Una de les malalties més perilloses que poden afectar un gos és el moquill caní. Els símptomes deixen l'animal molt fràgil i afeblit, i fins i tot poden ser mortals. A més, quan el gos aconsegueix sobreviure al momol, poden aparèixer seqüeles. Els gossos han de tractar-los al llarg de la seva vida, demanant tractaments i cures especials. Les seqüeles del moquill poden tenir diferents intensitats, a més de manifestar-se de diferents maneres. Paws of the House us mostra les seqüeles més comunes del momol i us ajuda a entendre com es produeixen.

Al cap i a la fi, hi ha una cura per al momol caní?

Una Una de les preguntes més importants sobre la malaltia és si el momol caní es pot curar. El cert és que no hi ha cap medicament específic per combatre el virus que provoca la malaltia. Tanmateix, els tractaments de suport ajuden a curar els símptomes i prevenir el desenvolupament de la malaltia. Però fins i tot quan es pot tractar el momol caní, el cadell pot adquirir seqüeles que romanen amb ell durant la resta de la seva vida.

Per deixar seqüeles, el momol caní ha d'arribar a l'estadi més greu

No tots els gossos tenen seqüeles de moquill després d'acabar el tractament i desfer-se de tots els símptomes. El moquill caní té diferents estadis. En el primer, es veu afectat el sistema digestiu, provocant principalment vòmits i diarrea. En el segon, el virus ataca el sistemamalaltia respiratòria, sent els principals símptomes tos, dificultat per respirar i fins i tot pneumònia. La tercera etapa és la més greu, quan el moquill caní ha arribat a un nivell molt avançat. En aquesta fase s'ataca el sistema nerviós del gos, provocant principalment contraccions involuntàries, tremolors i convulsions. És just quan el gos arriba a aquesta fase quan sorgeix la possibilitat que la malaltia deixi seqüeles. El moquill caní controlat abans d'afectar el sistema nerviós és la millor manera de prevenir seqüeles -a més, és clar, de mantenir la vacuna del cadell al dia.

seqüeles canines. el distemper són una resposta al dany que ha afectat les neurones

El virus del distemper caní s'adreça a la beina de mielina de les neurones. És una coberta que protegeix l'axó (cos de les neurones) i accelera la velocitat de l'impuls nerviós. Quan el virus ataca i destrueix la beina de mielina, els impulsos es frenen o, en casos encara més greus, deixen de transmetre's. Això provoca principalment conseqüències motrius. Amb la pèrdua de protecció, la neurona pot acabar danyada d'una manera que dificulta que pugui reprendre les seves funcions normals. Amb això, sorgeixen les conseqüències.

Quines són les seqüeles més freqüents del momol?

Les seqüeles del momol caní solen ser neurològiques. El més freqüent és el mioclò, que correspon a espasmes i tremolors.músculs involuntàriament. A més del mioclò, altres seqüeles del momol que solen afectar els gossos són:

• Convulsions, que poden ser puntuals o contínues

• Paràlisi de les extremitats

• Dificultats motrius

• Alteració de la marxa

• Tics nerviosos

• Alteració d'equilibri

Mom: les seqüeles requereixen tractament per a la resta de la vida de l'animal

La intensitat de les seqüeles del momol pot variar en cada cadell. Tot i que alguns casos són més lleus, d'altres poden ser força greus. En qualsevol cas, el gos necessitarà atenció i seguiment durant tota la seva vida. El tractament es fa segons cada tipus i intensitat, segons la teva necessitat. Això ajudarà a reduir la gravetat de les seqüeles del momol i ajudarà a la rehabilitació. Els veterinaris poden prescriure remeis específics per a cada situació i, a més, les teràpies passen a formar part de la rutina del gos. Les sessions de fisioteràpia i acupuntura, per exemple, són fonamentals per ajudar a millorar les funcions motrius de l'animal. És molt important fer un seguiment freqüent amb el veterinari perquè, fins i tot amb seqüeles de momol, el vostre cadell pugui tenir una bona qualitat de vida.