Tot i que els gossos són molt diferents de nosaltres en alguns aspectes, els peluts, malauradament, poden patir algunes malalties molt semblants a les que ataquen als humans. Un d'ells és el lupus caní, una malaltia autoimmune que danya les cèl·lules sanes del propi cos del gos i la seva salut en conjunt. Per descomptat, això esdevé un motiu de preocupació per als tutors, però la millor manera de fer front a la malaltia és entendre-la. Per això, hem parlat amb Natália Salgado Seoane Silva, veterinària del Grupo Vet Popular. Fes una ullada!

El lupus en gossos és més freqüent que en gats

Segons el veterinari, encara es desconeix la causa de la malaltia. “El que se sap és que les cèl·lules bones es destrueixen a causa de les reaccions d'hipersensibilitat i la inflamació en diverses parts del cos com la pell, el cor, els ronyons, els pulmons, les articulacions i la sang. A més, és predominant en gossos i rar en gats". La raça del teu amic pelut encara marca la diferència i pot ser un factor de risc, tal com ens recorda la Natàlia. "Algunes races estan predisposades: caniche, pastor alemany, husky siberià, chow chow, beagle, setter irlandès, collie i gos pastor anglès antic".

Tot i ser una definició general, el lupus no és només un. “Hi ha dos tipus de lupus: eritematós cutani vascular o discoide (LECV) i eritematós sistèmic (LES). El LED és la forma més benigna de la malaltia i es pot activar o agreujarexposició prolongada de l'animal a la radiació solar”, diu Natàlia. Els símptomes poden ser molt generals, però es caracteritzen per ferides. "És més freqüent en gossos adults. Les primeres lesions són vesícules i butllofes, principalment en regions amb poc pèl (morell, orelles, llavis, coixí, etc.) que tendeixen a aparèixer als mesos d'estiu, amb remissió de les lesions a l'hivern, amb recurrència a l'estiu. Els primers signes comencen amb la despigmentació i descamació de la zona afectada, progressant cap a úlceres, provocant hemorràgies. Es produeixen pèrdues de teixit i cicatrius, fins i tot deformant alguns pacients”, explica el veterinari.

El diagnòstic de lupus caní requereix proves específiques

Com que el lupus caní es manifesta amb símptomes molt diferents, el diagnòstic de la malaltia no es pot definir mitjançant una avaluació primària. “Els símptomes, com que són diversos i freqüents en altres patologies, no són específics per al diagnòstic del lupus, per la qual cosa vam excloure malalties immunomediades, al·lèrgies a picades d'insectes, neoplàsies, entre d'altres. Sol·licitem proves com hemograma, orina tipus 1, test d'anticossos nuclears, immunofluorescència o immunohistoquímica, biòpsia de pell, radiografia de les articulacions afectades, artrocentesi, biòpsia sinovial i cultiu bacterian del líquid sinovial”, explica la Natàlia.

Atès que el lupus en els gossos és una malaltia queataca directament el sistema immunitari de l'animal, segueix sent molt més propens a les malalties i s'ha de vigilar bé. "L'animal pot desenvolupar malalties com insuficiència renal i síndrome nefròtica, bronconeumònia, sèpsia, hemorràgies, pioderma secundària, anèmia, reaccions als medicaments i complicacions gàstriques", diu el veterinari.

Amb tractament i control, el gos pot tenir qualitat de vida

“Lamentablement no hi ha cura, però podem controlar els símptomes i evitar les complicacions del lupus. La resposta al tractament dependrà dels òrgans afectats, de la gravetat i de l'estat general del pacient”, diu Natàlia. Segons ella, els fàrmacs antiinflamatoris, immunosupressors i suplements vitamínics passaran a formar part de la vida del cadell. A més, es poden incloure medicaments esteroides i no esteroides a la llista de medicaments de la mascota.

No obstant això, fins i tot amb tractament, la malaltia pot progressar. "Si el cas empitjora, l'animal hauria de ser hospitalitzat. El descans en casos de poliartritis és fonamental, així com una dieta restrictiva en casos de problemes renals, per exemple. La cura de la higiene de l'entorn on viu la mascota és fonamental, a més de ser molt afectuosa amb ella”, recomana la Natàlia. El veterinari també comenta sobre la prevenció de malalties i la importància de la castració. “Com que és una malaltia autoimmune, es dona prevenciósobretot en no permetre que aquests gossos es reprodueixin, evitant una exposició intensa al sol i utilitzant protector solar a les zones més sensibles del cos i sense protecció pel pèl”, conclou.