La colitis en gats, també anomenada malaltia inflamatòria intestinal, és una afecció més freqüent del que podríeu pensar i sol ser una de les causes d'un gat amb diarrea. La malaltia provoca canvis en els intestins dels felins i necessita atenció per no evolucionar cap a una cosa més greu. Tot i ser una malaltia que pot afectar qualsevol felí, algunes races de gats acostumen a estar més afectades pel problema, com ara el siamès, el persa i el Maine Coon. Per entendre una mica més la colitis en gats i les seves conseqüències, hem parlat amb el veterinari Felipe Ramires, de São Paulo. Mireu què va dir!

Colitis en gats: entendre què és i les principals causes de la malaltia

Segons el veterinari, la colitis en gats es caracteritza per una inflamació de la mucosa del còlon, que és una part de l'intestí de l'animal encarregada d'absorbir aliments i líquids. La inflamació es pot presentar de dues maneres: aguda o crònica. “Al principi, el període d'inflamació intestinal sol ser curt. En la inflamació crònica, en canvi, el procés inflamatori acostuma a durar molt de temps, i pot durar fins a dues setmanes”, diu.

Felipe adverteix que les causes de la colitis en gats poden ser tant bacterianes. i factors ambientals.la vida animal. Per tant, no és possible definir d'una sola manera què motiva la malaltia inflamatòria intestinal. gats queviure en llocs estressants i incòmodes, per exemple, pot desenvolupar la malaltia com a resposta: l'hormona de l'estrès provoca inflamació del coll uterí, provocant diarrea.

Malaltia inflamatòria intestinal: els gats sovint tenen diarrea i deshidratació

Qualsevol persona que convisqui amb un gat sap bé com els gats tenen moltes dificultats per mostrar quan tenen un problema de salut i, per tant, són especialistes. en emmascarar qualsevol senyal que alguna cosa no va bé. Tanmateix, quan es tracta de colitis en gats, els signes són una mica més evidents. “El propietari notarà símptomes com diarrea, disminució de la freqüència de les deposicions i presència de moc o sang a la femta del gat. L'animal també pot tenir vòmits juntament amb diarrea, que ràpidament provoca una aparent deshidratació”, diu Felipe. A més, el felí acostuma a tenir letargia, flatulència i una gran pèrdua de pes. Per tant, és molt important que qualsevol símptoma el tutor busqui l'ajuda d'un veterinari i no medica la mascota per si sola. L'ús inadequat de medicaments per a la colitis en gats pot perjudicar encara més la salut de la teva mascota.

Com es diagnostica la colitis als gats?

L'ideal és que quan sospita de colitis en gats, el propietari hauria de buscar un veterinari el més aviat possible. Només així serà possible dur a terme eldiagnòstic mitjançant proves i garantir que la malaltia no esdevingui una malaltia més greu, com la sèpsia, que és quan els bacteris o trossos de bacteris viatgen pel torrent sanguini i troben altres òrgans, donant lloc a una infecció generalitzada. Segons Felipe, el diagnòstic de colitis es pot fer de diferents maneres. “Normalment, el primer examen que es realitza és l'ecografia, ja que permet avaluar les bucles intestinals de l'animal i, així, comprovar qualsevol canvi de mida o possible inflamació. Una altra prova que es pot fer és la de les femtes per descartar la presència de paràsits o malalties endocrines, com la pancreatitis felina”, diu. A més d'aquests, també sol sol·licitar l'hemograma el professional per ajudar a escollir la millor medicació per tractar el problema

Colitis en gats: el tractament varia segons la causa de la malaltia

Un cop confirmat el diagnòstic, ha arribat el moment de tractar la colitis en gats. En aquest cas, afegeix Felipe: el tractament s'ha de fer amb el veterinari i varia segons la causa de la malaltia. En el cas de la colitis causada per paràsits, per exemple, l'ús del vermífug és la millor solució. En els casos en què la malaltia és causada per altres factors, poden ser necessaris fàrmacs antiinflamatoris. Però, val la pena recordar que l'ús de medicaments per a la colitis en gats s'ha de fer amb molta cura, ja queels animals tendeixen a tenir un organisme més sensible. Per garantir el tractament correcte, és imprescindible seguir les pautes del professional.