La ehrlichiosi és un tipus de malaltia de les paparres que pot tenir conseqüències greus per a la salut del gos. Causada per un bacteri, l'ehrlichiosi canina té la paparra com a vector. Tot i ser relativament freqüent, sobretot en determinades èpoques de l'any, molts tutors encara tenen preguntes sobre l'erliquiosi canina: els símptomes són molt greus? Hi ha tractament? Com podem evitar que el gos contragui la malaltia? Les Paws of the House van separar 10 informació sobre l'erliquiosi canina que tots els pares d'una mascota ben preparada han de conèixer. Fes una ullada!

1) L'erliquiosi és un dels tipus de malaltia de les paparres

La malaltia de les paparres és el nom que rep les malalties que tenen la paparra com a vector i que es transmeten als gossos. Els tipus més comuns de malaltia de les paparres en els gossos són l'erliquiosi i la babesiosi. Tot i tenir el mateix vector, es manifesten de diferents maneres. La principal diferència és que l'ehrlichiosi és causada per un bacteri, mentre que la babesiosi és causada per un protozou.

2) L'ehrlichiosi canina es transmet per la picada de la paparra marró

Transmissió de l'ehrlichiosi passa a través de la picada de la paparra marró del gos contaminada pel bacteri Ehrlichia canis . Quan la paparra mossega un gos sa, el bacteri entra al torrent sanguini i viatja per tot el cos. D'aquesta manera, s'allotja en diferents cèl·lules del cos, afectantels òrgans i sistemes més variats de l'animal.

3) Les cèl·lules de defensa de l'organisme són les més afectades per l'erliquiosi

En entrar al torrent sanguini, els bacteris que causen l'erliquiosi solen parasitar els glòbuls blancs, que són les cèl·lules encarregades de dur a terme la defensa de l'organisme. Per tant, la salut del gos amb ehrlichiosi està tan debilitat. Com que el seu primer destí és el torrent sanguini, el bacteri també afecta els glòbuls vermells, provocant la destrucció de plaquetes (responsables de la coagulació de la sang).

4) A l'estiu augmenten les possibilitats de contraure ehrlichiosi

Encara que existeix en qualsevol època de l'any, l'erliquiosi canina és una malaltia canina amb una incidència més elevada a l'estiu. Això passa perquè durant la temporada hi ha un major volum de pluges i, en conseqüència, una major humitat a l'aire. El clima humit és favorable per a la reproducció d'ous de paparres i altres paràsits com les puces. Així, durant els mesos de calor, augmenta la possibilitat que els gossos entrin en contacte amb una paparra infectada. Per tant, cal prestar una atenció especial a l'ehrlichiosi canina durant aquesta època de l'any.

5) L'ehrlichiosi canina es divideix en tres fases

En l'ehrlichiosi canina, els símptomes poden ser força variats. Però abans de saber què són, cal entendre que la malaltia es divideix en tres etapes, cadascuna amb manifestacions clíniques.

1) La primera fase de l'erliquiosi canina és l'aguda . Quan la mascota és mossegada, hi ha un període d'incubació que dura de 7 a 21 dies. En aquesta etapa, els símptomes són molt poc específics i lleus. Poden ser més o menys greus segons com reaccioni cada organisme.

2) Després ve la fase subclínica de l'ehrlichioe canina. Aquí els símptomes pràcticament deixen d'aparèixer, però la malaltia continua. desenvolupant-se en el cos del gos.

3) Finalment, la fase crònica de l'erliquiosi canina. Els símptomes de la fase aguda tornen, i poden ser més o menys greus que abans. Aquesta fase és preocupant perquè, a més dels símptomes tradicionals, comencen a aparèixer altres infeccions secundàries.

6) Ehrlichiosi canina: els símptomes poden ser molt inespecífics

La ehrlichiosi és una malaltia greu principalment perquè els seus signes són comuns a moltes malalties. Això dificulta el diagnòstic i pot acabar comportant un retard en el tractament. En l'erliquiosi canina, els símptomes més comuns són febre, letargia, taques vermelles al cos, vòmits, diarrea, ganglis limfàtics engrandits, hipoplàsia medul·lar, anèmia canina, debilitat, hemorràgies nasals, pèrdua de gana i anorèxia. A mesura que la malaltia avança, es poden observar altres signes, però varien segons la part del cos més afectada. Els més freqüents són problemes renals, uveïtis canina,problemes articulars i altres infeccions secundàries.

7) L'erliquiosi també pot afectar els humans

L'erliquiosi és una malaltia que no només afecta els gossos: els humans també la poden patir. Per tant, es considera una zoonosi. Tanmateix, una persona no contrau la malaltia entrant en contacte amb un gos infectat. L'ehrlichiosi només es transmet per mossegades de paparres. Per tant, eliminar aquest paràsit del medi ambient és tan important per als gossos i els humans també.

8) L'erliquiosi canina és curable, sobretot si el diagnòstic es fa ràpidament

Afortunadament, aquest tipus de malaltia de les paparres és curable! Quan noteu qualsevol signe inusual, heu de portar l'animal al metge ràpidament. Un cop allà, el tutor ha de dir-ho tot a l'especialista: si la mascota ha estat en un lloc on pot tenir una paparra, quins símptomes està experimentant i quins canvis de comportament té. Amb aquesta informació, el metge envia el gos a exàmens i obté el diagnòstic.

9) Gos amb ehrlichiosi canina: el tractament és amb antibiòtics i teràpia de suport

Després del diagnòstic d'erliquiosi canina, el tractament s'ha d'iniciar ràpidament. El tutor ha de seguir estrictament totes les instruccions recomanades pel metge. Per curar l'ehrlichiosi canina, el tractament consisteix a utilitzar antibiòtics per als gossos. Com es pot presentar la malaltiadiferents manifestacions en cada cas, el veterinari indicarà teràpies de suport per combatre els símptomes. L'erliquiosi canina es pot curar, però cal disciplina en el tractament. L'ehrlichiosi canina pot tornar, per la qual cosa és important mantenir un seguiment veterinari regular.

10) L'ehrlichiosi canina es pot prevenir eliminant els paràsits del medi ambient

Com que l'ehrlichiosi canina es transmet per la picada de la paparra marró, la millor manera de prevenir la malaltia és lluitar contra el vector . L'ús d'un remei contra les paparres és una manera eficaç d'evitar la contaminació per paparres si s'utilitza correctament. Mantenir sempre l'entorn net i controlar les paparres amb l'ús d'insecticides. A més, eviteu llocs on es pugui trobar el petit insecte. Vigileu sempre el pelatge de la mascota, sobretot després de caminar. Seguint aquestes precaucions, evitaràs les paparres en els gossos i, en conseqüència, l'erliquiosi canina.