La majoria de les funcions i els òrgans del cos del gos estan controlats pel sistema nerviós. És per això que qualsevol alteració neurològica pot comprometre el benestar general de la mascota. El sistema nerviós del gos és essencial per al correcte funcionament del cos, controlant des del moviment de les potes fins al batec del cor. Avui en dia, aproximadament el 10% dels gossos petits vists a les clíniques veterinàries tenen algun tipus de malaltia que afecta el sistema nerviós. El gos amb un problema neurològic necessita un diagnòstic ràpid perquè el tractament sigui el més eficient possible. Paws of the House va separar 6 coses que has de saber sobre el sistema nerviós del gos per ajudar-te a entendre millor com funciona i quines són les malalties que solen afectar més als cadells.

El el sistema nerviós del gos té quatre funcions fonamentals

El sistema nerviós del gos té bàsicament quatre funcions bàsiques: la funció integradora, que coordina les funcions dels òrgans; la funció sensorial, que coordina sensacions generals i especials (rebre i generar estímuls); funció motora, que té cura de les contraccions musculars (voluntàries i involuntàries); i la funció adaptativa, que s'encarrega de l'adaptació de l'animal al medi on es troba (com la sudoració i els calfreds). Unint totes aquestes funcions, es pot veure que és el sistema nerviós del gos.que controla pràcticament totes les accions corporals i assegura el bon funcionament de l'organisme de l'animal.

La divisió del sistema nerviós del gos té lloc al sistema nerviós central i perifèric

Com en els humans, el sistema nerviós del gos té lloc. El sistema nerviós es divideix en el sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP). El SNC està format pel cervell, el cerebel i la medul·la espinal. El cervell del gos està format per neurones (que controlen les funcions mentals), cèl·lules glials (que donen suport) i vasos sanguinis. Els axons de les neurones s'agrupen i formen la substància blanca, mentre que el cos de les neurones s'ajunten i formen la substància grisa, que dóna lloc a l'escorça cerebral. L'escorça està dividida en diverses àrees i cadascuna és responsable d'alguna funció del cos. El SNP, en canvi, està format pels nervis cranials (nervis sensorials o motors que connecten amb la pell, òrgans especials dels sentits i músculs del cap) i nervis espinals (que innerven el tronc, les extremitats i part del cap).

Malaltia del gos que afecta el sistema nerviós: esbrina quines són les més freqüents

Lamentablement, hi ha moltes malalties que poden afectar el sistema nerviós del gos. Com que aquest sistema és responsable del funcionament de molts òrgans, un gos amb un problema neurològic és una condició perillosa, ja que tot el cos es pot veure afectat. Alguns exemples de malalties en gossosque afecten el sistema nerviós són:

• Moquit caní

• Hepatitis infecciosa canina

• Toxoplasmosi

• Espondilomielopatia cervical (síndrome de wobbler)

• Epilèpsia

• Malaltia del disc intervertebral

La paràlisi i els tremolors són freqüents en gossos amb un problema neurològic

La principal manera de saber si tens un gos amb un problema neurològic és parar atenció a els signes. Alguns dels comportaments del vostre gos poden indicar la possibilitat d'una malaltia del gos que afecti el sistema nerviós. Entre les principals hi ha:

• Marejos

• Convulsions

• Tremolors generalitzats

• Paràlisi a les extremitats

• Debilitat

• Canvis en la marxa

• Insomni

• Canvis de sentit i estat mental

• Pèrdua de consciència

Gos amb problema neurològic: s'ha de començar el tractament tan aviat com sigui possible

Les malalties que afecten el sistema nerviós del gos sovint no tenen cura. Tanmateix, hi ha maneres de tractar els símptomes perquè tingui més qualitat de vida. Per a un gos amb un problema neurològic, el tractament s'ha de començar aviat per evitar que la malaltia avanci i garantir una millor possibilitat de curació. Per tant, en presentar qualsevol senyal, cal portar la mascota al veterinari. Allà actuarà el metgeexàmens que confirmaran si hi ha i quina és la malaltia dels gossos que afecta el sistema nerviós. Després del diagnòstic, el veterinari coneixerà la millor forma de tractament.

Els gossos braquicefàlics i els gossos amb siringomielia són exemples de gossos amb problemes neurològics

Algunes races de gossos han patit canvis al llarg del temps, principalment a causa de l'acció humana. Moltes d'aquestes alteracions van causar danys al cervell d'aquests animals. El millor exemple són els gossos braquicefàlics. Els gossos de les races Pug, Shi Tzu i Bulldog Francès van sorgir d'encreuaments realitzats amb l'objectiu de crear espècies amb un musell més petit. Aquestes creus van fer que la mida del crani d'aquests animals fos més curta i més petita del normal, a més de causar problemes respiratoris. Un altre exemple són els gossos que tenen siringomielia, una condició que provoca l'acumulació de líquid cefaloraquidi (líquid cefaloraquidi) a la medul·la espinal. Això provoca la malformació de Chiari, que fa que el cervell sigui més gran que el crani. És com si el cervell estigués apretat dins del crani, provocant una gran pressió i sovint dolor. Aquesta condició és més freqüent en gossos petits com el maltès, el chihuahua i el Cavalier King Charles Spaniel.