El FIV felí es considera una de les malalties més perilloses. A més de tota la preocupació a l'hora de rescatar o adoptar un gatet, hi ha un altre tema que necessita cura: la fàcil transmissió. Hi ha proves que detecten la patologia, i cal fer-les abans de portar un gat nou a casa, sobretot si teniu altres gats. El gat amb FIV pot acabar transmetent la malaltia a altres residents si no hi ha cura. Per tant, moltes persones se senten insegures quan reben el diagnòstic d'un felí positiu enmig d'una ventrada.

Però pot conviure pacíficament un gat amb FIV amb altres gats, o això està totalment contraindicat? Si alguna vegada has viscut una situació semblant o simplement tens curiositat per saber què fer en aquests moments, mira a continuació com gestionar-ho tot de la millor manera possible, tant per al gat amb FIV com per als gatets sans.

Què és? FIV en gats i com es manifesta la malaltia?

Per entendre millor de què tracta la FIV i com reconèixer un gat amb FIV, hem parlat amb el veterinari Igor Borba, de Belo Horizonte. Explica: “La malaltia del FIV o virus de la immunitat felina -com molts ho saben- és una malaltia causada per un virus ARN de la família dels Retroviridae, que és molt semblant al virus de la immunodeficiència humana (VIH)”. La contaminació es produeix principalment per rascades.- quan el gat es baralla amb un altre felí infectat -, però també pot passar de manera transplacentària i perinatal des de gats infectats fins als seus gatets.

“Quan l'animal està contaminat i es produeix la difusió viral per tot el cos, el primer símptoma. és una febre de baix grau associada a canvis en les proves de laboratori com la neutropènia (reducció greu de les cèl·lules neutròfils) i la limfadenopatia generalitzada (una condició dels ganglis limfàtics augmentats). Després d'aquests primers canvis, l'animal entra en un període de latència, on no es produeixen canvis clínics. Aquest període pot variar segons el subtipus viral, la immunitat del gat i també l'edat del gat. És a dir, un animal pot passar de 3 a 10 anys sense mostrar signes de FIV”, informa Igor.

Després del període de latència, el gat amb FIV comença a mostrar els primers signes clínics. Poden sorgir a causa de la presència viral, com ara diarrea crònica, anèmia, alteracions oftàlmiques (com la uveïtis), alteracions renals (com ara insuficiència renal) i alteracions neurològiques. Els animals també poden començar a amagar-se molt, deixar de netejar-se (llepar-se), tenir demència i altres alteracions, com limfomes i carcinomes. La baixa immunitat del gat també pot provocar pèrdua de gana, pèrdua de pes i postració.

Els gats amb FIV poden conviure amb altres gats sans?

Segons el veterinari, no ho és precisament.És aconsellable que un gat amb FIV visqui amb gats negatius perquè no hi ha formes d'immunització contra la malaltia. La vacuna quintuple felina existeix i protegeix contra el FELV, però no contra el FIV. Tanmateix, sí que hi ha algunes maneres d'establir una convivència harmònica entre animals positius i negatius, és a dir, un gat amb FIV pot conviure amb altres gats, sempre que el tutor sigui responsable d'una sèrie de cures.

“El primer pas abans d'introduir un gat nou a una casa amb altres gats és provar l'animal contra les malalties FIV i FELV. Aquesta prova pot ser negativa en els primers 30 a 60 dies després de la infecció, així que el més aconsellable és mantenir el nou animal aïllat durant aquest temps i, després, fer la prova”, guia Igor. Si al gat se li diagnostica la malaltia del FIV, el veterinari explica que cal prendre les següents precaucions:

• Mantenir sempre ben nets els bols de menjar i aigua. El seu rentat s'ha de fer amb aigua calenta i detergent, així com amb la safata dels animals.

• No hi ha d'haver competència entre els animals pel menjar o la safata. Per tant, idealment, aquests utensilis s'han de disposar en nombres superiors al nombre de gats que habiten per evitar baralles.

• L'ideal seria que el gat amb FIV no surti de casa (això també s'aplica a gats negatius). El contacte amb el carrer iamb altres animals és molt perillós per a la salut felina.

Si tens dos gatets a casa, l'ideal és tenir almenys tres caixes de sorra per a gats (una més que el nombre de residents). El mateix passa amb els altres objectes que comparteixen, ja que l'objectiu és evitar qualsevol conflicte. “Hem de recordar que la forma més freqüent de transmissió de la malaltia del FIV és a través de les rascades durant les baralles”, alerta.

La castració del gat ajuda a inhibir la conducta. l'agressivitat del gat

Un gran aliat per reduir els riscos de contagi és la castració del gat - el FIV, tot i que no és una malaltia que es pugui prevenir completament, té menys possibilitats d'afectar els animals castrats. L'explicació d'això, segons l'especialista, és la següent: “Després de la castració, l'animal es torna menys agressiu i redueix el seu interès per passejar pel barri, fugir de casa, involucrar-se en disputes de territori i lluitar per l'aparellament”. És a dir, el comportament menys agressiu del felí és el que ajuda a minimitzar la propagació de la malaltia del FIV, ja que el gatet no es veurà implicat en tantes baralles com un felí que no està castrat.

“Encara val la pena recordar que si el tutor ja té la informació que el gat és positiu per FIV, ha d'evitar que l'animal tingui contacte amb altres gats perquè no hi hagi transmissió de la malaltia”, destaca. Igor.

Gat amb FIV:amb quina freqüència has de fer la prova?

Per saber si tens un gat positiu al FIV, és important que es faci la prova abans d'exposar el gat a altres animals que viuen a la casa. Com que la contaminació pot durar entre 60 i 90 dies, l'ideal és aprofitar aquest interval de temps per fer totes les proves indicades després de l'exposició de la mascota al virus. En el cas d'un gat amb FIV que conviu amb altres gats negatius, aquesta prova s'ha de fer regularment per garantir la seguretat de tothom. "Si l'animal negatiu conviu amb un altre animal positiu i hi ha possibilitats de contaminar-se, la prova es pot fer cada 3 mesos si és necessari".

Un gat amb FIV pot conviure amb altres gats sempre que el propietari segueixi una sèrie de precaucions

Alguna vegada has pensat si una camada té diversos gatets sans i un gat amb FIV? Malauradament és una cosa que pot passar, i aquest va ser precisament el cas de la tutora Gabriela Lopes, de Brasília. Va rescatar alguns gatets i va trobar que l'Oliver era positiu, mentre que els germans de la mateixa camada (Nelson, Amélia, Chris i Bururinha) eren negatius, així com els germans petits, Jamal i Shaniqua. En saber que es tractava d'un gat amb FIV, la Gabriela diu: “Les meves primeres reaccions van ser investigar molt (ja que no era un tema que entengués a fons), fer moltes preguntes als veterinaris, intentar esbrinar-ho. sobre laexperiències d'altres mares de gats que han passat per la mateixa situació que jo i comencen immediatament un tractament farmacològic”.

Com que desfer-se del seu gatet no era una opció, la propietària aviat va demanar assessorament mèdic perquè l'Oliver pogués viure amb els seus germans d'una manera saludable. “El veterinari sempre va deixar clar que podien viure tots junts, sí, només hem de mantenir sempre les cures”, diu Gabi. Les cures principals que es van donar al propietari van ser:

• Començar un medicament per reforçar la immunitat el més aviat possible -que s'ha d'administrar de per vida
• Castrar tots els gats (en aquest cas, tots ja estaven esterilitzats)
• Fer exàmens periòdics a l'Oliver per saber com està la seva immunitat i no deixar-lo accedir al carrer o contacte amb gats desconeguts
• Evitar jocs més "agressius"" amb els germans
• Tallar les ungles del gat regularment
• Desparasitar tots els animals de la casa cada 3 mesos
• Medicar sempre contra puces i paparres
• Guardar el teu vacunes del gat al dia
• Mantenir una higiene adequada a la casa i a les escombraries
• Mantenir una alimentació saludable amb aliments de qualitat Evitar situacions que puguin estresar el gat amb FIV

Respecte al tema de l'adaptació d'un gat positiu FIV a negatiu, dependrà molt de cada animal. En el cas d'Oliver, elEl tutor destaca: “Sempre va ser un gat molt tranquil i simpàtic, mai va ser un gat renyador. Tots els meus gats van ser castrats molt aviat, així que mai van tenir un instint territorial de voler lluitar contra els mascles i aparellar-se amb les femelles, cosa que els va facilitar molt. La cura per part nostra es va triplicar, però la convivència entre ells mai va ser un problema, sempre va ser molt tranquil."