Com tot el que es desvia de la norma a les xarxes socials, la imatge d'una ressonància magnètica d'un carlin es va fer viral recentment a Twitter. A causa de l'estructura braquicèfala de la cara de l'animal, la imatge semblava diferent del que s'esperava i va sorprendre moltes persones. Però no només en les proves d'imatge els animals d'aquesta raça són "diferents": el gos Pug és propens a una sèrie de problemes de salut a causa de la seva estructura corporal. Si tens un d'aquests cadells, has de tenir en compte algunes precaucions per evitar situacions més greus. Perquè ho entenguis millor, hem enumerat els problemes de salut més comuns dels animals Pug. Fes una ullada!

El carlin, com altres animals braquicèfals, és propens a patir problemes respiratoris

L'estructura facial del carlin és una de les principals raons de la tendència dels animals de la raça a desenvolupar problemes respiratoris. Amb el musell aplanat, el paladar tou i la tràquea i les fosses nasals més estretes del normal, ja tenen dificultats per respirar de manera natural. Per això, la majoria de vegades, aquests animals sembla que jadegen. A més de ser més afectats per malalties infeccioses com la grip canina, també es queden sense aire amb facilitat: l'exercici intens i l'exposició a la calor extrema, per exemple, no es recomana per a aquests animals per això. En molts casos, aquestes activitats que semblencomuna i senzilla per a altres gossos pot ser la causa de la mort d'un cadell, adult o vell.

L'obesitat d'un carlin pot ser una conseqüència del seu estil de vida.

La combinació d'una gana molt gran amb la necessitat d'evitar un exercici intens i la manca d'energia d'un carlin formen una combinació que dóna lloc al taxa d'obesitat en aquesta raça d'animals. Fins i tot al cadell Pug li agrada menjar més del que és habitual, així que depèn de tu controlar i limitar la quantitat d'aliments que menja. L'ideal és que l'animal tingui una dieta elaborada pel veterinari que determini la quantitat de pinso que pot menjar o fins i tot indiqui un aliment concret, amb menys calories i greixos, per evitar el problema. Les passejades lleugeres també haurien de formar part de la vida quotidiana del Pug: sovint ajuden a evitar el sedentarisme i, en conseqüència, l'obesitat en una raça de gos Pug.

Acne. , dermatitis i altres problemes dermatològics també són freqüents en el carlin

A la zona del musell, que és més sensible, el carlin adult i en altres etapes de la vida tenen una alta probabilitat de desenvolupar acne a causa de la greix del pell combinada amb brutícia dels aliments, per exemple. El tractament sol ser senzill, però en tots els casos ha de ser indicat pel veterinari de confiança. A més de l'acne, els plecs del cos del carlin faciliten la infecciófongs i bacteris i l'aparició de dermatitis i al·lèrgies dermatològiques. L'ideal sempre és comprovar que l'animal està sec després de banyar-se o jugar a l'aigua. Mantingueu al dia la vacunació, els medicaments contra les paparres i la desparasitació; combinat amb una dieta equilibrada, el seu sistema immunitari serà més fort per fer front a alguns problemes.

Orelles de carlin plegades: presta atenció a l'interior de la regió

Com passa amb altres races de gossos que tenen les orelles plegades cap avall, és més probable que el carlin desenvolupi infeccions causades per agents externs. Els fongs i els bacteris proliferen en ambients atapeïts i humits, per això l'ideal és observar sempre la seva orella i netejar-la entre una i dues vegades per setmana, segons la necessitat que determini el veterinari.

El carlin també pot tenir malalties oculars com a conseqüència de la seva anatomia

A causa de la forma del cap, el carlin té els globus oculars "cap a fora". Per això, la probabilitat de tenir lesions i úlceres a la còrnia és molt alta: l'animal pot xocar amb alguna cosa o patir un accident que perjudiqui els ulls més exposats. També és a causa d'aquesta exposició que són més propensos a irritacions i infeccions més simples. El problema més greu que la seva anatomia "facilita" és el prolapse del globus ocular, que és quan l'ull surt de la seva cavitat a causa deper un cop o trauma.