Una de les races de gossos gegants més famoses és el Gran Danès, que també es coneix com el Gran Danès. La raó d'això és senzilla: és la mateixa raça que el famós personatge de dibuixos animats Scooby Doo. Però el cert és que el gos gran danés va molt més enllà de la seva mida i aspecte robust: és un amic de quatre potes extremadament lleial, dòcil i afectuós. Per saber més sobre la raça, separem tot el que cal saber sobre el gos alemany: personalitat, característiques físiques, cura de la rutina i salut de l'animal i molt més! Vegeu més avall.

L'origen de la raça de gossos Gran Danès

La història darrere de l'origen del Gran Danès genera molts dubtes. Com el seu nom indica, es creu que la raça es va originar a Alemanya, però com que també porta el nom d'un gos danès, la confusió sobre el país d'origen es fa inevitable. No obstant això, el que se sap és que el gos tal com el coneixem avui es va desenvolupar al voltant de la dècada del 1800 al país alemany a través de l'encreuament de diverses races, essent les principals el Mastí anglès i el Wolfhound irlandès. Creat al principi per ser utilitzat com a gos de caça, la mida d'aquesta raça de gos gegant permet caçar senglars i altres animals grans. Tanmateix, aquesta "funció" s'ha anat perdent amb el pas dels anys, fet que no impedeix que siguin grans companys de quatre.potes.

Gos Gran Danès: no només la mida crida l'atenció

És impossible que un gos Gran Danès passi desapercebut. Amb una mida gegant i un cos musculós i robust, el seu aspecte és fins i tot una mica intimidatori. Per fer-se una idea de la magnitud d'aquest gran gosset, el gos gran danés més gran que s'hagi vist mai al món feia 110 cm d'alçada i pesava 111 kg, i estava inscrit al Guinness World Records. Però, en general, els gossos d'aquesta raça solen mesurar entre 75 i 80 cm i pesen entre 45 i 60 kg. Amb un pelatge curt i gruixut, poden tenir diferents colors de pelatge, però sovint hi ha negre, encara que només sigui en forma de taques. El tigrat també és força comú. A més, el cervatillo, el blau i l'arlequí (amb taques blanques i negres) també són colors que poden aparèixer.

Gos alemany: el gos té un tarannà dòcil i amable

Una de les grans proves que mida No és un document que darrere de l'aparició del Gran Danès hi hagi un cadell molt dòcil i ple d'amor per regalar. Tot i que semblen seriosos, en realitat són cadells amb comportament de cadell: els agrada jugar, saltar i interactuar molt amb els seus tutors. Agressivitat? Ni tan sols saben què és això! La raça de gossos alemanys és súper tranquil·la i tranquil·la, en general, tant és així que gairebé no borden, només en situacions molt concretes, quan estan emocionats o volen.cridar l'atenció del propietari sobre alguna cosa.

El que pot passar és que al voltant dels desconeguts aquests gossos solen ser una mica més reservats i tímids. Però creieu-ho o no, aquesta postura de noi dur no dura gaire. Es conquereixen fàcilment si reben atenció i afecte, cosa que fins i tot pot convertir-los en gossos una mica "ximples".

La personalitat d'un gran danès fins i tot està a l'altura del personatge de Scooby Doo: bon caràcter, amable i amb una sensibilitat increïble, el gos d'aquesta raça acostuma a portar-se bé amb qualsevol i amb altres animals. Tanmateix, és important supervisar el contacte amb nens molt petits, ja que el Gos Alemão no és molt conscient de la seva mida i és força maldestre, per la qual cosa alguns jocs poden acabar fent mal sense voler.

Però un altre punt positiu En tot això, són fàcilment entrenats i súper obedients, la qual cosa facilita encara més el procés d'entrenament. Però val la pena assenyalar que es recomana que tant l'entrenament com la socialització es facin amb el cadell de gos alemany, no amb un adult.

Cures bàsiques per a la raça de gossos alemanys

- Bany i raspall

Amb un pelatge curt, gruixut, llis i brillant, el Dogue L'alemany vessa molt i s'ha de raspallar amb freqüència, sobretot durant la tardor i la primavera. Idealment, el raspallat hauria de tenir lloc aalmenys tres cops per setmana amb un accessori específic (guants o raspalls per a gossos). Així, és possible treure el pelatge mort i mantenir l'aspecte saludable del teu amic.

Banyar el vostre gos Alemão pot ser un repte, però és important que això passi almenys una vegada al mes. Com que els gossos de raça són molt grans i poden estar molt agitats quan entren en contacte amb l'aigua, el tutor pot buscar una botiga d'animals per fer-ho.

- Dents, orelles i ungles

Pel que fa a les dents del gos, el tutor les ha de raspallar almenys tres cops per setmana per combatre problemes bucals com el tàrtar, la gingivitis i fins i tot el mal alè. La neteja de l'orella del gran danés també és molt important per evitar infeccions i inflamacions a la regió; el tutor ho ha de fer amb l'ajuda d'un cotó. Les ungles s'han de tallar entre una o dues vegades al mes, depenent de les necessitats de l'animal. L'ideal és no deixar-los massa temps, o el cadell podria acabar fent-se mal a si mateix i també als altres.

- Alimentació

Tenir cura de l'alimentació de la raça de gossos alemanys és una tasca que requereix atenció: cada etapa de la vida de l'animal requereix un tipus d'alimentació diferent. A més, al ser un gos de mida gegant, aquests gossos tenen més probabilitats de tenir sobrepès, cosa que pot comprometre significativament la seva qualitat de vida. PerPer tant, també és important saber si el vostre cadell té el pes ideal o no. Si se li diagnostica obesitat, cal consultar un veterinari nutricionista per seguir el cas i veure què cal canviar en la dieta de l'animal.

- Exercicis físics i espai de creació

Com ja s'ha dit, el Gran Danès no és gaire conscient de la seva immensa mida, la qual cosa el converteix en un gos molt maldestre. Per tant, es recomana que aquest animal sigui criat en un entorn més ampli, preferentment amb accés a un pati del darrere perquè es pugui moure molt. Però atenció: no ha d'estar totalment exposat fora de casa: l'ideal és que pugui dormir en un racó còmode, però també pugui sortir de tant en tant. Fins i tot perquè la pràctica d'exercicis físics és una part fonamental de la rutina de la raça de gossos alemanys. Com que aquests animals són naturalment grans, és important que siguin estimulats físicament cada dia per evitar problemes físics i psicològics.

Què necessites saber sobre la salut del gos Gran Danès?

Tot i ser fort i bastant saludable en general, la raça de gos alemany està més predisposada a algunes malalties. La displàsia de maluc n'és un exemple, ja que és una afecció que tendeix a afectar principalment a gossos de races més grans. A més, torsió gàstrica, obesitat canina ila panosteitis (una malaltia que afecta els ossos) també són problemes que poden afectar els gossos de la raça. Així que assegureu-vos de consultar regularment el veterinari per saber com està la salut de la vostra mascota. Això ajuda a detectar precoçment possibles malalties i també està indicat per mantenir actualitzat el calendari de vacunació de l'animal.

Gos alemany: el preu del gos pot arribar fins a R$ 7 mil reals

Per molt que el gran danés no és una raça molt comuna al Brasil i no té molta demanda, ja que requereixen un espai adequat per tenir una bona qualitat de vida, no hi ha manera de no enamorar-se d'aquest dogão. I, per a aquells que sempre han somiat amb tenir un gran amic (i una gran bota per això) a casa, el gos Gran Danès és realment una raça fantàstica! Però, en primer lloc, és important que el tutor investigui gosseres fiables amb bones referències per assegurar-se que tots els animals del lloc estan ben tractats i també per no córrer cap risc de ficar-se en “paranys”.

L'interval de preus d'un cadell de pastor alemany sol ser d'entre 3.000 i 7.000 reals reals, cosa que requereix una certa preparació econòmica, ja que és un cost relativament elevat. El valor pot variar a causa del llinatge de l'animal, i els gossos descendents de campions poden ser més cars que els altres. A més, és un gos que exigirà un alt cost econòmic amb menjar i cures. Així que siplanificar econòmicament abans de tenir un gos de la raça!