Un gos dálmata es reconeix fàcilment gràcies al seu aspecte particular i també a la pel·lícula “101 Dalmatians”, un dibuix animat que es va fer molt popular als anys 60 i que encara avui té un gran èxit. Però què té d'especial aquest gosset, a més dels seus llocs famosos? Per a aquells que sempre han volgut tenir un Dàlmata per dir seu, ha arribat el moment d'esbrinar-ho tot sobre aquesta raça de gossos grans: característiques físiques, temperament, personalitat, quines cures calen, preu i quina és la salut d'aquest animal. M'agrada. Vine i t'ho expliquem!

L'origen de la raça dalmata és incert

Tot i que no és possible afirmar amb certesa l'origen del gos dalmata, el nom de la raça prové de una regió anomenada Dalmàcia, que ara es troba a Croàcia. Encara es desconeix la data en què va passar això, però va ser allà on es van trobar els primers rastres d'aquest gosset. No obstant això, es creu que aquesta raça de gossos és fins i tot més antiga del que indiquen els rastres, ja que diverses pintures antigues de tombes a Egipte van registrar gossos amb les mateixes característiques físiques d'un dalmata, plantejant la hipòtesi que l'existència d'aquest animal data d'aquella època. . El registre oficial de la raça, però, només es va produir l'any 1888 per part de l'American Kennel Club.

Dàlmata: les característiques físiques van més enllà de les taques fosques del cos

No ho pots negar: l'abric de Dalmata és la marcagravat per a aquest cadell. Però el més curiós és que, contràriament a la creença popular, els gossos d'aquesta raça no neixen amb taques negres a tot el cos. De fet, en les dues primeres setmanes de vida, el cadell dalmata és completament blanc, i només després d'aquest període comencen a aparèixer les taques, donant-li el toc encantador que ja coneixem. Aquestes marques repartides pel cos poden tenir fins i tot dues variacions de color: negre o marró, sent el color predominant del pelatge sempre el blanc. A més, també val la pena assenyalar que aquestes taques són úniques per a cada dalmata, és a dir, mai no podreu trobar dos cadells de la raça amb el mateix patró!

Encara sobre el pèl de gos dalmata: malgrat el La raça té un pelatge curt i llis, cal anar amb compte, perquè són gossos que tendeixen a caure molt de pèl. Pel que fa a la mida de l'animal, cal tenir en compte que es tracta d'un gos gran, i un dalmata adult pot fer entre 54 i 60 cm d'alçada i pesar entre 18 i 27 kg. Sí, són realment bastant grans; no és estrany que hi hagi gent que se'n refereixi com el Dàlmata gegant.

Dàlmata: el temperament del gos és dòcil, però ple d'energia

Per als somiadors en tenir un company. ple d'amor per donar, el Dàlmata pot ser el cadell ideal! Són súper amorosos i lligats a la família, i siSi s'entrenen adequadament, també són excel·lents gossos de guàrdia. Els nens solen estimar el gos dalmata, sobretot pel seu costat més enèrgic i juganer, però és important anar amb compte amb ell. Com que es tracta d'un gos gran i molt actiu, els nens molt petits poden acabar fent-se mal quan intenten socialitzar amb el cadell. No ho fa a propòsit, és clar, però aquests animals estan molt agitats i no els agrada quedar-se molt de temps quiets.

Això acaba sent fins i tot una gran qualitat per als tutors que els agrada practicar activitats físiques, ja que el gos dalmata es porta molt bé amb alguns esports, com córrer i fins i tot nedar. Per tant, el tutor no pot deixar de treure el seu amic a passejar cada dia per gastar tota l'energia que té. En cas contrari, poden començar a aparèixer comportaments destructius, ja que aquests animals intentaran “descarregar” tota la seva energia a l'interior.

Tot i que borden poc, l'entrenament està indicat per a aquesta raça, ja que aquests gossos poden tenir alguna cosa. problemes d'obediència. Però, en general, l'entrenament és molt suau, ja que el Dalmata és extremadament intel·ligent i és molt fàcil aprendre les ordres. A més, també és important la socialització de la raça, ja que, tot i que són molt afectuosos amb la seva família, el gosEls dàlmates tendeixen a desconfiar dels estranys i, en alguns casos, fins i tot poden desenvolupar un comportament més agressiu. Per tant, la recomanació és que tant l'entrenament com la socialització es facin amb el cadell dalmata, i no amb un adult, per obtenir resultats més ràpids i eficients.

Dàlmata: el gos necessita una mica de cura del dia a dia

• Bany i raspallat del cabell :

Amb un pelatge curt i llis, el dalmata no requereix tanta cura amb el seu aspecte. El que més pesa en aquell moment, de fet, és la quantitat de pèl que cau de l'animal i, per tant, es recomana raspallar-los almenys tres cops per setmana per treure el pelatge mort i evitar que el pèl s'escampi per la casa. . Però, en general, el gos dalmata és molt net, no fa mala olor i els banys no són necessaris molt sovint.

• Ungles, dents i orelles:

Igual que els humans, els gossos també necessiten una mica de cura per a les seves ungles, dents i orelles. Raspallar-se les dents, per exemple, hauria de passar almenys dues vegades per setmana per eliminar l'acumulació de tàrtar i prevenir malalties de les genives. Les orelles del gos també s'han de netejar setmanalment, i per fer-ho, l'ideal és fer servir un petit tros de cotó humit per netejar l'exterior. Però compte: no introduïu mai res alcanal auditiu del cadell, ja que això pot acabar provocant inflamació a la regió.

A més, tallar les ungles del gos dalmata també hauria de formar part de la rutina de cura de l'animal. Com que és una tasca una mica més complicada per a aquells que tenen un gos gran, de vegades buscar una botiga d'animals pot ser la solució! I recordeu: l'ideal és que el manteniment de les ungles de l'animal es faci almenys un cop al mes.

• Alimentació:

Tenir cura de la dieta del teu gos és essencial, independentment de la raça. En el cas del dalmata, és important invertir en un pinso específic per a gossos grans, ja que la quantitat de nutrients presents en aquest aliment varia segons la mida de l'animal. A més, l'etapa de vida del cadell també és un factor important en aquesta elecció; per tant, si tens un cadell de Dalmata, el menjar ha de ser diferent d'un dálmata adult.

• Exercicis físics i espai per a la creació:

Ja veieu que els dalmates ocupen un cert espai en la vida del tutor, oi? Necessiten atenció i, sobretot, exercici físic diàriament, ja que són gossos extremadament actius que necessiten alliberar energia amb freqüència. Per tant, aquells que viuen en un entorn reduït i no poden caminar amb el Dalmata cada dia, poden tenir problemes amb la raça. L'ideal és que s'hagin de crear aespais més amplis, preferiblement amb un gran pati per jugar i córrer quan vulguin. Però a falta d'això, correspon al tutor cobrir aquesta necessitat amb activitats a l'aire lliure sempre que sigui possible.

Salut dels Dàlmata: la sordesa i la displàsia de maluc són motius de preocupació

Per simpàtic que sigui un gos dalmata, la salut de l'animal és una cosa que preocupa a molts propietaris i necessita atenció. A mesura que la raça va passar per diversos encreuaments per arribar al que és avui, van sorgir algunes malalties genètiques al llarg del camí. La sordesa és la principal, sent una afecció que afecta almenys un 10% dels gossos dàlmates. Pot ser de dos tipus: unilateral, que afecta només una orella, o bilateral, que afecta a totes dues. Quan es dóna el primer cas, l'animal aconsegueix viure bé, requerint només una cura o una altra. Si el cadell és completament sord, has de tenir molta paciència amb el teu amic.

A més, altres malalties més freqüents en aquesta raça són la displàsia de maluc, que sol afectar gossos grans, i els càlculs renals (calculs renals). Aquestes pedres solen formar-se a causa de la incapacitat del dalmata per metabolitzar l'àcid úric en alantoïna. Per tant, es recomana que l'animal visiti regularment el veterinari per controlar com està la seva salut en general. Ah, i no us oblideu de mantenir el calendari de vacunacionsi la desparasitació del gos sempre està al dia, veus? Això també ajuda molt a prevenir diverses malalties!

Cadell Dàlmata: el que cal saber abans de tenir-ne un

Igual que tot cadell, el Dàlmata també necessita una mica de cura en aquesta fase inicial. El primer pas és assegurar un espai adequat per al cadell amb tot el que necessita: passeig, joguines, una menjadora i un bevedor. El pinso ha de ser específic per a cadells i preferentment segons la raça de l'animal, ja que això també influeix en el seu creixement. En cas de dubte, demaneu al veterinari del vostre cadell dalmata alguns suggeriments sobre aliments. Aprofiteu la consulta per fer una revisió de la salut del cadell! En general, els cadells ja es poden vacunar a partir dels 45 dies de vida, i la desparasitació també és una mesura necessària per mantenir la teva mascota lliure de problemes.

A part d'això, només cal que presteu molta atenció al dalmata. Els encanta jugar i necessiten tot l'afecte del món ara mateix. Una característica d'aquesta raça, inclòs, és que li encanta mastegar. Per tant, un bon consell és invertir en joguines adequades per a això, com ara els dentidors. Ah, i no et preocupis per les taques, veus? A l'hora de recollir un cadell de Dalmata acabat de néixer, hauríeu d'adonar-vos que l'animal encara no té les taques típiques de la raça, però, com hem dit abans, això és totalment normal. Només solenapareixen després de les dues primeres setmanes de vida del cadell.

Gos Dàlmata: el preu pot arribar als 7.000 R$

Per a aquells que somien amb la companyia d'un cadell dalmata, el preu és un tema molt important, oi? En primer lloc, el tutor ha de buscar una gossera fiable amb bones recomanacions per assegurar-se que els animals són ben tractats i evitar possibles paranys. Aleshores, anem al punt: per comprar un cadell de Dalmata, el preu acostuma a estar en el rang de R$ 2500 a R$ 7000. Aquesta variació dependrà principalment del llinatge de l'animal, ja que els gossos que són descendents de campions solen tenir un cost més elevat.