La castració de gossos és un dels procediments quirúrgics més habituals pel que fa a la salut animal. Tant en mascles com en femelles, l'esterilització impedeix la reproducció i prevé una sèrie de malalties. Encara que senzilla, la castració no deixa de ser una cirurgia i, per tant, pot presentar algunes complicacions i requerir cures específiques en el postoperatori. Per entendre les complicacions més freqüents després de la castració de gossos, hem parlat amb el veterinari Felipe Ramires, de São Paulo. Mireu què ens ha dit!

Castració de gossos: entendre els beneficis del procediment

La cirurgia de castració de gossos no és més que l'extirpació dels òrgans reproductors de l'animal. Segons el veterinari Felipe, el procediment pot aportar una sèrie de beneficis al gos. "A més d'augmentar la longevitat de l'animal, ajuda a prevenir el càncer de pròstata i l'engrandiment de la pròstata, també conegut com a hiperplàsia benigna de pròstata", explica. Les gosses també es beneficien de la cirurgia: "En les femelles, la cirurgia contribueix a reduir el risc de malalties reproductives, com la piòmetra -que és l'acumulació de pus a l'interior de la cavitat uterina- i el càncer de mama".

Cirurgia de castració: llepar i agitació pot perjudicar el postoperatori del teu gos

Segons el professional, tot i que les complicacions després de la castració del teu gosno són habituals, poden existir. El principal és el resultat de llepar els punts. “L'acte pot provocar l'obertura de la cavitat abdominal i, en conseqüència, l'evisceració, que és quan l'ansa intestinal surt de la paret abdominal”, diu. Com que es tracta d'una condició infecciosa i inflamatòria, requereix atenció immediata del veterinari per a una cirurgia d'urgència. “És necessari que el gos se sotmeti a una nova intervenció quirúrgica per reemplaçar les vísceres dins de la cavitat abdominal i, així, garantir la salut de l'animal”, diu.

A més, un altre problema molt freqüent després de la cirurgia de castració són les contusions. En aquest cas, l'energia i l'agitació del vostre amic poden ser les principals responsables de la pintura. “Els cadells i els gossos Labrador, per exemple, tenen un comportament més enèrgic i, per tant, tendeixen a desenvolupar contusions amb més facilitat”, explica. Per evitar taques morades al cos de l'animal, l'ideal és fer compreses d'aigua tèbia i utilitzar ungüents que ha de ser indicats pel veterinari. L'ús de roba quirúrgica per a gossos o un collar isabelí és fonamental en el postoperatori i prevé aquestes complicacions.

Castració del gos: el granuloma de cos estrany és un problema rar

També l'organisme Com humans, els gossos també reaccionen quan observen un "cos estrany". En el cas de la castraciógos, és normal que el veterinari utilitzi un punt intern en el procediment, que és absorbit de manera natural per l'organisme de l'animal. Tanmateix, es pot produir una reacció rara anomenada granuloma de cos estrany, que és precisament quan el cos del gos no pot absorbir el material utilitzat per fer la puntada. “La imatge es produeix perquè el fil utilitzat en la saturació no forma part de l'organisme de l'animal. Per tant, el seu cos intenta de totes maneres expulsar-los, provocant el granuloma”, revela el professional.

En el cas de Sereninho, la mascota de Raquel Brandão, els primers signes de granuloma de cos estrany van aparèixer un any després de la cirurgia de castració. “Vaig notar un bony intern a la panxa, vaig pensar que podia ser un bony, així que vaig decidir portar-lo al veterinari. Però, durant la consulta, el veterinari va revelar que podrien ser els punts de castració interna”, diu.

Al cap de dos anys, el nòdul va reaparèixer, però aquesta vegada de manera externa: “Al principi només era una bola petita. Però en pocs dies, va agafar l'aspecte d'una ampolla de sang. Abans de portar-lo al veterinari, va esclatar i em vaig adonar que em sortia una mena d'espina negra com un agulló, que en realitat era la puntada interna de la cirurgia”. La Raquel diu que la cura va ser més senzilla del que s'imaginava i l'animal es va recuperar bé. "Vaig utilitzar una pomada curativa prescritapel veterinari durant 10 dies cada 12 hores”, conclou.

Hemorràgia en gossos: és freqüent aquesta condició després de la castració?

Encara que no és freqüent, es poden produir hemorràgies internes i externes després de la cirurgia de castració del gos. En el cas d'hemorràgia interna, el gos pot mostrar alguns signes evidents. "Un cadell més tranquil, pàl·lid i apàtic pot indicar que alguna cosa no va bé. A més, la baixada de temperatura i el morro i les orelles fredes després del procediment també són indicatius d'una possible complicació”. En aquests casos, el primer pas és buscar el veterinari responsable de la cirurgia per identificar i controlar l'afecció. Val la pena recordar que tot el temps és preciós pel que fa a les hemorràgies, ja que l'afecció suposa grans riscos per a la vida de l'animal.

Castració de gosses: procediment pot comportar algunes complicacions

Castració de gosses és una mica més complexa que la cirurgia que es fa en homes, però no sol donar lloc a problemes. Tot i així, no és impossible que algunes complicacions es manifestin en el postoperatori. L'ovari restant, per exemple, és el més freqüent. “L'afecció pot provocar signes de calor en el gos i, per tant, és necessari que l'animal se sotmeti a una nova intervenció quirúrgica”, explica el professional. Una altra condició reproductiva poc freqüent que pot ocórrer en gossos femenins éspiòmetra de soca. En aquest cas, és imprescindible que el tutor busqui ajuda en una clínica veterinària per realitzar proves d'imatge, com una ecografia abdominal, i iniciar el tractament adequat. A més, es poden observar dolors locals, inflor i hematomes a les gosses i s'han de tractar amb una teràpia tòpica recomanada pel veterinari.

Atenció important després de la cirurgia de castració

La castració del gos després de la castració. el funcionament requereix una mica de cura. El veterinari Felipe aconsella que, encara que l'animal mostri molèsties o resistència, utilitzi roba quirúrgica i el collar isabelí, accessoris que eviten la majoria de les complicacions habituals de l'època. Un altre punt important és que el guardià ha de tenir cura de la higiene de l'animal i de la medicació prescrita pel veterinari, que ajuden a la recuperació de l'animal. “És habitual que els productes indicats siguin antisèptics, solucions antibacterianes o bactericides, antibiòtics i antiinflamatoris. Per tant, és fonamental seguir totes les recomanacions del veterinari.”