Hi ha diferents races de gossos arreu del món. Alguns són més coneguts, altres menys... i encara hi ha races que gairebé ningú coneix, com és el cas del Norsk Lundehund. Aquesta raça es considera bastant rara i és originària de Noruega, però el que realment destaca és que, a diferència d'altres gossos, el Norsk Lundehund -també anomenat Lundehund noruec- té una sèrie de característiques força impressionants i inusuals. A continuació, separem algunes curiositats de gossos d'aquesta raça que us poden sorprendre. Fes-hi una ullada!

Lundehund noruec: la raça de gos amb 6 dits i que mou les potes cap als costats

Una de les majors particularitats del gos Lundehund noruec és que es tracta d'una raça de gos amb 6 dits, la qual cosa garanteix una major estabilitat a l'animal. A més, l'articulació de la regió també permet a aquests animals moure les potes davanteres de costat amb facilitat, arribant a una amplitud de fins a 180º en relació amb la resta del seu cos. Aquests són trets importants per a la raça, ja que originalment s'utilitzava per caçar frailells, i per això, el Norsk Lundehund va haver d'escalar penya-segats i muntanyes. Tant l'articulació de les potes com la presència de 6 dits acaben sent trets necessaris perquè la raça "compleixi" la seva funció de caçadora, ja que això li permet escalar pràcticament qualsevol terreny.

Dats divertits del gos: el Norsk Lundehund també és capaç de girar el cap cap enrere

No només les potes del Norsk Lundehund estan ben articulades: el coll de l'animal també té una flexibilitat increïble. No és estrany que aquests gossos puguin girar el cap enrere gairebé completament i amb molta facilitat, fins i tot tocant-se l'esquena. És a dir, aquesta és només una prova més de com l'articulació d'aquests animals és molt diferent del que estem acostumats a veure per aquí, no?

A més, una altra característica d'aquesta raça de gos és que les Les orelles del gos estan erectes, però també es poden doblegar sense gaire dificultat i això és una cosa que no perjudica l'animal. De fet, fins i tot ajuda a protegir-los de la brutícia i l'entrada d'aigua, ja que el Norsk Lundehund també és un excel·lent nedador mentre caça.

El Norsk Lundehund és una raça. que gairebé s'ha extingit

La raresa d'aquesta raça de gossos no és casualitat: el Lundehund noruec ja ha corregut el risc d'extingir-se almenys tres vegades. La primera vegada va passar perquè la raça ja no servia els interessos d'abans: ja no calia invertir en un gos per ajudar a caçar lloros i altres animals a Noruega. Per tant, el Norsk Lundehund va deixar de ser una raça molt buscada, ja que només servirien perser gossos de companyia com qualsevol altre gos. A més, la raça es va extingir al voltant de la Segona Guerra Mundial i també durant l'any 1963 a causa dels brots de momol. La segona vegada que això va passar, només sis Norsk Lundehunds van sobreviure. Tanmateix, els criadors es van esforçar per no deixar que la raça s'extingís, i els resultats van tenir èxit. Avui dia, hi ha almenys 1500 còpies de la raça a tot el món, que es poden considerar pocs, però que encara és millor que l'extinció total.

Salut del Norsk Lundehund: els problemes digestius són els més freqüents

Tot i ser fort i saludable, en general, una de les curiositats dels gossos Lundehund noruecs és que la raça sol patir de l'aparell digestiu malalties.tract digestiu anomenat gastroenteropatia. A la pràctica, la imatge és un trastorn digestiu que fa que els bacteris digestius creixin de manera exponencial a l'organisme caní i, com a conseqüència, el gos perd la capacitat d'absorbir nutrients. És una malaltia que no té cura, però si un professional la vigila de prop, es pot tractar i controlar.