L'embaràs d'un gos és un moment màgic ple de canvis, tant en la vida del gos com en la vida dels humans que conviuen amb ella. És important preparar la casa per rebre els cadells, així com fer un seguiment prenatal per comprovar que tot va bé amb la salut de la mare i dels nadons. El problema és que, en alguns casos, la depressió postpart en gosses es converteix en un obstacle després del naixement dels cadells, i sovint el tutor no sap com afrontar aquest tipus de situacions (o fins i tot sap de l'existència del trastorn). Patas da Casa va parlar amb la veterinària Renata Bloomfield, especialitzada en comportament animal, per aclarir els principals dubtes sobre el tema.

Al cap i a la fi, els gossos tenen o no depressió postpart ?

Sí, la depressió postpart es pot produir després de l'embaràs caní. Entre les principals causes del problema, es poden destacar els canvis hormonals que pateix el gos durant aquest període. "Hi ha una sèrie d'hormones que ajuden a mantenir l'embaràs caní. Després del part, hi ha una caiguda molt sobtada de la producció d'aquestes hormones, per la qual cosa els canvis d'humor són habituals. Tanmateix, les gosses que tenen deficiència d'alguna d'aquestes hormones acaben patint depressió postpart”, explica la Renata.

A més, hi ha altres motius perquè es produeixi el trastorn. Fins alde vegades la gossa simplement no s'ha acostumat a la presència dels cadells i per tant acaba rebutjant-los. “El gos associa els cadells amb el dolor, la qual cosa genera rebuig. Part de la lactància materna tampoc és molt còmoda, fet que contribueix a aquest comportament”, diu l'especialista. L'entorn on s'insereix la gossa amb depressió postpart també marca molt la diferència, perquè ha de ser un lloc tranquil i tranquil.

Gossa amb depressió postpart: com identificar el problema?

Després de l'embaràs de la gossa, és important parar atenció al comportament de l'animal. Un dels principals indicis que la gos pateix depressió postpart és quan rebutja els cadells, però també hi ha altres factors que necessiten atenció. “Si el gos no vol menjar i no vol interactuar amb la gent de la família, és important vigilar-la. Val la pena recordar que la depressió no només és quan el gos està molt tranquil, l'agressivitat també pot indicar un problema.”

Sempre és bo tenir un paràmetre per saber identificar quan el gos necessita ajuda o no. . Aleshores, quin és el comportament "ideal" d'una gossa en aquestes circumstàncies? Sobre això, la Renata explica: “Al final de l'embaràs canina i a punt de donar a llum, la femella sol començar a buscar un lloc on tenir els cadells. És una cosa natural i esperada del seu comportament. Quan s'inicia elcontraccions, també comença a llepar-se molt, i tan bon punt el cadell surt amb la placenta, la gossa llepa el nadó. És a dir, és una gossa que està preocupada per on va a parar i que no deixa de tenir cura amb el cadell, encara que encara estigui de part, ja que normalment neix més d'un cadell. Després de l'embaràs de la gossa, també és natural que col·loqui els cadells a prop dels seus pits per començar la lactància i romandre sempre a prop d'ells, mantenint també un comportament dòcil amb la família.”

Un gos amb depressió postpart necessita atenció mèdica?

Independentment de l'embaràs o no, és imprescindible tenir cura del gos. L'embaràs acostuma a ser més complicat, perquè provoca molts canvis hormonals, per la qual cosa tal com aconsella el veterinari, les cures prenatals són fonamentals per ajudar el gos en aquest moment delicat. Quan el gos té símptomes de depressió postpart, és important saber gestionar la situació de la millor manera possible. Els canvis de conducta molt dràstics requereixen de vegades una avaluació clínica, com quan l'animal no vol menjar o està molt hosco.

Tanmateix, en alguns casos és possible revertir la situació amb una senzilla cura del dia a dia: “La gossa necessita un ambient tranquil. Ha de ser respectada i els cadellsrespectat. Si no vol que ningú s'acosti als seus fills, és important donar-li aquest espai. Si no vol donar el pit, la tutora ha de presentar els cadells i transformar el moment de la lactància materna en quelcom pacífic, tranquil i acollidor per a aquesta mare”.

Tot i així, no es pot descartar la possibilitat d'un tractament, que és una cosa que varia molt d'un cas a un altre. A més de la depressió postpart en gosses, un problema que sovint es confon amb aquest tipus de trastorn és quan no neixen tots els cadells. “El cadell es queda dins de la femella perquè no hi havia atenció prenatal, i això acaba infectant l'úter de la mare. La gossa en aquests casos s'enfada, no vol menjar i comença a sentir molt de dolor. Per tant, és important que la gossa sigui avaluada per un veterinari si s'observa algun canvi de comportament."

L'acolliment familiar és molt important per evitar la depressió postpart en gosses

Hi ha diversos motius pels quals la gossa pateix depressió postpart. En alguns casos, els canvis endocrins són els responsables d'això, però tampoc no podem ignorar quan el motiu ve de l'interior de la casa. "L'afecció pot afectar a gosses que no tenen un entorn segur, així que poden acabar rebutjant els cadells d'alguna manera i tornar-se més agressius La confiança en la família i en l'entorn és molt important, i la comoditat que té el gostambé al llarg de la vida. Això fa que l'animal sigui més segur per afrontar aquest tipus de situacions”, destaca la Renata.