Si heu notat que el vostre gat té dificultats per caminar amb les potes posteriors, és important que ho tingueu en compte. Quan el gat arrossega les potes posteriors pot semblar una situació habitual que no suposa cap risc per a la salut del felí, però el cert és que es tracta d'un tipus de paràlisi en gats que, això sí, pot ser força perjudicial per al vostre gat. Per entendre millor de què tracta aquesta afecció, quins són els riscos, els símptomes i el tractament més adequat, Paws of the House va entrevistar la veterinària Erica Baffa, especialitzada en medicina felina. Vegeu les explicacions de l'expert a continuació!

Paws of the House: què és i quins són els riscos de la paràlisi sobtada de la part posterior dels gats?

Erica Baffa: Una paràlisi sobtada és un estat o situació d'immobilitat, que pot ser parcial o total, comprometent temporalment o permanentment la funció motriu del pacient felí i que posa en risc la vida de l'animal en casos més greus -en funció, sobretot, de les possibles causes-. que són variades. L'afecció pot ser causada per tromboembolisme secundari a miocardiopatia hipertròfica, limfomes medul·lars (que poden ser o no induïts pel virus FeLV) i fins i tot traumatismes a la columna vertebral amb lesions medul·lars.

Aquest tipus de paràlisi en gats. pot provocar diverses disfuncions orgàniques quan es veuen compromeses diferents innervacions, ja que algunesÉs possible que els gats ja no puguin orinar sols i necessiten algú que els ajudi amb la descompressió de la bufeta. Aquest factor de retenció d'orina comporta la possibilitat d'una infecció urinària que agreuja l'estat del pacient. Altres gats poden tenir abrasions i úlceres a la pell per fricció directa o contacte amb el terra, i en algunes circumstàncies pot haver-hi necrosi de la pell quan hi ha un compromís circulatori. També es pot produir atròfia muscular.

Si bé hi ha algunes d'aquestes limitacions que poden sorgir de manera concomitant o soles, alguns gats amb paràlisi poden adaptar-se bé als canvis si la causa no és progressiva i hi ha possibilitats de bona supervivència.

Un gat amb dificultat per caminar sobre les potes del darrere sempre és un signe de paràlisi sobtada?

E.B: Com el seu nom indica, la paràlisi sobtada pot ocórrer de sobte. La majoria de les vegades, hem de ser conscients de les possibilitats més greus de paràlisi sobtada, com el tromboembòlia aòrtic secundari a la miocardiopatia hipertròfica. Una altra causa seria el limfoma medul·lar, especialment en gats positius amb FeLV. Alguns gats poden, per exemple, tenir una compressió neuronal que els fa limitar els seus moviments i deixar de caminar més lentament, i no de cop. Aquests pacients mostraran signes més subtils, que sovint poden passar desapercebuts entre els tutors,mentre que altres poden tenir algun trauma a la regió de la columna i deixar de caminar.

Quins altres símptomes es poden observar en un gat amb paràlisi de les potes posteriors?

E. B: Els símptomes depenen de la causa subjacent. Quan la causa és un tromboembolisme aòrtic secundari a una miocardiopatia hipertròfica, per exemple, els símptomes més comuns inclouen una vocalització forta a causa d'un dolor intens i agut, seguida de vòmits, respiració accelerada, dificultat per respirar, tos, pèrdua de gana i desmais. Aquests gats solen desenvolupar paràlisi a les potes posteriors, pèrdua de to femoral i disminució de la temperatura a les extremitats posteriors a causa d'un tromboembolisme que compromet tota la circulació sanguínia. Es pot produir síncope o mort sobtada de l'animal. Si la causa és una lesió medul·lar, es pot produir sensibilitat.

Hi ha algun tractament per al gat que pateix una paràlisi sobtada de la part posterior?

E. B: Hi ha tractament i varia segons la causa principal. El tractament del tromboembolisme és la cirurgia vascular immediatament després de l'esdeveniment; normalment, quan es fa el diagnòstic, el procediment quirúrgic es realitza dins de les 6 hores posteriors a l'esdeveniment i hi ha la possibilitat que el pacient torni a caminar. El diagnòstic en aquest cas es fa generalment a partir de l'anàlisi clínica de l'animal i de la troballa del trombe, que sovint pot servist amb ecografia. Recordant que s'ha de fer l'ecocardiograma per valorar si hi ha més trombos o no. També es poden donar medicaments que eviten la formació de coàguls. A més, es donen suport als analgèsics.

Com es pot prevenir la paràlisi sobtada de l'extremitat posterior?

E.B: La prevenció és possible fent allò que anomenem medicina preventiva i revisió al pacient felí. El gat s'ha de portar al veterinari per a una inspecció de rutina, un examen físic, clínic i de laboratori. Les proves d'imatge que poden avaluar les condicions cardíaques, com l'ecocardiografia i l'electrocardiografia, són indispensables. També són importants les proves d'imatge, com ara les radiografies i les TC, així com les anàlisis de sang. Quan aconseguim diagnosticar precoçment, és possible tractar adequadament i allargar la vida del pacient, sempre amb amor i respecte per la vida dels gatets.