Les paparres són el malson de tots els propietaris de gossos! A més de provocar picor, al·lèrgies i altres molèsties, el paràsit també és responsable de transmetre malalties molt greus als gossos. Encara que sigui una cosa relativament comú entre els animals, el problema no hauria de ser subestimat pels guardians. La malaltia de les paparres, com es coneix popularment, es pot manifestar de quatre maneres diferents, depenent de l'espècie de paràsit infectat. La babesiosi canina és una de les principals manifestacions de la malaltia. És per això que hem preparat una guia completa sobre tot el que necessites saber!

Malaltia de les paparres: la babesiosi canina es troba entre els principals tipus

A més de la babesiosi canina, les paparres poden transmetre altres tres variacions de la malaltia:

• Ehrlichiosi canina: generada per Ehrlichia canis, un bacteri que actua com a paràsit en els glòbuls blancs;
• Lyme malaltia ( Borreliosis): causada pel bacteri Borrelia i transmesa per la paparra Ixodes, la malaltia és una zoonosi (és a dir, també es pot transmetre d'animals a humans);
• Rocky Mountain Spotted Fever: una altra zoonosi, Rocky Mountain Spot Fever es transmet per la paparra Amblyoma cajennense, també coneguda com la paparra estrella.

Paws da Casa va parlar amb la veterinària Cristina Elillo, que treballa a São Paulo, per entendre millor la malaltia de la babesiosi canina. la malaltia éscausada per un protozou del gènere Babesia, de l'espècie B canis, i actua directament sobre els glòbuls vermells (eritròcits) de l'animal. “Els vectors de la Babesiosi canina són paparres de la família Ixodidae, essent la paparra Rhipicephalus sanguineus, també coneguda com a ‘papa marró’ o ‘papa vermella’, la principal responsable de la transmissió”, explica el professional. Hi ha altres subespècies d'aquest protozou.

La babesiosi canina es transmet per una paparra infectada: enteneu com passa!

Segons la Cristina, la malaltia pot provocar la infecció dels glòbuls vermells del gos. i condueix a una anèmia severa. La babesiosi es produeix tan bon punt la paparra s'allotja a la pell de la mascota i comença a alimentar-se de la seva sang. En aquest moment, els protozous s'alliberen al torrent sanguini de l'hoste i es produeix la contaminació.

“La transmissió es produeix a partir de la saliva de les paparres infectades quan fan un àpat de sang als gossos. Amb la destrucció dels glòbuls vermells, la malaltia es caracteritza per una anèmia hemolítica regenerativa”, aclareix el professional.

Malaltia de les paparres: els símptomes de la Babesiosi canina inclouen pal·lidesa i depressió

Identificar els símptomes de La babesiosi canina és relativament fàcil. La malaltia no triga a mostrar els seus primers signes, tant físics com conductuals. Entre els principalsels símptomes són: pèrdua de gana, pal·lidesa, icterícia (pell i ulls de color groguenc), orina fosca, mucoses groguenques, cansament intens i depressió. “També podem observar letargia, anorèxia i esplenomegàlia. Són freqüents els problemes de coagulació, l'apatia i la pèrdua de gana”, afegeix el veterinari.

És probable que els primers signes de la malaltia siguin observats pel propi propietari. El diagnòstic el fa el veterinari amb exàmens clínics i proves de laboratori, com ara frotis de sang (anàlisi que detecta la presència del paràsit). Encara segons Cristina, “els símptomes clínics poden variar segons el tipus d'infecció: hiperaguda, aguda i crònica”.

Quines són les etapes de la Babesiosi canina. ?

Les etapes de la infecció (hiperaguda, aguda i crònica) tenen una forta influència en els símptomes i en l'elecció del tractament de la malaltia. Les etapes de la Babesiosi canina es divideixen segons la seva gravetat. Comprèn cadascun d'ells:

• Forma hiperaguda: els nounats i els cadells són les principals víctimes, per la formació incompleta del seu sistema de defensa. Els animals amb infestacions greus de paparres també són susceptibles a aquesta condició. En l'estat hiperagut de la malaltia, l'animal pot experimentar un xoc amb hipotèrmia, hipòxia tissular (quan els teixits no reben l'oxigen necessari) i altres lesions;
• Formaagut: és la fase més freqüent de la malaltia, caracteritzada per anèmia hemolítica (destrucció de glòbuls vermells). Les mucoses pàl·lides i la febre es troben entre els principals signes;
• Forma crònica: encara que poc freqüent, aquesta fase sol presentar-se en animals parasitjats durant molt de temps. Els símptomes són depressió, debilitat, pèrdua de pes i febre intermitent;
• Forma subclínica: aquesta és la fase més difícil de detectar! Els símptomes no són evidents, per tant, cal que hi hagi molta atenció i observació per part dels tutors.

Babesiosi canina: el tractament de la malaltia de la paparra l'ha d'indicar el veterinari.

Abans de res, centra't a combatre la paparra! És molt important tallar la malaltia per l'arrel i evitar la possible proliferació i recurrència de la malaltia. “El tractament es basa en controlar el paràsit, moderar la resposta immune i curar els símptomes”, assenyala el professional. "Diversos fàrmacs anomenats babesicides són efectius. També es pot fer tractament profilàctic en animals que viatgen o viuen a zones endèmiques”, afegeix.

L'ús d'antibiòtics en el tractament de la malaltia de les paparres és habitual, però, el seu ús pot ser que no sigui suficient. . En casos més greus, com quan la mascota té una fase severa d'anèmia, és possible que l'animal necessiti una transfusió de sang. “No hi ha tractaments a casaper combatre aquesta malaltia. Per la seva gravetat, sempre es recomana que el tractament es faci de la manera més eficaç i ràpida possible, evitant així comprometre la vida de l'animal”, afegeix el professional.

Com evitar la Babesiosi canina?

Com era d'esperar, el mètode més eficient per evitar que el teu cadell s'infecti amb Babesiosi Canina és lluitar contra la paparra, responsable de transmetre la malaltia. Hi ha algunes maneres d'assegurar-vos que la vostra mascota està lliure de paràsits! Entre els més comuns i eficients, podem esmentar: l'ús de paparres sobre el propi animal i en el medi, banys antiparasitaris i collars per espantar paràsits.