D'entre les diverses malalties de la pell que poden afectar els gossos, una de les més preocupants -i freqüents- és la sarna sarcòptica, també coneguda com a sarna. Aquesta patologia és causada per la presència d'un àcar dins de la pell de l'infectat, anomenat Sarcoptes scabiei , que provoca molta picor en els animals afectats. A més, és una malaltia que es transmet fàcilment d'un cadell a un altre i que fins i tot pot afectar els humans. Per ajudar-vos a entendre una mica més sobre la sarna sarcòptica en gossos, Paws da Casa va entrevistar la veterinària de la clínica Soft Dogs and Cats, Nathália Gouvêa. Només cal que mireu el que va dir sobre el tema a continuació!

Què és la sarna sarcòptica i com es manifesta en els gossos?

Natália Gouvêa: La sarna sarcòptica és causada per un àcar que afecta gossos, gats, rosegadors, cavalls i fins i tot humans. La forma de contagi passa pel contacte directe amb productes d'higiene, roba de llit, objectes d'animals infectats o contacte directe amb l'animal infectat. Per tant, és una malaltia que passa d'un animal a un altre i d'animal a ésser humà. En els gossos, la sarna sarcòptica es manifesta amb lesions cutànies i picor intensa. A més, també poden aparèixer crostes al voltant d'aquestes lesions i pèrdua de pelatge a la regió de l'aixella, prop del musell i a la punta de l'orella.

Quina diferència hi ha amb la sarna?sarna sarcòptica per a la sarna demodèctica i otodèctica?

NG: La diferència entre aquestes patologies és que la sarna sarcòptica és extremadament contagiosa, ja que pot passar d'un animal a un altre i fins i tot per a l'ésser humà. La sarna demodèctica, també anomenada sarna negra, no és contagiosa. De fet, tots els animals tenen aquest tipus d'àcars (Demodex canis) a la pell, però en alguns casos la seva proliferació es pot produir per manca de protecció a la barrera cutània. Es tracta d'una deficiència que sovint es transmet de mare a fill durant la lactància, fent que el cadell sigui més vulnerable a aquesta malaltia i permetent que aquest àcar creixi excessivament a la pell de l'animal. La sarna otodèctica, en canvi, també es transmet d'un gos a un altre i sol afectar les orelles dels gossos. No obstant això, val a dir que, en alguns casos, aquest tipus de sarna també pot sortir del conducte i també afectar altres zones on l'animal pica. La diferència és que, a diferència de la sarna sarcòptica, no afecta els humans.

Quins són els principals símptomes de la sarna sarcòptica en els gossos?

NG: Caiguda del cabell, lesions cutànies, olor una mica desagradable, picor extrema, enrogiment. Però el més important és el pruïja, ja que és una sarna molt picor, sobretot a la zona del musell i la resta de la cara, provocant lesions amb moltacrostes.

Com es transmet la sarna sarcòptica en els gossos?

NG : La sarna sarcòptica és molt contagiosa i pot afectar molts animals de diverses espècies, inclosos els humans. La contaminació es produeix per contacte directe amb animals o objectes infectats. Per tant, els pots de menjar i aigua, els llits, els articles d'higiene i els llocs on l'animal té accés necessiten una mica d'atenció. En cas de contagi directe, un animal infectat pot transmetre fàcilment la malaltia a un altre gos o als tutors i veterinaris.

Com es pot prevenir la sarna sarcòptica en els gossos?

NG: Avui dia, hi ha algunes píndoles al mercat de mascotes que controlen la sarna sarcòptica i crec que és una de les maneres més fàcils de prevenir-la. Tenen la funció de tractar i ajudar a prevenir la malaltia, perquè si l'animal pateix aquest tipus de sarna, es controlarà automàticament. Tanmateix, en casos més greus de sarna sarcòptica -gossos que ja presenten lesions a un nivell més avançat-, la píndola fins i tot pot ajudar, però també seran necessaris banys i altres mesures per acabar amb la contaminació el més aviat possible. Un consell és que l'animal diagnosticat de sarna sarcòptica estigui aïllat.

Com prevenir la transmissió de la sarna sarcòptica als humans?

NG: La millor manera de fer-hoevitar que l'ésser humà contagi aquesta malaltia és tenir molta cura en el maneig dels animals de carrer, que són més susceptibles a aquest tipus de sarna. Així que si rescates un gos de carrer, l'ideal és doblar l'atenció i atrapar aquests animals amb un guant. A més, si observeu que el cadell es grata molt i pateix lesions a la pell, assegureu-vos de portar-lo al veterinari. El més important, al meu entendre, és mantenir la higiene i les cures bàsiques de la teva mascota.

Com es diagnostica la sarna sarcòptica? És tractable la malaltia?

NG: El diagnòstic de la sarna es realitza mitjançant un examen del raspat cutani, que després passa a una anàlisi exhaustiva al laboratori. A través del microscopi, els professionals poden observar si els ous i el propi àcar estan o no presents a la pell de l'animal. Després d'això, el veterinari pot iniciar el tractament, que normalment es realitza amb la prescripció de medicaments específics i banys (antisèptics) per eliminar l'àcar i els possibles ous de la regió. És un tractament que acostuma a ser força efectiu.