T'has adonat del gat nerviós? Aquest no sempre és un senyal d'alerta, però és important ser conscient perquè en alguns casos aquest nerviosisme pot ser un reflex de la hiperestèsia felina. Aquesta és una síndrome rara, però pot afectar el vostre amic de quatre potes per diferents motius i normalment s'associa amb canvis de comportament. Com que és una malaltia més concreta i de la qual pocs tutors coneixen, Paws of the House va entrevistar Carolina Bernardo, tutora del gat Ricotinha que va passar per aquest problema, i la veterinària Luciana Lobo per aclarir dubtes sobre la síndrome d'hiperestèsia felina.

Hiperestèsia felina: què és i què provoca aquest problema?

La síndrome d'hiperestèsia felina no és un problema molt freqüent, però es manifesta en gats amb espasmes musculars. Segons Luciana, sovint es desconeix l'arrel del problema, però pot tenir un origen conductual, dermatològic, neurològic i ortopèdic. “Les possibles causes són: factors del medi que afecten l'hipotàlem i el sistema límbic, gats hiperactius i nerviosos, pell seca, causes genètiques, estrès, paràsits de la pell com puces, fongs i sarna i fins i tot epilèpsia”, destaca. Encara que es tracta d'una malaltia poc freqüent, hi ha una incidència més gran d'hiperestèsia felina en les races sagradas birmana, himàlaia i abissina.

Gat amb espasmes musculars: quins són els principals símptomes de la hiperestèsia.felina?

Per rar que sigui, sempre és bo estar al corrent dels signes d'aquesta malaltia per tal que el diagnòstic es faci el més aviat possible. Això es deu al fet que la malaltia pot comprometre tota la qualitat de vida de l'animal. El gat amb espasmes musculars és el signe més freqüent: segons el veterinari, es produeix quan el gat està parat i de cop salta i mossega l'esquena com si l'ataqués. No obstant això, altres símptomes que també poden ser indicatius d'hiperestèsia felina són:

• Nerviosisme

• Canvis de comportament

• Moure la cua mentre s'intenta llepar-la o mossegar-la.

• Corre per casa com si espantat

• Onda la pell a l'esquena i s'irrita si es toca a la regió

• Pot tenir convulsions i espasmes

• Llepa excessivament la regió lumbar, l'anus i la cua

• Les pupil·les es dilaten durant les convulsions

• Maulls inusuals

• Pot experimentar pèrdua de pes i fins i tot mutilar-se

Hiperestèsia felina: les revisions ajuden en el diagnòstic

Carolina Bernardo ja feia temps que notava els espasmes involuntaris a l'esquena del gatet Ricota, però vaig pensar que era pur instint felí. "Tampoc no li va agradar gaire acariciar la zona al voltant de l'esquena / al voltant de la cua i sempre em mossegava quan l'acariciava allà. Però mossegades lleugeres, com si fossin una broma, així que mai vaig pensar que fos dolor”, diu. Durant una revisióper esbrinar la salut de Ricotta, però, va descobrir la malaltia. “Va ser la primera vegada que la portava a una clínica especialitzada en felins i això realment marca una gran diferència. Tan bon punt vam arribar, el veterinari es va adonar que tenia espasmes i va estrènyer la regió. Ricotinha va reaccionar immediatament, i després em va parlar de la hiperestèsia felina”.

Com es diagnostica la síndrome d'hiperestèsia felina?

Segons la veterinària Luciana, com que la hiperestèsia no té una causa definida, el diagnòstic se sol fer a partir dels símptomes que presenta el gat associats a una sèrie de proves, que ajudaran a descartar altres malalties. Per exemple, es pot demanar una radiografia física, neurològica, dermatològica, hormonal, d'orina, sang i fins i tot de la columna. Amb Ricotinha, el veterinari va demanar una radiografia de la columna, però no va identificar res. "Va dir que realment hi ha molts casos en què la radiografia no mostra res, però la medicació és necessària, perquè és una síndrome que pot tenir diverses causes", informa la tutora.

Hiperestèsia felina: és possible una cura? Comprendre què es pot fer

Malauradament, no hi ha exactament una cura per a la síndrome d'hiperestèsia felina. El que es pot fer, de fet, és intentar tractar les causes de la malaltia, que solen estar associades a un gat nerviós o estressat. "OEl tractament consisteix a reduir l'ansietat i l'estrès del gat creant un ambient tranquil. També pot ajudar una alimentació adequada, una neteja constant i adequada de les escombraries, els menjadors i els bevedors”, destaca el veterinari. A més, invertir en enriquiment ambiental també pot ser una bona manera de promoure una millor qualitat de vida del felí. En casos més greus, pot ser necessària la prescripció d'hormones sintètiques i l'ús de medicaments controlats. Ricotinha, per exemple, va iniciar dos cops al dia un tractament amb medicació composta, que hauria de continuar fins a nou avís: “És relativament tranquil, a part de l'estrès normal de donar pastilles als gats, però aquí ja és una pràctica que estic dominant. bé!".