La leishmaniosi canina és una malaltia parasitària greu que ataca el sistema immunitari dels gossos. Es classifica com a zoonosi, és a dir, també pot arribar als humans. Molts òrgans i sistemes del cos es veuen afectats i, per tant, hi ha una varietat de símptomes de leishmaniosi, que dificulta el diagnòstic. Per ajudar-vos a entendre millor aquesta malaltia, que pot ser mortal, consulteu els símptomes de la leishmaniosi i com identificar i tractar un gos.

Què és la leishmaniosi canina?

Una canina la leishmaniosi és causada pel protozou Leishmania . La transmissió es produeix a través d'un vector: la femella de la mosca de la sorra. En picar un gos infectat, el mosquit contreu Leishmania i, quan torna a picar un altre cadell, la femella infectada infecta l'animal. Hi ha alguns mites sobre la leishmaniosi canina, però un fet és que hi ha dos tipus de leishmaniosi: la cutània i la visceral. En els gossos, la majoria dels casos es deuen al tipus visceral, que té els gossos com a hoste principal. La mosca de la sorra pon els ous en llocs amb molta matèria orgànica. Per tant, on hi ha poc sanejament bàsic, el risc de contagi és més gran.

Quins són els símptomes de la leishmaniosi?

Els símptomes de la leishmaniosi canina poden variar molt. Alguns són els mateixos que els símptomes de la leishmaniosi en humans, com ara un gos amb diarrea, pèrdua de pes i debilitat.Sobre el tema, la veterinària Ana Regina Torro explica: “En la malaltia de la pell, les ferides de leishmaniosi dels gossos no cicatritzen, sobretot al cap i a les vores de les orelles. També poden aparèixer al nas, la boca i la gola." D'altra banda, en la leishmaniosi visceral canina, el gos pot mostrar diversos signes que es poden confondre fàcilment amb altres malalties.

Per identificar qualsevol dels tipus de Leishmaniosi canina, els símptomes solen incloure:

• Lesions cutànies (principalment a la cara, les orelles i el lloc de la mossegada)
Vegeu també: Com engreixar un gos sense comprometre la seva salut?
• Nòduls repartits pel cos
• Creixement exagerat de les ungles
• Pèrdua de gana
• Debilitat
• Febre
• Debilitat
• Sang a la femta del gos
• Caiguda del cabell
• Descamació de la pell
• Secreció i molèsties oculars
• Hemorràgies nasals
• Pèrdua de moviment de les potes posteriors

Com que la leishmaniosi canina redueix la immunitat del gos, altres malalties poden aparèixer més fàcilment. ronyons, El fetge i l'aparell digestiu també es poden veure afectats amb símptomes més específics, com ara infeccions del tracte urinari, deshidratació i vòmits.

La leishmaniosi pot afectar fins i tot la medul·la òssia, provocant anèmia en els gossos, que deixa el cadell encara més debilitat. A més, els ulls d'un gos ambLa leishmaniosi pot patir lesions a la parpella i la còrnia, a més d'una inflamació generalitzada. La conjuntivitis ja és un senyal d'alerta!

Vegeu també: Un gos amb insuficiència renal sent dolor?

Quins són els primers signes de la leishmaniosi?

Al principi, els símptomes de la leishmaniosi canina poden no ser tan notables. Això passa perquè la leishmaniosi aconsegueix mantenir-se incubada a l'organisme durant molt de temps abans de manifestar-se. Mentrestant, la malaltia s'estén a nous òrgans a mesura que avança. Només aleshores comencen a aparèixer els primers símptomes de la leishmaniosi en gossos, que inclouen: febre, falta de gana, pèrdua de pes, pèrdua de cabell i aparició de nafres a la pell. En etapes més avançades, les ungles creixen anormalment i pot haver-hi pèrdua de moviment a les potes posteriors.

Què li passa a un gos amb leishmaniosi?

Quan el protozou entra en els gossos. , comença a multiplicar-se i ataca els macròfags, que són cèl·lules de defensa fagocítiques del cos. L'objectiu principal d'aquestes cèl·lules és protegir el cos de l'entrada d'agents estranys. Per tant, quan la leishmaniosi canina ataca els macròfags, el sistema immunitari del gos es veu debilitat. Això facilita l'aparició de malalties que debiliten l'animal.

Què es pot confondre amb la leishmaniosi canina?

A causa dels símptomes, sovint es confon la leishmaniosi canina amb altres menys greus, com ara com a malaltiesinfeccions, malalties renals o fins i tot dermatitis en gossos. Altres afeccions que també poden manifestar signes clínics similars són els tumors i les malalties neurològiques.

Com identificar la leishmaniosi canina?

La leishmaniosi canina és molt greu i el diagnòstic precoç és fonamental per evitar que la malaltia porti la mascota a la mort. Com que els símptomes de la leishmaniosi canina són variats, és més difícil identificar el problema. Per tant, si hi ha alguna sospita que alguna cosa no funciona, és important fer proves serològiques per comprovar la presència del protozou a l'organisme. Una altra manera d'obtenir el diagnòstic és rastrejar la citologia. En aquest procediment, es recullen i avaluen cèl·lules d'un òrgan afectat, en un intent de trobar el protozou present.

Quant de temps té un gos la leishmaniosi?

Quan està infectat per la leishmaniosi, un gos no sempre mostra signes que està malalt. El temps d'incubació de la malaltia oscil·la entre mesos i anys, depenent del pacient. En tractar-se d'una malaltia progressiva, cal ser conscient de qualsevol canvi físic i/o conductual de l'animal que pugui indicar leishmaniosi en els gossos, i així tractar la malaltia.

Hi ha cura per a la leishmaniosi canina?

La leishmaniosi canina malauradament no té cura. Fa un temps, els gossos diagnosticats amb la malaltia van ser sacrificats,perquè no es podien curar i eren un perill per a altres animals i humans. Avui encara no hi ha cura, però el Ministeri de Sanitat ja permet l'ús de fàrmacs que redueixen els danys i els símptomes de la leishmaniosi. El gos continua amb el protozou viu al cos, però deixa de patir els problemes de salut que provoca la malaltia i deixa de ser una font de transmissió.

A més, els òrgans afectats per la malaltia també necessiten tractament específic. El tractament de la leishmaniosi en gossos dura tota la seva vida i el gos sempre ha de visitar el veterinari i sotmetre's a proves per controlar l'estat.

És possible conviure amb un gos amb leishmaniosi?

Tot i ser una malaltia perillosa, és possible conviure amb un gos en aquestes condicions. El contacte directe amb l'animal no perjudica els humans, ja que la leishmaniosi depèn del mosquit de palla -vector de la malaltia- que es transmeti. Per tant, no cal desfer-se de la mascota si està malalt. Tampoc es recomana l'eutanàsia en gossos i no disminueix la incidència de kala-azar en humans. Per tant, si sospita d'aquesta malaltia en gossos, la leishmaniosi ha de ser diagnosticada per un veterinari per iniciar el tractament de l'animal el més aviat possible, cosa que afectarà directament la qualitat de vida del pacient a llarg termini.

Com prevenir la contaminació delLeishmaniosi canina?

Per prevenir la leishmaniosi canina es poden prendre algunes mesures. Com que la mosca del sorra viu en llocs amb molta matèria orgànica, l'entorn s'ha de mantenir sempre net. El repel·lent de mosquits per a gossos, els collarets antiparasitaris i les pantalles protectores també ajuden a espantar els mosquits. Però la principal forma de prevenció és la vacuna per a gossos. A partir dels 4 mesos els cadells ja en poden prendre. Hi ha tres dosis amb intervals de 21 dies entre cadascuna: la vacuna s'ha de repetir cada any.

<1}>