El gos mestill (o Sem Breed Defined) és un símbol de simpatia i temperament amable, a més de ser un dels gossos més populars del Brasil. Tot i així, hi ha molts mites sobre la cria i la salut del cadell, adult i gos mestill gran. Diu la llegenda que el gos mestilí mai es posa malalt i viu molt més temps que altres races pures. Però és així? Paws of the House va decidir desentranyar aquestes preguntes reunint 7 mites i veritats sobre els gossos SRD. Quant de temps viu un gos de carrer? Com saber si el gos és perdut? Descobriu les respostes a aquestes i altres preguntes a continuació i assegureu-vos de consultar la nostra galeria de fotos de gossos perduts. Fes-hi una ullada!

1) "Els gossos SRD mai es posen malalts"

Mite. Els gossos SRD sovint s'associen amb "salut de ferro" al Brasil . Amb la vida al carrer, aquests animals acaben adaptant la seva manera d'alimentar-se, socialitzar i fins i tot protegir-se. L'elevat índex de muts abandonats crea la falsa sensació que estan preparats per a qualsevol adversitat, però no és així: sovint els muts pateixen fam, després d'accidents i fins i tot el mal humà. Com que no hi ha control, no es controlen les morts i el nombre de casos d'algunes malalties. En la vida familiar, el cadell SRD necessita les mateixes cures que qualsevol altra raça amb aliments, vacunes, desparasitacions, etc. A més,també pateixen amb l'arribada de la vellesa, i poden desenvolupar problemes a les articulacions, al cor i dificultats en la visió. Per tant, no és cert que els errants no es posen malalts.

2) “Un gos de carrer viu més temps”

Mite. No hi ha cap prova científica que indiquen que els gossos mestissos viuen més temps que els de raça pura. Aquesta percepció també prové de la dura vida que pateixen molts peregrins al carrer. A causa de la selecció natural, només els més forts acaben sobrevivint en una situació d'abandó.

Però després de tot, quant de temps viu un gos mestill? S'estima que l'esperança de vida d'un gos SRD pot arribar als 16 anys. Però val la pena recordar que el factor determinant per a la longevitat de qualsevol cadell és la qualitat de vida. Un mestilí ben cuidat que fa una bona dieta, va al veterinari amb freqüència, rep totes les vacunes i fa exercici físic regularment acostuma a viure més temps que els que no tenen llar, per exemple. A més, també hi poden influir les races que es van creuar per generar l'animal.

3) "Un gos de carrer pot menjar qualsevol cosa"

Mite. Així com qualsevol altre gos, el SRD necessita una dieta amb nutrients adequats per a una bona salut. El mite és una altra cosa que passa perquè molts gossos de raça mestissa viuen al carrer i s'alimenten d'escombraries i restes.dels aliments. Però si teniu previst adoptar un gos mestill, és important saber que el menjar de l'animal ha de ser adequat a la seva edat i mida. No ofereixis mai cap menjar al teu gos i presta atenció als aliments prohibits per a gossos. A més, trieu un feed de qualitat Premium o Super Premium.

4) "El pelatge del gos SRD no necessita un tall específic"

Veritat. Els gossos de raça mixta no tenen un estàndard estètic que requereixi un tipus d'afaitat específic, per tant, el pelatge pot ser curt o llarg. No obstant això, cada gos de carrer necessita cura del pelatge. El raspallat és molt necessari per al benestar de l'animal. L'únic que canviarà de gos a gos és la freqüència, ja que els animals de pèl llarg necessiten un raspallat més freqüent. Igual que qualsevol gos, el mestilí s'ha de banyar almenys un cop al mes, això fins i tot ajuda a prevenir problemes de pell. Però compte: el xampú per a gossos de carrer ha de ser d'ús veterinari i segons el color del pelatge de l'animal.

5) “Les despeses amb el cadell de carrer són més baixes”

Mite. Els gossos SRD, sobretot quan són cadells, necessiten les mateixes despeses sanitàries al llarg de la seva vida. Les vacunes obligatòries dels gossos han d'estar sempre actualitzades. Feu una revisió de salut cada sis mesos(en cadells i gent gran) o almenys una vegada a l'any (en el cas de gossos adults sans) ajudaran en la prevenció de malalties i fins i tot en el diagnòstic precoç. El menjar també ha de ser de bona qualitat. Per tant, les despeses d'un mestilí o d'un Beagle, per exemple, són similars.

6) “Els gossos de raça mestissa estan menys predisposats a malalties genètiques”

En algunes parts. Aquesta afirmació dependrà de quines races es creuen per arribar al cadell mestilí. Com que els gossos SRD es poden criar a partir de la barreja de diverses races de gossos, és difícil saber a quines malalties genètiques estan més predisposats. No obstant això, com qualsevol altre gos, el carrer es pot emmalaltir i patir puces, paparres, cucs, malalties infeccioses i altres problemes de salut.

El mestí no té el "estàndard de salut" de les races, de la mateixa manera que no té cap estàndard en les seves característiques. Per això és normal veure caramel, blanc, atigrat, negre, petit, gran, etc... Però, com saps si el gos és un moll? Un gos mestill és sempre el resultat de l'encreuament de diferents races, per tant, quan és impossible conèixer exactament el llinatge de l'animal, es considera un SRD.

7) "Els gossos SRD necessiten prendre totes les vacunes"

Veritat. La vacuna per a gossos és essencial per als gossos de carrer. cada cadellsense raça definida caldrà estar al dia de les vacunes. La vacuna múltiple (V8 o V10) i la antiràbia són obligatòries. A més, hi ha vacunes opcionals que ajuden a que el teu gos estigui més protegit, com una vacuna contra la giardiasi, la leishmaniosi i la grip canina.