Els alts nivells de fòsfor en els gossos es produeixen quan alguna alteració de l'organisme provoca l'acumulació d'aquest mineral. Malgrat tots els beneficis que el fòsfor aporta a l'animal, l'excés pot provocar greus problemes i desequilibris en el metabolisme. La hiperfosfatèmia té diferents causes, però normalment està relacionada amb problemes renals en gossos. Els alts nivells de fòsfor s'acostumen a associar amb creatinina i urea alta en gossos, que també són força greus (i poden afectar altres animals, com la urea alta en gats, una condició molt freqüent en l'espècie). A continuació, entengueu més informació sobre la hiperfosfatèmia i per què pot ser tan perillosa per a la salut del gos.

Per què és perillós un alt nivell de fòsfor en els gossos?

El fòsfor és un mineral fonamental per al bon funcionament del gos. cos. És el principal responsable de la formació i manteniment dels ossos, essent essencial en el sosteniment de l'esquelet caní. Tanmateix, l'excés d'aquest mineral és preocupant. El fòsfor elevat (o hiperfosfatèmia) és un tipus d'azotèmia en els gossos, una condició caracteritzada per una alta concentració de substàncies a la sang, sèrum o plasma a causa d'alguna alteració biològica. De la mateixa manera que tenim un alt nivell de fòsfor, també podem tenir un alt nivell de creatinina o urea en els gossos. Una gran quantitat de fòsfor al cos és greu perquè provoca un augment de la producció d'hormona paratiroïdal (PTH), a més de provocar lamineralització cel·lular. És molt comú que un alt nivell de fòsfor provoqui calcificació renal, ja que el mineral és absorbit en gran part pels ronyons. Per tant, pot comprometre significativament el funcionament regular d'aquest òrgan.

Què provoca un alt nivell de fòsfor en els gossos?

Una condició alta de fòsfor en els gossos fins al primer any de vida és molt normal, ja que el cos i l'esquelet del gos encara s'estan desenvolupant. No obstant això, un alt nivell de fòsfor després d'aquesta edat requereix atenció. Com que el fòsfor es consumeix en els aliments, és habitual que el problema radiqui en una alimentació inadequada. La hipervitaminosi D i una suplementació exagerada de vitamines per als gossos poden provocar aquesta situació. Problemes com hemòlisi, necrosi muscular, lesions òssies, traumatismes tissulars i hipertiroïdisme també són possibles causes. Finalment, la malaltia renal també pot provocar un alt nivell de fòsfor. Amb això, podem veure que la hiperfosfatèmia (excepte en cadells) sempre està lligada a una altra malaltia.

Les malalties renals són la principal causa d'azotèmia en gossos

Entre totes les causes d'alt fòsfor en gossos. , les malalties renals són les més freqüents. Això és perquè el ronyó és l'encarregat de filtrar i absorbir el fòsfor. Un gos amb un problema renal té aquesta funció deteriorada. Com a resultat, el fòsfor no es pot excretar correctament. Quan això passa, s'acaba acumulant al cos, donant lloc ahiperfosfatèmia que, al seu torn, pot acabar provocant encara més problemes en el funcionament dels ronyons. Per tant, els gossos renals necessiten una cura especial per controlar la concentració de fòsfor al cos.

La malaltia renal també pot provocar un augment de la creatinina i la urea en els gossos

Els ronyons excreten no només fòsfor sinó també altres minerals. Per tant, les malalties renals sovint causen diferents azotèmies en els gossos. L'elevada urea en gossos és un problema ben conegut. Igual que amb el fòsfor, el ronyó lesionat no pot eliminar aquesta substància del cos. Per tant, s'acumula donant lloc a nivells elevats d'urea en els gossos. El mateix pot passar amb la creatinina, que també s'ha d'eliminar pels ronyons. El fòsfor, la creatinina i l'augment dels nivells d'urea en gossos són signes de malaltia renal en gossos i s'han d'investigar i controlar.

Com reduir el nivell de fòsfor als gossos?

Cal reduir el fòsfor alt perquè els nivells tornin a estar dins del rang ideal. Per a això, és fonamental anar amb compte amb els aliments. Si tens un gos de ronyó o si tens hiperfosfatèmia per altres motius, és important implementar una dieta baixa en fòsfor. A més, pot estar indicat l'ús d'aglutinants de fòsfor en els aliments, substàncies que ajuden a reduir-ne la concentració. Ala fluidteràpia també és un tractament molt adequat. Qualsevol canvi en la dieta s'ha de discutir primer amb un veterinari especialitzat.

A més, com que el fòsfor alt és sempre una condició secundària a una altra, la millor manera de reduir-ne la concentració és lluitar contra l'origen real del problema. Davant d'una situació d'alt nivell de fòsfor, els símptomes més enllà d'aquest s'han d'avaluar mitjançant proves per descobrir la veritable malaltia que hi ha darrere del problema.

Com baixar la urea i la creatinina en gossos?

Trobar un alt nivell de creatinina i urea en un gos amb hiperfosfatèmia és força freqüent, ja que els tres problemes poden estar associats a una malaltia renal. Per tant, és habitual que el tractament de totes aquestes condicions succeeixi al mateix temps. Però al cap i a la fi: quan es diagnostica nivells elevats de creatinina i urea en gossos, com baixar? Igual que amb el fòsfor alt, s'han de fer canvis en la dieta. És fonamental reduir la ingesta de sal i implementar una dieta baixa en proteïnes. Un consell és invertir en proteïnes vegetals, que són més fàcils de digerir que les proteïnes tradicionals. Invertir en una ració de ronyó és la millor manera d'evitar el fòsfor, la creatinina i la urea alta en el gos, ja que està especialment formulat per a mascotes que tenen mal funcionament dels ronyons. Una altra manera de reduir la urea i la creatinina en gossos és mitjançant la teràpia de fluids.