La leishmaniosi canina és una malaltia causada per un protozou anomenat Leishmania. Tot i que és freqüent en animals, la leishmaniosi també es pot transmetre als humans i, per tant, es classifica com a zoonosi. En ambdós casos, ataca el sistema immunitari del pacient i pot debilitar el cos prou com per ser fatal. Entre els símptomes de la leishmaniosi canina, les ferides són molt freqüents quan la malaltia és cutània. Si és visceral -un altre tipus de manifestació de la leishmaniosi-, els símptomes solen ser més complets.

Però com actua la leishmaniosi en l'organisme? Com tractar les ferides de leishmaniosi canina i quines són les millors maneres de prevenir la malaltia? Per parlar més d'aquesta malaltia canina i aclarir dubtes sobre la leishmaniosi, què és, contagi, símptomes, prevenció i tractament, hem parlat amb Ana Regina Torro, veterinària homeopàtica. Fes una ullada!

Què és la leishmaniosi canina?

El principal focus d'acció de la Leishmania en el cos d'un gos és les cèl·lules encarregades de protegir l'animal, és a dir, el seu sistema immunitari. “La leishmaniosi canina és una malaltia transmesa per un protozou anomenat Leishmania, que es troba a la sang dels gossos infectats. La femella mossega aquest animal, contreu aquest paràsit i, en la següent mossegada, infectarà un altre animal o una persona”, explica la veterinària Ana Regina. Des d'allà,la malaltia pot arribar a una sèrie d'altres òrgans i parts del cos, generant diferents símptomes de leishmaniosi.

El que cal saber sobre el mosquit vector de la leishmaniosi en gossos

El El mosquit La maduixa (Lutzomyia longipalpis) és un insecte hematòfag i mosca de la sorra que pertany a la família dels psicodidae. És en gran part responsable de la transmissió de la leishmaniosi en gossos, humans i altres animals. Tanmateix, només les femelles s'alimenten de sang i poden transmetre el protozou Leishmania si s'infecten amb ella.

No és molt difícil reconèixer el flebótoc: com el seu nom ja indica, l'insecte té un color groguenc que s'assembla a la palla. És petit, però té unes ales llargues amb uns quants pèls escampats pel cos. Aquest tipus de mosquit és freqüent en llocs humits, amb poca incidència de llum i amb molta matèria orgànica a prop. El mosquit de palla també es coneix com a tatuquira, birigüi, cangalhinha, ala blanca, ala dura i palla, segons la ubicació.

Vegeu també: Per què el gos ens llepa? Desvelem aquest misteri!

El predomini és més gran en medis salvatges i rurals, però la leishmaniosi canina és cada cop més freqüent. cada cop més “urbà” en els darrers anys. Al Brasil, les dades del Ministeri de Salut revelen que les regions nord i nord-est són les més afectades, principalment als estats d'Amazones, Acre, Pará, Mato Grosso i Bahia.

Leishmaniosi canina: símptomesimpliquen tot el cos de l'animal

Els símptomes de la leishmaniosi variaran segons la presentació de la malaltia. “Hi ha dos tipus de leishmaniosi: la cutània i la visceral. A la pell, les ferides de leishmaniosi en gossos no cicatritzen, especialment al cap i a les vores de les orelles. També poden aparèixer al nas, la boca i la gola. El pèl del gos es torna lleig, gras i la pell s'escapa”, explica Ana Regina.

En canvi, els símptomes de la leishmaniosi canina poden ser més amplis. Aquesta és una de les principals dificultats per diagnosticar la leishmaniosi visceral canina. Segons l'especialista, en la forma visceral, els símptomes de la leishmaniosi en gossos solen ser:

• Anorèxia
• Creixement anormal de les ungles
• Pèrdua de gana
• Febre
• Anèmia
• Postració
• Augment de la limfa ganglis de tot el cos
• Ampliació de la melsa i el fetge
• Síntomes hepàtics
• Predisposició a la malaltia sovint sense trobar una causa definida.

Nous símptomes, com el vòmit del gos, La diarrea i la dificultat per orinar poden sorgir segons cada zona afectada per Leishmania. L'especialista subratlla que, en els gossos, la forma visceral és més freqüent i, moltes vegades, els símptomes de la leishmaniosi en gossos inclouen els de la forma cutània i visceral conjuntament.

Perquè és una malaltia queafecta el sistema immunològic de l'animal, també és freqüent que contraixi altres malalties mentre té leishmaniosi canina, ja que el seu cos està debilitat i no pot protegir-se amb normalitat. Quan l'animal no millora fins i tot després del tractament, el professional i els tutors poden començar a considerar-ho com un dels símptomes de la leishmaniosi en gossos.

Les ferides de leishmaniosi en gossos són molt freqüents

Ferida, leishmaniosi, gos: aquestes tres paraules juntes tenen tot el sentit quan l'animal és diagnosticat de leishmaniosi cutània. Això es deu al fet que la úlcera de leishmaniosi en els gossos -o les úlceres de kala-azar en els gossos, un altre nom popular de la malaltia- és molt més freqüent del que penses.

Però com es formen les úlceres dels gossos? La leishmaniosi provoca una ferida al lloc de la mossegada, que està coberta de crostes i pot anar acompanyada de secreció purulenta. També pot haver-hi una ferida de kala-azar en un gos que no cura, especialment a la zona del cap, a més d'una ferida a l'orella del gos. La leishmaniosi, en alguns casos, pot afectar la boca, la gola i el nas.

Quan busqueu fotos d'un gos amb leishmaniosi visceral canina, trobareu imatges de gossos amb pèrdua de cabell en diferents parts del cos, descamats. musells i ulceracions a la pell. Aquests són els signes aparents de kala azar, però també poden referir-se a altres malalties com les al·lèrgies.dermatològic, per exemple.

Vegeu també: Saluki: 10 coses que cal saber sobre la raça de gossos grans

Un gos amb leishmaniosi no transmet la malaltia, però els humans poden contagiar-la

La leishmaniosi canina no és contagiosa: la transmissió depèn d'un sol vector, que és el mosquit de la palla. “Els gossos amb leishmaniosi no transmeten la malaltia directament a través de mossegades o femta ni de cap altra manera. La forma de transmissió de la malaltia és a través de picades de mosquits. L'insecte és molt petit, de la mida del cap d'un agulla”, apunta l'especialista. Com que el mosquit acostuma a posar els ous en llocs rics en matèria orgànica, la leishmaniosi resulta ser una malaltia més freqüent en zones amb un sanejament bàsic deficient.

Però no hi ha res a témer si sospita de la malaltia del teu gos. . La leishmaniosi no es transmet directament als humans. No obstant això, s'ha de tenir especial cura amb els mosquits de la regió on viu -i els repel·lents juguen un paper important en aquesta protecció.

Si pateix leishmaniosi, el tractament dependrà del tipus de malaltia que tinguis. La leishmaniosi cutània normalment no requereix medicaments específics, ja que les ferides tendeixen a desaparèixer per si soles, però l'ús de medicaments antiparasitaris pot accelerar la recuperació del pacient. En la leishmaniosi visceral, el metge sol prescriure antimonials pentavalents.

El diagnòstic de la leishmaniosi engos

Precisament per la gran varietat de símptomes, la leishmaniosi canina és una malaltia que no es pot diagnosticar amb precisió només després de la consulta. “Es pot fer un examen histopatològic o biòpsia de qualsevol lesió i s'hi trobaran els paràsits o parts d'ells. També es poden fer anàlisis de sang. Les més habituals són les proves serològiques, que busquen anticossos contra els agents, i la PCR, on es troben seqüències genètiques de leishmania”, ha explicat el professional.

El tipus de prova més habitual per al diagnòstic precís de la leishmaniosi passa per l'observació. del protozou: retiren, de l'animal amb sospita d'infecció, un tros petit del cos o cèl·lules d'un òrgan debilitat i, mitjançant anàlisis de laboratori, determinen si hi ha o no influència de la Leishmania en la mostra presa. Les anàlisis de sang ajuden a detectar si hi ha ADN de Leishmania entre les cèl·lules de l'animal o comptar els nivells d'anticossos específics per combatre el protozou a l'organisme.

Val la pena assenyalar que a les regions endèmiques es pot presentar qualsevol símptoma anormal. sospita i el veterinari hauria de demanar proves aviat. Per tant, no busqueu "símptomes de leishmaniosi per a gossos" o "leishmaniosi per a gossos" a Internet. Sempre es recomana buscar ajuda d'un professional qualificat.

La leishmaniosi canina té una cura?

Com funciona?L'animal infectat acull el protozou que provoca la leishmaniosi, durant molt de temps, quan es va diagnosticar la malaltia, el gos va ser sacrificat perquè no existeix una cura completa. "Fins l'any 2016 es va demanar que el gos infectat fos sacrificat. A partir d'aleshores, l'eutanàsia no és obligatòria”, explica el professional. Actualment existeix un remei per a la leishmaniosi canina que tracta els símptomes i evita que l'animal es converteixi en transmissor de la leishmania encara que sigui picat pel mosquit de la palla.

“Hi ha medicaments que redueixen la càrrega de paràsits i medicaments als símptomes. El gos aparentment es pot curar, però amb el temps pot tornar a emmalaltir”, apunta. D'aquesta manera, la mascota pot viure més sana i amb qualitat de vida durant més temps, fins i tot amb leishmaniosi canina. Tot i així, el fàrmac és car i l'animal infectat necessitarà un seguiment constant per part del veterinari, no només quan se li diagnostiqui i necessita tractar els símptomes que es manifesten.

Leishmaniosi canina: la vacuna és una vacuna. mesura preventiva eficaç

Com que no es pot curar completament, la prevenció acaba sent super important per combatre la transmissió i els símptomes de la leishmaniosi. Una de les principals maneres de prevenir-ho és la vacuna: la leishmaniosi canina és una de les malalties per a les quals està indicada la immunització per als animals que viuen als punts de proliferació del país.“Hi ha una vacuna, que només es pot aplicar a gossos sense símptomes i amb una prova negativa. És interessant a les regions endèmiques i si hi ha animals infectats a prop”, explica Ana Regina.

La vacuna de la leishmaniosi canina es pot aplicar a partir dels quatre mesos i es divideix en tres dosis amb un interval de 21 dies entre Cada un d'ells. Parleu amb el vostre veterinari sobre la necessitat de l'aplicació!

3 maneres de prevenir la leishmaniosi canina

A més d'una vacunació actualitzada i mantenir la salut de l'animal, també podeu utilitzar altres trucs per protegir el teu amic de la leishmaniosi. Els gossos s'infecten amb la malaltia només per la picada de la femella de la mosca de la sorra, per la qual cosa l'objectiu principal és evitar la mossegada, segons ho indiqui el professional. En aquest sentit, els consells són:

1) En llocs a la vora de boscos o llacs o on hi hagi animals contaminats, refugiar els gossos en un lloc tancat amb mosquiteres a les portes i finestres al capvespre i a la matinada, que són els moments de major atac de mosquits.

2) Evitar els passeigs en els moments esmentats. Si aneu d'excursió amb gossos, poseu una protecció addicional amb repel·lent en esprai a les orelles i l'esquena.

3) Utilitzeu un collar contra la leishmaniosi canina. Mantingueu el vostre gos amb un collar o pipeta de medicaments que protegeixin contra els mosquits descrits al prospecte i presteu atenció a la data de reaplicació guiada pelfabricant.

Malaltia del gos: leishmaniosi i les principals característiques de la malaltia!

Causa de la malaltia : mosca de la sorra contaminada que mossega el gos

Símptomes : la leishmaniosi pot tenir diferents signes clínics, segons el tipus. En el cas de la pell, la presència de ferides és freqüent i la leishmaniosi canina afecta principalment el cap i les vores de les orelles. En el cas de la leishmaniosi visceral, hi ha altres símptomes: la leishmaniosi en gossos inclou febre, anorèxia, pèrdua de gana, postració i anèmia.

Tractament : la malaltia es tracta amb fàrmacs que no no curar la malaltia, la leishmaniosi, sinó mantenir els símptomes sota control. Els gossos poden viure així una bona qualitat de vida, sense propagar el contagi.

Prevenció de la leishmaniosi : els gossos es poden protegir principalment amb la vacuna. A més, les pantalles de protecció contra els mosquits, els repel·lents i l'ús d'un collar de leishmaniosi són bones estratègies per allunyar la mosca de la sorra.