Tot el pelatge pelut dels felins amaga l'esquelet del gat complex i amb molts més ossos que l'anatomia humana. Tanmateix, compartim algunes similituds, com ara el crani i la mandíbula amb les dents, la columna vertebral i les vèrtebres toràciques. Però, per què poden "moure's" més que nosaltres i encara aterrar sobre els seus peus? Bé, resulta que la columna vertebral felina no té tants lligaments com la nostra i els seus discs intervertebrals són més flexibles. Curiositat, eh? Vegem una mica més sobre l'esquelet del gat en aquest article just a sota!

Osteologia de les mascotes: l'esquelet felí és més complex que el dels humans

Per començar, els elements ossis dels gats varien entre segons l'edat. Per exemple, mentre que un adult té "només" 230 ossos, un gatet en té fins a 244. Això passa perquè els ossos dels gats més joves són més curts i es desenvolupen (connecten) a mesura que es desenvolupen. Però no s'atura aquí! Sabíeu que tenim 206 ossos? Així és. No ho sembla, però els gats tenen més ossos que nosaltres.

Un altre detall és que entre el pelatge del gat, l'anatomia òssia felina porta uns ossos molt pronunciats i també ben evidenciats. Tot això es deu al seu desenvolupament, que necessitava per córrer ràpid dels caçadors i també per fer de depredador, ple de manemolència.

També és interessant destacar que en aquest esquelet, el gat té uns ossos forts. ,són la segona substància natural més dura del cos (la primera és l'esmalt dental). Aquesta estructura suporta el cos, ancorant teixits i altres òrgans i permetent el moviment muscular.

L'esquelet del gat té un crani resistent i una mandíbula flexible

El crani del gat agrupa diversos ossos, és resistent i amb la cara reduïda, a més de tenir cavitats nasals i timpàniques (que contribueix a la bona audició del gat) amb elements dentals a la part inferior. La mandíbula del gat és flexible a causa de les articulacions temporomandibulars que permeten una masticació ferma dels aliments. I el crani felí es divideix en dues parts: el neurocrani, amb estructures que protegeixen el sistema nerviós central, com el cervell i el cerebel; i el viscerocrani rostral, que conserva les parts nasal i oral.

Al cap i a la fi, com es divideix l'esquelet del gat en les vèrtebres?

Com nosaltres, els gats també tenen una columna vertebral ben formada amb envans. Un altre mamífer que té aquesta característica és el gos. Tots dos no tenen tants lligaments i una bona flexibilitat felina passa pels discs d'invertebrats. Ara, aprèn com es divideix l'esquelet del gos i el gat: amb vèrtebres cervicals, toràciques (tòrax), lumbars i caudals. Començant pel cervical, situat sobre un coll curt, té set vèrtebres i també és flexible.

I com són les costelles.del gat? L'esquelet té diversos elements ossis

Les vèrtebres toràciques del gat estan just després de la cervical (“al mig”). Aquesta regió és àmplia i molt musculosa, dividida en caixa toràcica, esternó i extremitats anteriors:

• Caixa toràcica: de les tretze vèrtebres costals, nou d'elles connecten a l'estèrnum a través de cartílags (anomenats costelles esternals), que protegeixen el pulmó i els quatre últims no s'adhereixen, sinó que s'associen al cartílag costal anterior.
• Estèrnum: conegut com "os del pit" , protegeix el cor i els pulmons del gat. Es troba a sota de la caixa toràcica i és el mateix tant per als gossos com per als gats. L'estèrnum del gat també és de forma cilíndrica (a diferència dels porcs, que són plans). En total, hi ha vuit esternons. El primer s'anomena manubri i el segon estèrnum, l'apèndix xifoide, un os format pel cartílag xifoide, que permet al gat més moviment (perquè pugui fer un gir de 180º).
• Extremitats toràciques: dividides per l'escàpula (espatlla), que té una columna vertebral afilada, húmer (braç), que és ample i lleugerament inclinat, radi i cúbit (avantbraç), amb extrems arrodonits que es creuen. Alguns veterinaris creuen que el gat té una clavícula petita i no funcional entre les extremitats, mentre que altres creuen que aquesta extremitat és només cartílag. Una dada curiosa sobre elextremitats anteriors és que els colzes del gat estan oposats al genoll.

En el seu esquelet, el gat té l'esquena amb ossos accentuats

La regió posterior de l'esquelet del gat comença amb la zona lumbar. , el segueix la pelvis i acaba amb el fèmur.

• Lumbar: set vèrtebres en total, que connecten la caixa toràcica amb les vèrtebres caudals.
• Pelvis : És estreta i en forma d'embut, a més d'estar formada per la faixa pèlvica, que té l'ilió a la part superior, el pubis al davant i l'isqui (arc ciàtic) a la part inferior. . L'ilió (gluti) és còncava i l'isqui és horitzontal i precedeix les vèrtebres caudals. En aquesta regió també es localitza l'os sacre. Els ossos de la pelvis del gat són més grans que els dels ossos plans (per exemple el crani) i s'uneixen formant l'acetàbul, que és el que permet l'articulació del fèmur.
• Fèmur del gat. gat: és més llarg que el del bestiar i els cavalls. Aquesta regió de la cuixa és cilíndrica i també té una ròtula, llarga i convexa. A sota hi ha una faceta per a l'articulació sesamoide (del moviment). I més avall, trobem la tíbia i el peroné, amb un sesamoide per a la seva articulació.

Les potes davanteres de l'esquelet del gat tenen els polzes!

Les potes davanteres, tot i que són curts, del gat estan formats per diversos components ossis: carp, metacarp i falange.

• Carp de gat: aquesta regió palmar téossos sesamoides proximal i distal i es divideix en carp radial, intermedi, cubital i accessori.
• Metacarp: és digitígrad, és a dir, és el que deixa les petjades a terra i es recolzen. per coixinets densos (els famosos coixinets). Per tant, els gats sempre caminen "de puntetes". Això també contribueix a aconseguir grans salts i tenir una gran potència de carrera. Una curiositat del gat és que també camina amb les potes laterals en parelles.
• Les falanges: són els dits menuts del gat! Les quatre falanges davanteres són mitjanes i distals, i les dues centrals són més grans que la primera i la darrera. La cinquena falange, que és proximal i distal, és aquell “dit petit més petit”, sobrenomenat afectuosament “polze”.

En comparació amb els humans, l'anatomia de les potes de l'esquelet del gat és molt semblant a la la nostra mà. Tanmateix, no tenen trapezi, per la qual cosa no és possible “tancar” la pota del gat (només les falanges).

Les potes posteriors de l'esquelet del gat són molt diferents de les davanteres

Potser no ho sembli, però les potes posteriors són força diferents de les davanteres (igual que tenim peus i mans diferents entre si). Però el tars (base) és equivalent al carp (palma) i el metatars és equivalent al metacarp.

Les distincions es troben en el metatars, que és més llarg (literalment, un "peu petit") i el absència de la cinquena falange distal. Això vol dir que les potesEls quarts posteriors del gat no tenen aquest dit petit al costat. El tars té set ossos i està connectat a l'os tibial.

La cua forma part de l'esquelet d'un gat (sí, té ossos!)

La cua d'un gat és súper mal·leable i es mou segons a les emocions del felí. Tot i així, la cua del gat està formada per ossos, sent una prolongació de la columna vertebral. Depenent de la raça, la cua del gat té fins a 27 vèrtebres. Una altra cosa interessant és que la zona frontal i superior del felí està feta per suportar tot el seu pes. I mentre que els humans tenim la columna vertebral com a suport, la dels felins es veu com un pont.

L'esquelet d'un gat també té ungles i dents

Una altra similitud que portem amb els felins són la dents i ungles que formen part de la teva anatomia esquelètica (però compte: no són ossos!). En general, els gats tenen 30 dents punxegudes amb quatre canins, igual que els gossos. No obstant això, un gos adult té fins a 42 dents.

Les ungles del gat estan connectades a l'articulació interfalàngica distal. Tampoc deixen de créixer com la dels humans, ja que estan formades per cèl·lules plenes de queratina que, quan deixen de desenvolupar-se, moren i formen restes cel·lulars (que són les ungles). El motiu pel qual un gat es rasca tot és que també llimen les ungles per treure el recobriment antic (i l'única manera de fer-ho és ambrascades).

A causa de la selecció natural i l'instint de supervivència, les urpes del gat són llargues i afilades. Però a diferència dels nostres, tenen nervis (així que cal anar molt amb compte a l'hora de tallar l'ungla d'un gat).