Dentre les diverses malalties neurològiques que poden afectar els gossos, una de les més preocupants és la síndrome vestibular canina. La malaltia, que es divideix en dues categories, afecta el sistema vestibular de l'animal, que és essencial per mantenir l'equilibri i l'orientació espacial del teu amic. Per tant, és important saber reconèixer els símptomes d'aquesta patologia, les principals causes i com tractar-la. Per entendre una mica més sobre la síndrome vestibular en gossos, vam entrevistar la neuròloga veterinària Magda Medeiros i professora de Fisiologia de la Universitat Federal Rural de Rio de Janeiro (UFRRJ). Mireu què va explicar sobre la malaltia a continuació!

Què és la síndrome vestibular canina?

Magda Medeiros: La malaltia vestibular en gossos és un conjunt de signes clínics produïts per lesions a l'aparell vestibular, el nervi vestibulococlear o els nuclis vestibulars i les seves connexions, que són estructures encarregades del moviment corporal i del manteniment de l'equilibri de l'animal. En aquest sentit, la malaltia es pot classificar de tres maneres: síndrome vestibular central, síndrome vestibular perifèrica o síndrome vestibular idiopàtica canina. En el primer, l'origen de la malaltia es troba al sistema nerviós central, on es troben els nuclis vestibulars i les seves connexions amb diferents regions cerebrals. En el segon, la malaltia comença al sistema nerviós perifèric, és a dir, alnervi vestibular o a l'orella interna de l'animal. Ja en el tercer, no és possible identificar la causa de la malaltia i els símptomes es desenvolupen ràpidament.

Com es desenvolupa la malaltia vestibular en els gossos?

MM: La síndrome del trastorn vestibular caní pot ser causada per una sèrie de motius que varien segons l'origen de la malaltia. Pel que fa a la síndrome vestibular perifèrica, per exemple, l'otitis, el traumatisme de l'oïda interna, l'hipotiroïdisme, el tumor de l'oïda o el nervi vestibular són les causes més freqüents. D'altra banda, les causes de la síndrome vestibular central poden estar relacionades amb accidents vasculars, processos inflamatoris i infecciosos, lesions cerebrals traumàtiques i deficiència de tiamina. En el cas de la síndrome vestibular idiopàtica canina, la malaltia no té una causa definida i sol ser més freqüent en gossos grans.

Quins són els principals símptomes de la síndrome vestibular canina?

MM : Els signes clínics més freqüents de la síndrome vestibular en gossos són:

- Inclinació del cap;

- Manca de coordinació motora;

- Pèrdua de l'equilibri;

- Estrabisme;

- Nistagme (moviment involuntari dels ulls que pot fer que l'ull es mogui ràpidament d'un costat a l'altre, verticalment o horitzontalment o en cercles;

- Caigudes sobtades ;

- Roda i volta.

Els símptomes solen aparèixer de manera diferent segons la causade la malaltia. La síndrome vestibular canina causada per l'otitis, per exemple, presenta imatges d'inclinació del cap, que poden progressar o no cap a la descoordinació i les caigudes de l'animal. En la síndrome vestibular idiopàtica canina, els símptomes solen ser els mateixos, però més aguts. En el cas de la malaltia vestibular en gossos causada per hipotiroïdisme, el gos tendeix a mostrar els signes de manera lenta i progressiva, segons l'evolució de la malaltia.

Com. es diagnostica la síndrome vestibular canina?

MM: El diagnòstic de la síndrome vestibular canina es fa avaluant la història de l'animal. En aquest cas, s'examinen la possibilitat de trauma, el nivell de símptomes, la presència d'altres signes clínics, l'edat de l'animal i l'ús de medicaments. Es fan exàmens físics per descartar altres problemes, com la hipertensió i el dolor, l'otoscòpia (examen de l'oïda) i l'examen neurològic. Alguns exàmens complementaris, com ara la imatge del so timpà i del cervell, també poden contribuir al diagnòstic correcte de la malaltia. A més, el professional també pot requerir un hemograma complet de l'animal. En cas de sospita de tumor, també són essencials la radiografia de tòrax i l'ecografia abdominal.

Síndrome vestibular canina: com tractar-la?

MM: El tractament de la síndrome vestibular canina depèn de l'origen de lamalaltia i fins i tot les condicions de salut de l'animal. Si la causa és l'otitis, el tractament es basa en l'ús d'antibiòtics i antiinflamatoris. En casos de síndrome vestibular idiopàtica, no està indicat l'ús d'antibiòtics. En aquest cas, es poden recomanar alguns medicaments utilitzats per tractar la laberintitis en humans, però encara no hi ha estudis científics que demostrin la seva eficàcia. Per tant, és important que davant qualsevol signe de la malaltia el tutor consulti un veterinari neuròleg qualificat. En la fase de recuperació, si hi ha persistència de símptomes o seqüeles de la malaltia, la fisioteràpia i l'acupuntura poden ajudar a la recuperació de l'animal.