Els gossos no necessiten res molt car o modern per jugar i divertir-se, i l'os del gos n'és una de les millors proves d'això. Només arribar amb un os, i l'animal pot passar hores rosegant-lo sense preocupar-se de res més. Però, tot i l'entreteniment que ofereix l'os del gos, també és important pensar en les conseqüències que pot comportar el joc si no es pren la cura necessària.

Així en compte, hem preparat una infografia. explicant-ho tot sobre els diferents tipus d'os -natural, fumat, niló i pell-, així com els avantatges i els inconvenients d'inserir la peça a la rutina del teu gos. Fes-hi una ullada!

Al cap i a la fi, pots donar un os a un gos per mastegar o no?

Un dels majors dubtes dels tutors és saber si les peülles i els ossos per a gossos són segurs o no. Això és perquè, tot i ser molt apreciades pels nostres amics peluts, aquestes "joguines" poden causar diversos problemes molt desagradables per a la salut d'aquests animals si s'utilitzen de manera inadequada. Però anem per parts, d'acord?!

Per començar, no hi ha cap raó per demonitzar l'os. Al gos li agrada mastegar i jugar amb ell, i si el tutor té cura, la peça gairebé no suposarà cap perill per a la mascota. Per cert, hi ha diversos avantatges a l'hora d'oferir os al gos, com ara la despesa energètica -al cap i a la fi, el gos passarà molt de temps jugant-hi- i la reducciód'estrès i ansietat. A més, els ossos tenen una funció semblant a la d'un dentidor de gos, fer massatges a les genives i satisfer la necessitat de mossegar de la mascota. L'accessori també ajuda a la higiene dental, eliminant problemes com la formació de placa i tàrtar en els gossos.

D'altra banda, de fet, l'ús d'os té alguns inconvenients. Si el material és massa rígid, es pot trencar una dent de gos. Si l'os del gos és massa "fràgil", es trencarà amb facilitat i correrà el risc de ser empasat per l'animal, deixant el gos ofegat o fins i tot causar asfíxia. També hi ha el perill d'empassar petits trossos trencats que podrien punxar el sistema digestiu de la mascota o provocar un bloqueig intestinal.

Tipus d'os per a gossos: saber quins utilitzar (i quins evitar!)

Ossos de gos naturals: els més recomanats són els de boví o ossos d'animals de porc. A més d'aportar una gran quantitat de cartílag i fins i tot carn, aquests ossos solen ser més grans i no corren perill d'empassar-se. Cal evitar els ossos de pollastre ja que són molt fràgils i petits.

Os de niló per a gossos: aquesta és una joguina molt reeixida i encaixa a la llista de tipus de mordigues. El model està fabricat amb materials que no són tòxics per als gossos, i poden ser més durs o més suaus.molins. Com que està fet de niló, no l'ha de consumir l'animal, només s'utilitza com a entreteniment durant els jocs.

Ossos de gos fumats: solen ser ossos de gos naturals, però es poden acompanyar de conservants, condiments i aromatitzants artificials durant el fumat. Aquest procés també sovint acaba fent que l'os sigui més fràgil i trencadís. Tot això pot perjudicar la salut dels animals, per la qual cosa s'ha d'evitar.

Os de pell per a gossos: aquesta tampoc no és una de les millors opcions per oferir al vostre gos. A més de passar per diferents processos químics, els ossos de cuir són difícils de digerir pel cos i poden deixar el gos amb diarrea, per exemple.

Pots oferir un os a un gos, sempre que es faci amb cura

Si estàs pensant en donar un os a un gos per mastegar, vés amb compte. Ja hem vist que, tot i semblar un joc inofensiu, els ossos vénen amb alguns perills. Per tant, un dels millors consells per no tenir cap problema és optar sempre per peces adequades per als gossos, i fins i tot és bo parlar amb un veterinari abans de prendre aquesta decisió pel vostre compte. Fins i tot amb l'alliberament d'un professional, una altra precaució important és supervisar el joc per si de cas.

A més, eviteu sempre els ossos trencats, trencadissos, massa durs o aixòhan estat bullits/cuits. Això vol dir que el dinar sobrant no pot anar directament al teu gos, d'acord? Quan l'os es bull o es rosteix, es torna trencadís. A més, no oblideu observar si hi ha substàncies tòxiques per als gossos a l'os.

Per últim, una advertència: no oferir ossos als cadells, sobretot si l'animal està en procés de canviar la dentició o encara no té totes les seves dents permanents. En aquest cas, el millor que cal fer és buscar uns dentidors realment adequats per a l'etapa de l'animal.