Quan es tracta d'una glàndula anal de gats inflamada, s'ha d'evitar el tractament a casa i us explicarem per què. Aquesta afecció és generalment més freqüent en gossos, però els gats també poden patir aquesta infecció, sobretot després que un gat tingui diarrea.

Resulta que aquestes bosses situades a la zona de l'anus són súper sensibles: qualsevol petita cosa pot desencadenar una inflamació de la glàndula adanal en un gat. Per tant, tot tractament d'aquestes butxaques ha de ser mediat per un veterinari per evitar complicacions. Diversos símptomes envolten aquest malestar i si voleu entendre més sobre el tema, el següent article ho explica millor.

Què és la inflamació de la glàndula adanal en els gats?

Per entendre millor, primer és interessant explicar què són i per a què serveixen les glàndules adanals. Aquestes dues bosses, que envolten l'anus, s'encarreguen d'alliberar una olor fètida que ajuda els animals a deixar el seu rastre a les femtes. Aquesta secreció, marronosa i pudent, també facilita l'evacuació, lubricant la zona. Però no és només el moment de defecar que allibera aquest líquid: els moments d'estrès o de molta calma també poden fer que la substància s'expressi.

No és cap novetat que la regió anal de les mascotes sigui súper sensible i qualsevol canvi ja es converteix en un gran problema. Amb les glàndules adanals, no ho ésdiferents. L'acumulació d'aquesta secreció, a més de manipular la zona per eliminar la substància (sense la més mínima necessitat), són només alguns dels motius que desencadenen una infecció.

Premer la glàndula adanal del gat és una de les causes. d'inflamació

En general, el motiu principal d'un gat amb una glàndula adanal inflamada és el buidatge innecessari de la bossa. Resulta que la secreció surt de forma natural juntament amb les femtes i moltes botigues d'animals tenen un protocol per alliberar la substància com una forma d'higiene incorrecta. Tanmateix, això genera més producció de secreció, que pot inflamar les glàndules. Tot el procés passa de la següent manera: l'acumulació dóna lloc a una fístula (anomenada perianal) de la glàndula que allibera el líquid ja infectat, barrejant-se amb els bacteris presents al lloc. En altres paraules, no hauríeu de tocar la glàndula!

No obstant això, això no és tot. Per alguna raó, el felí també pot produir més secreció del normal, donant lloc al mateix problema. Un exemple és el gat amb restrenyiment o diarrea, ja que tots dos són situacions en què no hi ha estimulació de les bosses i s'acumula el líquid. I la falta d'higiene també atrau bacteris de la regió que poden generar una infecció.

Els gats amb una glàndula adanal inflamada presenten diversos símptomes

Aquesta condició té signes físics que també afecten el comportament del gat. Entre ells són els més comuns ivisible:

• Augment del volum de les glàndules adanals (una o ambdues)
• Roig (o blancor)
• Sortida de líquid purulent i fetid
• Fístula a la regió
• Gat amb molèsties a l'hora de defecar
• Picor (llepada excessiva del lloc)
• Félin que denota dolor en seure
• Animal arrossegar la regió per terra o fregar-la amb potes i mobles
• Gat amb mala olor

Un altre símptoma és que el gat s'esgota enlloc i aquest és un signe difícil d'identificar , donat que aquest és un comportament felí normal. Però a diferència d'aquella carrera que denota un joc, el gat fuig com si la regió estigués adolorida, ja que la inflamació també genera molt de dolor, com si alguna cosa estigués "enganxant" la glàndula. Aleshores és probable que fugi i emeti un breu miull de dolor.

Com tractar la inflamació de la glàndula adanal en els gats?

La infecció de la bossa adanal d'un gat és difícil de notar pels gats. propietari , ja que se sol confondre amb el cuc en els gats. El diagnòstic, realitzat per un veterinari, implica l'anàlisi dels símptomes clínics i l'avaluació dels símptomes físics, amb toc de la regió per identificar el grau d'inflamació, ja que el tractament varia segons l'estat de la malaltia.

En general, el La millor manera de tractar la glàndula adanal en gats que ja ha esclatat és amb medicació oral i principalmentd'actualitat, tenint en compte la dificultat de l'acció dels remeis orals a la regió. Els medicaments, indicats pel veterinari, són antibiòtics i antiinflamatoris, així com pomades analgèsiques d'aplicació local per evitar el dolor. El temps mitjà de tractament és de 15 dies i, a mesura que millora l'estat, la glàndula es va drenant.

Lamentablement, la inflamació pot tornar a repetir. En aquests casos, es realitza un drenatge quinzenal fins que la lesió disminueixi per tal de realitzar una cirurgia d'excisió de bossa. El tutor no ha de manipular mai les glàndules i intentar buidar-les a casa. Hi ha tota una tècnica per a això i només un professional pot realitzar aquest toc.

Per evitar la inflamació de la glàndula adanal, el gat ha de tenir una bona alimentació i higiene

A casa, es recomana mantenir una bona alimentació del gat per evitar casos de diarrea o restrenyiment, ja que tots dos poden provocar acumulació de secreció a les glàndules per falta d'estimulació. Així que inverteix en un pinso premium i controla la quantitat que es serveix per evitar tenir un gat obès.

La higiene també és fonamental ja que evita la presència de bacteris a la zona. Però recordeu que quan banyeu un gat, no podeu estrènyer la glàndula. Si el felí es banya a les botigues d'animals, demaneu al professional que no toqui les bosses adanal felí. Una bona rutina de neteja també evita llepar-se.localització excessiva, que pot provocar un traumatisme que acabi en fístules.

Davant qualsevol signe de molèstia en el gat, buscar ajuda veterinària per iniciar el tractament. També és interessant saber si el gat té un cuc, per no confondre les condicions.