Saps què és un gos braquicèfal? La braquicefàlia és una síndrome comuna a algunes races de gossos. Els animals braquicèfals presenten diferències en la seva anatomia que acaben afectant negativament la seva salut. Com que sovint pateixen problemes respiratoris, necessiten una cura especial al llarg de la seva vida. Però malgrat tots els problemes de salut, les races braquicèfales han guanyat un lloc especial en el cor de les persones. Una de les races més populars del món, el Shih Tzu, és braquicèfal, com moltes altres com els carlins i tot tipus de bulldogs. Vols saber quines races de gossos tenen aquesta característica, quins problemes de salut són habituals i quines cures han de rebre? Paws of the House t'ho explica!

Què són els gossos braquicèfals? Comprendre com va aparèixer la braquicefàlia en els gossos

Els gossos braquicefàlics es caracteritzen per tenir un crani i un musell més curts que els gossos d'altres races. Aquest canvi en l'anatomia del gos es va originar a partir d'encreuaments entre gossos amb nas més petits. Els encreuaments eren promoguts per criadors que volien obtenir espècies que tinguessin aquesta característica més destacada, a més d'una mandíbula proporcional, simplement per motius estètics. Amb això van aparèixer les races de gossos braquicèfals que, per les diferències anatòmiques, pateixen alguns problemes de salut, principalmentrelacionades amb la respiració.

Races braquicefàliques: quins gossos tenen la síndrome?

Moltes de les races de gossos més populars al Brasil i al món pateixen braquicefàlia. En general, les races braquicèfales són molt alegres, divertides i juganeres. Reconèixer un gos amb la síndrome no és gaire difícil, ja que tenen unes característiques físiques molt notables i semblants: els ulls abombats, el musell aplanat i la cara arrodonida. El Shih Tzu és braquicèfal, igual que el Lhasa Apso. Tots dos tenen cares tan semblants que sovint es confonen. Aquesta similitud és molt freqüent, ja que tenen les mateixes característiques anatòmiques. Les races de gossos braquicèfals són:

• Shih tzu
• Lhasa apso
• Maltès
• Bulldog (francès, anglès, americà)
• Pug
• Pekinès
• Cavalier King Charles Spaniel
• Dogue de Bordeus
• Boxer
• Boston Terrier

El gos braquicefàlic presenta problemes respiratoris i oculars

Una de les característiques principals d'un gos braquicefàlic és el musell aplanat. Això fa que les seves fosses nasals siguin estenoiques, és a dir, més estretes del normal. Amb menys espai, el pas de l'aire és difícil. El gos amb síndrome té una tràquea menys desenvolupada, fet que també dificulta el pas de l'aire per allí. Aquestes diferències en l'anatomia de laEls gossos braquicèfals provoquen problemes respiratoris. Per això és tan habitual veure gossos de races braquicèfales amb alè jadeant.

Una altra condició molt freqüent és el ronc excessiu. Els animals braquicèfals tenen un paladar tou allargat (parte posterior del paladar), que fa que vibri molt més quan l'aire passa per ell. Aquesta vibració provoca roncs freqüents. A més, els ulls amples estan molt exposats, cosa que facilita l'aparició de problemes oculars. Finalment, les dents dels animals amb aquesta malaltia també pateixen. Amb la mandíbula escurçada, tenen menys espai per desenvolupar-se i, per tant, creixen en formes irregulars.

Els gossos braquicefàlics necessiten cures els dies de calor

Totes les diferències en l'anatomia d'un gos braquicefàlic fan que els problemes de salut siguin freqüents, afectant la vida quotidiana de la mascota. Per tant, el gos amb síndrome necessita una cura especial durant la resta de la seva vida. La vigilància veterinària periòdica és essencial per mantenir la vostra salut al dia. Una altra cura està relacionada amb les passejades amb el gos. Els gossos, independentment de la raça, necessiten activitat física i passejades diàries i amb els braquicefàlics no és diferent, però els exercicis s'han de fer amb moderació i amb poca intensitat, ja que una exageració pot comprometre la seva respiració. ideals sónpasseja lleugera durant una estona, agafant sempre una ampolla d'aigua per mantenir la mascota hidratada.

A més, no camineu durant la part més calorosa del dia. L'atenció als gossos braquicèfals s'ha de redoblar a l'estiu. Ja tenen dificultats per realitzar l'intercanvi de calor de manera natural i els dies de calor pot empitjorar. Com a resultat, es pot produir hipertèrmia, que és un augment excessiu de la temperatura corporal. Per tant, si teniu un gos braquicefàlic, humitejar-ne sempre les potes i oferir-li molta aigua els dies de molta calor.