Els gossos braquicefàlics han guanyat un lloc especial al cor de les persones. El 2018, la Confederació Brasilera de Cinofília va trobar que de les 5 races més adoptades pels brasilers, 3 són braquicèfales: Bulldog Francès, Shi tzu i Pug. Aquests gossos solen ser alegres i juganers, però també tenen el famós musell aplanat i canvis anatòmics que predisposen a diverses malalties, principalment respiratòries. Aquells que volen adoptar un gos braquicefàlic han d'entendre els problemes fisiològics i les conseqüències que els poden afectar al llarg de la seva vida.

Com van aparèixer els gossos braquicèfals?

Els gossos braquicefàlics van sorgir a través d'encreuaments entre gossos amb el nas més petit. Fa uns anys, els criadors volien criar races de gossos amb un musell curt i una mandíbula proporcional amb aquests encreuaments. La mandíbula inferior no es veuria afectada, però caldria escurçar la mandíbula superior. Així, aquests gossos amb un musell més petit van ser seleccionats en funció del seu estàndard estètic. Això va donar lloc a moltes races que avui presenten la síndrome braquicefàlica.

Els gossos braquicefàlics presenten canvis en l'anatomia que causen problemes de salut

Braquicefàlic ve del grec "brachys" i "cefàlic" significa curta distància de el cervell.La síndrome s'anomena així pel crani del gosbraquicèfal és més curt. La característica principal d'aquests gossos és el seu musell aplanat. Els orificis nasals es redueixen de mida, donant lloc a orificis nasals estenòtics (estrets) que dificulten l'entrada d'aire. És habitual que els gossos de races braquicèfales estiguin jadeant, ja que la respiració es fa més laboriosa. Aquests animals també tenen hipoplàsia traqueal. Això vol dir que aquest òrgan no està totalment desenvolupat i té poc espai de pas. Així, té dificultats per conduir i filtrar l'aire que hi passa.

Un altre problema dels animals braquicèfals és l'estirament del paladar tou -que correspon a la part posterior del paladar-. Aquesta alteració fa que el paladar vibri durant el pas de l'aire, provocant sorolls semblants als roncs. A més, la mandíbula superior escurçada i rebaixada dóna poc espai perquè les dents es desenvolupin. Per tant, tots creixen junts i en diferents angles, de manera irregular. Un altre canvi són els famosos ulls de googly. Estan molt exposats i secs, fet que facilita l'aparició de problemes oculars.

Els gossos jadeant, els roncs i la hipertèrmia són algunes de les conseqüències en la vida de la mascota

Totes les alteracions anatòmiques contribueixen a l'escurçament de les vies respiratòries, amb conseqüències per a la salut i la vida de l'animal. Els gossos braquicèfals tenen una gran dificultat per respirar. Moltsnomés ho poden fer per via oral, de manera ràpida i curta. També ronquen molt, a causa de les vibracions excessives del paladar tou allargat en contacte amb l'aire. Al llarg de la seva vida, els gossos amb sibilàncies també han de fer front a la tos, l'aerofàgia (quan "empassen") l'aire), els esternuts inversos i l'asfixia. A més, les malalties oculars són freqüents, a causa de la baixa producció de llàgrimes que deixa l'ull desprotegit.

Els problemes dentals també són freqüents a causa de les dents irregulars. Un altre problema és la hipertèrmia. Aquesta condició es caracteritza per un augment excessiu de la temperatura corporal. Normalment, la respiració ajuda a refredar el cos quan les fosses nasals humecten l'aire i redueixen la temperatura corporal. Tanmateix, els gossos braquicefàlics tenen orificis nasals estretes, la qual cosa dificulta l'intercanvi de calor.

Els gossos braquicèfals requereixen una cura especial

Aquests cadells mereixen molta cura. Si voleu adoptar un gos braquicefàlic, sapigueu que haureu de prestar molta atenció durant tota la vida de l'animal. Les visites i els exàmens al veterinari han de ser constants. A més, el tutor ha de prendre precaucions per facilitar la complicada vida de la seva mascota. Eviteu sortir amb ell en moments de molta calor, sobretot a l'estiu. A més, no caminar durant llargs períodes de temps, ja que el cadell es cansarà més ràpidament. IÉs important mantenir-lo hidratat, així que recorda deixar sempre l'olla d'aigua plena.

Un gos que jadeja ha de baixar la seva temperatura corporal els dies de calor, així que utilitzeu draps humits i ruixeu aigua freda a les potes. Un altre consell és afaitar-se regularment. Una gran quantitat de pèl pot fer que el vostre cadell sigui encara més calent. La síndrome braquicefàlica provoca molts trastorns, però que es poden eludir amb aquesta cura per oferir a la mascota una millor qualitat de vida.