La falta de gana és un símptoma comú a moltes malalties que afecten els gossos. És normal que un propietari informi "el meu gos no vol menjar", però de vegades el gos només té gana selectiva o el dia és massa calorós. No obstant això, si la situació s'estén i va acompanyada d'altres símptomes, podria significar una infecció viral o bacteriana, contaminació per paràsits, problemes digestius o renals i fins i tot problemes psicològics. Per això, separem alguns dels problemes de salut més relacionats amb la falta de gana dels gossos.

1) La malaltia de la paparra té la manca de gana com un dels símptomes principals

La paparra transmet quatre tipus de malalties, però les dues més freqüents són l'ehrlichiosi, causada per bacteris, i la babesiosi, per un protozou. Tots dos creuen el torrent sanguini, però mentre el bacteri s'allotja als vasos, el protozou es queda als glòbuls vermells. Tenen com un dels principals símptomes la falta de gana. Un gos amb febre, apatia, vòmits i sagnat del nas, orina o femta també són altres signes. Per saber si el gos té la malaltia de la paparra i de quin tipus cal fer proves específiques. El tractament s'ha d'iniciar el més aviat possible per evitar que el problema empitjori. Normalment es fa amb antibiòtics, però els casos greus poden requerir una transfusió de sang.

2) El parvovirus caní interfereix amb els hàbits

El parvovirus caní és una malaltia greu causada pel parvovirus. És més freqüent en cadells i adults no vacunats. La malaltia evoluciona ràpidament en els gossos i pot provocar afeccions molt greus i fins i tot la mort. La transmissió es produeix després del contacte amb les femtes d'un gos infectat, però el virus aconsegueix mantenir-se viu a l'entorn durant molt de temps, infectant objectes, roba i el terra. El virus afecta diverses cèl·lules del cos, especialment les de l'intestí, provocant diarrea i vòmits, a més de falta de gana. Què fer quan es noti aquests símptomes? Cal portar el gos immediatament al veterinari per començar el tractament el més aviat possible. És bo recordar que la prevenció es fa amb la vacuna!

3) La gastritis canina deixa al gos mal de panxa i nàusees

La gastritis canina és una inflamació de la mucosa que recobreix l'estómac. Pot ser crònica -recurrent, probablement per intolerància a alguns aliments o malalties que augmenten la producció de secrecions a l'estómac-, aguda -provocada per la ingestió de substàncies tòxiques o qualsevol objecte estrany- o nerviosa -succeeix en situacions d'estrès. Un dels primers símptomes que es nota és que el gos no té gana, a més de tenir dolor abdominal, diarrea i postració. El tractament dependrà del tipus de gastritis, però sempre es recomanen canvis en la dieta de la mascota.

4) El restrenyiment pot fer que el gos no tingui gana.

El restrenyiment es produeix quan el gos té dificultats o no pot evacuar. Les femtes es fan més dures i fins i tot poden sortir sang. Diverses causes poden provocar aquesta situació, com l'obstrucció intestinal -pot ser per un problema digestiu o la ingestió d'un cos estrany-, la defecació més lenta, problemes neuromusculars i deshidratació, entre d'altres. Si té restrenyiment, el gos no vol menjar i presenta altres símptomes, com ara dolor al deposicionar, abdomen inflat i vòmits.

5) Els gossos amb insuficiència renal poden tenir dificultats per alimentar-se.

La insuficiència renal afecta principalment a gossos grans, però també pot afectar als més joves. Amb causes variades, l'afecció fa que els ronyons tinguin grans dificultats per funcionar i realitzar les seves funcions bàsiques, afectant així tot el funcionament de l'organisme. Un dels principals símptomes és la falta de gana, que s'acompanya de vòmits, augment de la ingesta d'aigua i un major volum d'orina, que sol ser de color més clar

6) La depressió i l'ansietat també afecten la gana del gos.

Sovint el gos amb falta de gana no té un problema fisiològic, sinó psicològic. Alguns canvis en la rutina o l'entorn, la mort d'un familiar, la separació i fins i tot ell'arribada d'un nou animal pot provocar estrès i ansietat, fins i tot provocar depressió. El gos es torna apàtic i no vol menjar. En aquests casos, els tutors solen informar que "el meu gos no vol menjar i vomita i està trist". A més, l'ansietat per separació és una possible causa de poca gana. Això és perquè el gos es queda tot el dia sense menjar esperant que arribi el propietari per menjar només en la seva presència.