La toxoplasmosi és una malaltia coneguda a l'univers humà. El que poca gent sap és que, igual que amb nosaltres, els gossos també poden desenvolupar aquesta perillosa zoonosi. És causada per un protozou anomenat Toxoplasma Gondii , però com es produeix aquesta transmissió? Quins són els principals símptomes de la toxoplasmosi en gossos i quins tractaments es recomana? Per aclarir-ho tot sobre aquesta malaltia infecciosa i com afecta la salut del gos, els Paws of the House van reunir en un únic article la informació més important sobre la malaltia. Vegeu a continuació!

Com es transmet la toxoplasmosi als gossos?

La toxoplasmosi és una malaltia infecciosa que pot afectar tant a humans com a animals, i els gossos i els gats s'inclouen en aquesta llista. Tot i afectar diferents espècies, els felins són els "culpables" de la transmissió de la toxoplasmosi (tot i que no tots són hostes del paràsit), per això la malaltia també es coneix popularment com a "malaltia del gat". Però llavors, on entren els gossos en aquesta situació? En primer lloc, cal entendre els cicles reproductius del paràsit en qüestió, que actua de dues maneres diferents en cada espècie.

En els gats es produeix el cicle intestinal, on els paràsits es reprodueixen a l'intestí de el felí, i els ous de protozous s'eliminen a través de les femtes. Ara mateix,els ous arriben a la maduresa en el medi extern en un període que varia entre 1 i 5 dies. En els gossos, la reproducció es fa mitjançant el cicle extra intestinal. En aquest cas, el pacient ingereix els ous i, en arribar a l'intestí, els paràsits aconsegueixen arribar al torrent sanguini de l'animal, podent infectar altres òrgans i parts del cos de l'animal.

Per tant, és important pagar atenció als llocs als quals té accés el gos, ja que el contacte amb superfícies contaminades amb el protozou Toxoplasma Gondii suposa un alt risc per a la salut de l'animal. El mateix passa amb menjar carn crua infestada dels paràsits que causen aquesta malaltia. Val a dir que els cadells i els gossos amb poca immunitat tenen més probabilitats de contraure toxoplasmosi.

Els gossos poden transmetre la toxoplasmosi als humans?

Com que és una zoonosi, és a dir, una malaltia que pot Es pot transmetre d'animals a humans, una pregunta molt freqüent és com aconseguir la toxoplasmosi d'un gos. La resposta és senzilla: els gossos, a diferència dels gats, no són capaços d'eliminar els ous contaminats per paràsits de les seves femtes. Recordeu el tema del cicle reproductiu? Així que això respon a la pregunta per si mateix, ja que només els gats tenen aquest poder. Els gossos, en canvi, pateixen contaminació, però el cicle reproductiu es limita només al seu organisme, senseposar en perill la salut dels humans.

El que pot passar és, per exemple, que un gos tingui contacte amb un pis on hi havia excrements d'un gat contaminat, i aquests ous quedin “enganxats” a la pota o pelatge.

Toxoplasmosi en gossos: els símptomes de la malaltia són molt variats

Els gossos no sempre desenvolupen símptomes immediatament, però sempre és bo mantenir un ull en alguns senyals. El gos amb diarrea o vòmits, per exemple, ja és un indici que alguna cosa no va bé amb la seva salut, però són símptomes molt genèrics i que poden estar relacionats amb diverses altres malalties. Per tant, cal parar una mica d'atenció quan el gos presenta:

• Icterícia (mucoses groguenques)

• Debilitat

• Tremolors

• Paràlisi total o moviment parcial

• Convulsions

• Letargia

• Falta de gana

• Dolor abdominal

Les manifestacions de la La malaltia dependrà principalment del teixit que ha patit la lesió i de la gravetat de la situació. Com que els paràsits de la toxoplasmosi en gossos poden afectar diferents òrgans, cal sotmetre's a una avaluació clínica amb el veterinari després de notar algun dels símptomes descrits anteriorment.

Esbrineu com es diagnostica la toxoplasmosi en els gossos

Si hi ha alguna sospita de la malaltia, el propietari ha de portar el gos a una consulta veterinària el més aviat possible. Només així és possibleobtenir el diagnòstic correcte i després començar el tractament. A més d'observar els signes clínics, probablement el veterinari demanarà una sèrie de proves per confirmar la sospita de toxoplasmosi en els gossos. La prova serològica, per exemple, és capaç d'identificar si l'organisme caní ha estat en contacte amb el paràsit i ha produït anticossos per combatre la infecció. Amb l'exclusió d'altres malalties -com el distemper, una malaltia que es pot confondre fàcilment amb la toxoplasmosi-, el professional pot procedir a la indicació de tractaments específics.

Tractament de la toxoplasmosi: els gossos poden necessitar antibiòtics i altres medicaments per recuperar-se

Per tractar la toxoplasmosi en gossos, el metge ha d'avaluar cada cas d'una manera particular i segons la regió afectada per la malaltia. Però, en general, els veterinaris recomanen l'ús d'antibiòtics durant unes setmanes, una mesura necessària per controlar la infecció, a més d'altres medicaments que ajudaran a millorar el sistema immunitari de l'animal. No obstant això, és important tenir en compte que, fins i tot amb el tractament, els paràsits no s'eliminen completament del cos de l'hoste i, per tant, pot haver-hi la possibilitat que la toxoplasmosi es repeteixi. El gos necessita cites periòdiques amb un professional per assegurar-se que no hi ha hagut una de nova.Contaminació.

Com prevenir la toxoplasmosi en gossos?

És totalment possible prevenir la toxoplasmosi en gossos amb algunes precaucions bàsiques. El primer d'ells és evitar menjar carn crua per part del gos, ja que es corre el risc d'ingerir aliments contaminats. Per tant, cuinar qualsevol carn és fonamental abans d'oferir-la al teu amic de quatre potes.

A més, és important evitar que el gos tingui contacte directe amb excrements de gat o superfícies contaminades per ous de paràsits. Després de la caminada, neteja molt bé les potes i fins i tot el cabell (en el cas dels gossos als quals els agrada rodar per terra) per si de cas. Per a aquells que viuen amb un gat i un gos a la mateixa casa, cal establir un límit perquè el gos no tingui accés a la caixa de sorra de l'animal.