Saps què és la pancreatitis en els gats? La malaltia que afecta molts gossos i humans també pot sorgir en gatets. La pancreatitis felina és una malaltia relativament freqüent que afecta el pàncrees de l'animal i que pot tenir moltes conseqüències per a la salut. Identificar la malaltia d'entrada és fonamental, ja que la pancreatitis en gats és greu i el retard en el tractament pot acabar comprometent tot el funcionament de l'organisme de la mascota. Patas da Casa va parlar amb Estela Pazos, veterinària especialitzada en medicina felina. Va explicar exactament què és la pancreatitis felina, què la causa, com identificar la malaltia i què s'ha de fer per tractar un gat amb el problema. Fes una ullada!

Què és la pancreatitis? La malaltia debilita un òrgan fonamental per a la digestió felina

Tot i que relativament freqüent, molts tutors tenen dubtes sobre què és la pancreatitis i què la provoca. La veterinària Estela Pazos explica que la pancreatitis felina és una inflamació del pàncrees de l'animal. Aquest òrgan té com a funció principal la producció d'enzims que ajuden a la digestió de nutrients essencials, com ara proteïnes, greixos i hidrats de carboni. Normalment, els enzims s'alliberen només quan cal. En un cas de pancreatitis felina, però, aquests enzims s'activen abans del moment ideal. Com a resultat, provoquen l'autodigestió de l'òrgan, provocant una inflamació.

NoEn el cas de la pancreatitis, els gats de qualsevol raça, sexe i edat poden desenvolupar la malaltia. Tanmateix, alguns experts diuen que la pancreatitis en gats grans és més freqüent. A aquesta edat, cal anar encara més amb compte, ja que la immunitat està debilitat, cosa que pot dificultar el tractament. A més de la pancreatitis en gats grans, alguns professionals també diuen que els gats siamesos estan més predisposats a patir la malaltia.

La dificultat per determinar la causa de la pancreatitis felina fa que molts casos es considerin idiopàtics

Un dels principals problemes de la pancreatitis en gats és la dificultat per descobrir-ne l'origen. L'especialista explica que les causes de la pancreatitis en gats encara no estan molt ben definides, la qual cosa fa que un gran nombre de casos es considerin idiopàtics (quan no se'n coneix l'origen). Tanmateix, assegura que hi ha alguns aspectes que faciliten l'aparició de la malaltia: “tenim alguns factors que hi poden contribuir, com la presència d'alguns paràsits intestinals, la ingestió de productes tòxics, la presència d'altres malalties inflamatòries o infeccioses, el sistema immunitari. origen mediat, reaccions adverses als medicaments i presència de malaltia inflamatòria intestinal”, explica.

Quina diferència hi ha entre la pancreatitis crònica i la pancreatitis aguda en gats?

Saber què és la pancreatitis, és també és important entendre que hi ha dos tipus demalaltia: aguda o crònica. “En la pancreatitis aguda en gats, els símptomes apareixen sobtadament i es resolen amb un tractament de suport, i no sempre s'arriba a un diagnòstic precís”, explica Estela. Contràriament al que passa en l'estat agut, la pancreatitis crònica felina es desenvolupa lentament, de manera que l'òrgan es va desgastant a poc a poc i els símptomes triguen més a aparèixer.

“En aquest òrgan hi ha una inflamació persistent que lentament va deteriorant les seves cèl·lules fins arribar al punt que el pàncrees ja no produeix els enzims que ajuden en el procés digestiu, ni tampoc insulina, donant lloc a una malaltia anomenada Insuficiència pancreàtica exocrina”, aclareix. A més, l'especialista afirma que també és habitual tenir un "agreujament de la pancreatitis crònica".En aquest punt de la pancreatitis, els gats que ja tenien la malaltia durant molt de temps manifesten símptomes sobtadament.

Els símptomes de la pancreatitis felina són comuns a diverses malalties

Els signes de pancreatitis en gats són comuns a altres malalties, la qual cosa dificulta el diagnòstic i fins i tot el tractament.” El símptoma principal és la pèrdua parcial o total de la gana i , en conseqüència, pèrdua de pes.La letargia i la postració és un altre símptoma molt freqüent, així com els vòmits.També es pot produir diarrea i és freqüent que aquests gats es deshidratin i ambmucoses ictèriques (groguenques)”.

Pancreatitis: els gats amb aquesta malaltia també poden desenvolupar diabetis

Un dels grans perills de la pancreatitis felina és que sovint no passa per si sola. La inflamació del pàncrees pot provocar una sèrie d'altres problemes de salut, com ara la diabetis felina. A més de la producció d'enzims, el pàncrees també produeix hormones, inclosa la insulina, que s'encarrega de controlar la quantitat de glucosa que circula a la sang. "Si el gat té pancreatitis crònica felina, pot provocar la destrucció de les cèl·lules del pàncrees que són responsables de produir insulina. En conseqüència, provoca una reducció progressiva de la secreció i alliberament d'aquesta hormona a l'organisme, provocant l'aparició de diabetis”, aclareix Estela. A més, explica que, a causa de la pèrdua de gana i pes provocada per la pancreatitis, els gats amb la malaltia també poden tenir com a conseqüència lipidosi hepàtica.

La pancreatitis en gats és difícil de diagnosticar

La pancreatitis en gats és greu principalment perquè és difícil fer un diagnòstic ràpid i precís, la qual cosa afecta directament el tractament de la malaltia. Amb símptomes molt comuns que poden estar relacionats amb diversos altres problemes de salut, els dubtes sobre què causa la pancreatitis en els gats també dificulten la comprensió de la malaltia. Per tant, tenir undiagnòstic precís cal fer una valoració amb un professional i una sèrie de proves de laboratori: “Cal fer una ecografia abdominal i una radiografia i complementar-la amb anàlisis de sang, incloent proves específiques per a l'avaluació de la pancreatitis en gats com ara. lipasa pancreàtica felina i immunoreactivitat Tripsinoide felina (fTLI)”, aconsella el veterinari.

El tractament de la pancreatitis en gats se centra en la teràpia de suport

La pancreatitis en gats és greu però afortunadament es pot tractar. Tot i que no hi ha un remei específic per a la pancreatitis, als gats se'ls pot donar tractaments de suport que tracten els símptomes i les conseqüències de la malaltia. “Es fa un tractament de suport per corregir la deshidratació, nàusees i vòmits, control del dolor, control de la diarrea i, si cal, també s'utilitzen antibiòtics i corticoides”, aconsella Estela.

A més, algunes vitamines poden ajudar a alleujar la inflamació: “Els antioxidants prescrits com les vitamines A i C ajuden a reduir l'estrès oxidatiu a les cèl·lules, millorant la inflamació i la protecció dels teixits. La suplementació de vitamina B12 pot ser necessària, ja que la majoria dels gats amb pancreatitis són deficients". És molt important que el tractament de la pancreatitis en gats s'iniciï el més aviat possible. per ser una malaltiasilenci, és important estar sempre atent a la salut de l'animal. Quan manifesteu algun símptoma, porteu la mascota immediatament al veterinari.

Després de la curació de la pancreatitis, els gats han de patir canvis en la seva dieta

Els gats curats de pancreatitis felina també han de patir canvis en la seva dieta. Amb la malaltia, el pàncrees es debilita i, per tant, té dificultats per dur a terme la producció d'enzims per digerir els nutrients. Per tant, és fonamental que la dieta del gat estigui adaptada per incloure aliments més fàcils de digerir. Estela explica que aquest suport nutricional és fonamental en el tractament de la pancreatitis en gats: “L'alimentació s'ha de triar en funció dels exàmens i de l'estat clínic del pacient, però en general ha de ser fàcil de digerir i tenir un equilibri entre proteïnes i greixos en quantitats moderades i amb bona qualitat i digestibilitat, i hidrats de carboni. La dieta ha d'ajudar a prevenir la pèrdua de massa muscular i a restaurar el cos”, aconsella.

A més, l'especialista assenyala que encara que la pancreatitis en gats provoqui pèrdua de gana i dificultat per digerir els aliments, l'animal no s'ha de dejunar mai. “Si el gat no és capaç d'alimentar-se, pot ser necessari un tub d'alimentació fins que torni a alimentar-se espontàniament”, afegeix.