És pràcticament impossible resistir-se a l'encant d'un husky siberià. La raça té una forta presència, amb pelatges brillants i una mirada penetrant que de vegades fins i tot intimida. Però qualsevol que es pensi que són gossos agressius per la seva semblança amb els llops s'equivoca. En el fons, el Husky Siberià (cadell o adult) és un súper company, afectuós i molt lligat a la seva família. El problema és que la raça pot tenir alguns problemes de salut al llarg de la seva vida, encara que rebi totes les cures necessàries. A continuació, separem les principals malalties que poden afectar la salut del gos Husky.

Husky Siberià: la deficiència de zinc i l'hipotiroïdisme són problemes habituals en la raça

Algunes races estan més predisposades a desenvolupar salut. problemes de pell, i el husky siberià n'és un. L'organisme d'aquest gosset té algunes dificultats per absorbir el zinc, la qual cosa comporta una deficiència nutricional que es reflecteix a la pell de l'animal i pot desencadenar problemes dermatològics, com dermatitis nasal i alopècia canina. Com que es tracta d'una malaltia molt concreta, només el veterinari pot fer el diagnòstic i indicar el millor tractament per superar la manca de zinc en el cos del Husky.

Un altre problema que acaba reflectint-se en el pelatge de la raça és hipotiroïdisme. , un trastorn endocrí que es produeix quan les glàndules tiroides no produeixen prouprou hormones per mantenir estable el metabolisme del husky siberià. Alguns dels símptomes d'aquesta afecció són la caiguda del cabell, que es produeix principalment a la cua del gos, i l'engrossiment de la pell.

Els gossos husky siberians estan més predisposats a patir cataractes, glaucoma i atròfia progressiva de la retina

Els problemes oculars són força freqüents en el Husky. Les cataractes, per exemple, poden aparèixer en gossos de qualsevol edat i es caracteritzen per l'opacitat del cristal·lí, deixant la regió amb un aspecte més grisenc o blavós. Segons l'evolució de la malaltia, el husky siberià fins i tot pot quedar cec si no es tracta a temps. El glaucoma necessita la mateixa atenció, ja que, segons la gravetat del cas, pot provocar ceguesa. Com que aquesta afecció és més difícil d'identificar, el més recomanable és fer consultes anuals amb un veterinari especialitzat en oftalmologia.

L'atròfia progressiva de la retina és una altra malaltia, però d'origen genètic i que sol manifestar-se en els primers anys de vida del Husky Siberià. Té un caràcter progressiu, i empitjora amb el temps fins que deixa cec l'animal.

El husky també pot patir displàsia de maluc

La displàsia de maluc és una malaltia, generalment d'origen genètic, que afecta principalment a gossos grans, com el husky siberià. Els gossosDiagnosticat amb displàsia no es desenvolupen adequadament la regió dels ossos, músculs i tendons de les potes posteriors del gos, la qual cosa provoca un fregament constant entre el fèmur i la pelvis de l'animal sempre que camina o corre. Això acaba provocant una limitació en els moviments del cadell, a més d'aportar molt dolor i molèsties al pacient. Un dels signes de la displàsia de maluc és que el gos comença a coixejar o rodar i els animals amb predisposició genètica, com el Husky, necessiten un seguiment regular amb el veterinari. Es tracta d'una malaltia que es pot manifestar en la fase inicial de la vida del gos, amb el cadell Husky Siberià d'entre 4 i 10 mesos, però també pot aparèixer només quan el gos arriba a l'etapa adulta.