Les races de pastor alemany i pastor belga són tan semblants que és habitual que la gent confongui les dues races de gossos. Tot i que comparteixen algunes similituds, són força diferents en molts aspectes. Fins i tot es pot fer una llista de diferències entre els dos gossos, però el principal per poder distingir un de l'altre és observar els detalls del cos de cadascun. Tant les característiques físiques com els aspectes comportamentals d'aquests animals són força particulars. A continuació us mostrem les principals diferències entre el pastor belga i el pastor alemany.

El pastor belga i el pastor alemany: la mida és una de les principals diferències entre les races

La diferència més gran entre el pastor alemany i el pastor belga és la mida de les dues races de gossos. Tot i que tots dos es consideren gossos grans, el pastor alemany és una mica més gran que la raça belga, tant en alçada com en pes. Però la diferència entre la mida del pastor belga i el pastor alemany no és tan exorbitant, però ja fa una diferència d'aspecte. El pastor alemany sol ser un 10% més gran que el belga. A més, també té altres característiques que ajuden a distingir entre els dos gossos, com el pelatge. El pastor alemany negre tendeix a tenir els cabells més llargs, amb més pelatge inferior que el pastor belga. Una altra diferència és que la raça de gos belga tendeix a tenir una aparença més musculosa que laAlemany, precisament perquè és més petit. Observar aquestes característiques és una manera fantàstica de diferenciar la raça de pastor belga de tots els tipus de pastor alemany.

Tipus de pastor alemany i belga: la coloració del pelatge també diferencia les dues races

Un colorant de pèl de gos és una altra cosa que pot diferenciar les dues races. A diferència del belga, no hi ha tantes variacions de colors i tipus de pastor alemany. El gos pastor alemany amb pelatge negre és conegut per estar embolicat amb una mena de pelatge fosc que cobreix tota la regió de l'esquena, però té taques amb tons marrons, daurats i vermells repartides per la cara i el pit. Com s'ha dit anteriorment, el tipus de pelatge és dens, llarg i de doble capa. Però aquesta no és l'única aparició que es troba a la raça de pastor alemany, també es poden presentar tipus més rars com els anomenats exemplars blancs i panda. Aquestes versions es produeixen amb menys freqüència que els tipus de pastor alemany amb capa negra. L'exemplar blanc és el més polèmic, ja que el pastor alemany amb aquest tipus de pelatge no està reconegut pels organismes internacionals de cinofília. El panda alemany, en canvi, té unes característiques semblants a les d'un ós, amb el color blanc predominant i les taques fosques prop dels ulls, les orelles i l'esquena.

El pastor belga presenta diferents variacions, amb les més les versions populars de la raça són el Groenendael i el Pastor Malinois. En cas deGroenendael, no és molt difícil distingir-lo del pastor alemany, ja que aquest gosset té un pelatge completament negre, sense presència de taques. El pastor belga Malinois, en canvi, és una versió que se sol confondre amb el pastor alemany de pelatge negre, ja que té la cara amb taques negres, mentre que la resta del cos té una coloració cervada o daurada -però, a diferència del Pastor Alemany, no porta la famosa capa fosca a l'esquena. El tipus de pelatge és més curt, però també de doble capa.

Les altres versions del belga s'anomenen Laekenois i Tervueren. El pastor belga Laekenois és la varietat més antiga de la raça i la que més es diferencia de les altres. El seu pelatge és aspre, arrissat i de color marró. El pastor belga Tervueren prové de la ciutat belga del mateix nom. El pelatge d'aquest cadell té un color marró amb zones fosques. El Tervueren fins i tot sembla una versió de "capa negra" del pastor belga, però no s'ha d'anomenar així.

Pastor belga x pastor alemany: quina és la personalitat de les dues races?

La mida no és sens dubte important i no sempre vol dir que el gos tingui més energia. La convivència amb el pastor belga sol ser molt pacífica. El cadell de la raça és obedient i farà qualsevol cosa per agradar a la seva família i protegir-la de qualsevol perill. per aixòla convivència és bona per a ambdues parts, només cal que el tutor es comprometi amb la rutina d'exercici físic del cadell, fomentant sempre les seves habilitats cognitives.

El pastor alemany ja té una personalitat extremadament fidel, que és una de les més grans. característiques de la raça. A més, el doggo és intel·ligent, actiu, protector, afectuós, valent i curiós. Però com qualsevol pelut, el pastor alemany pot ser dòcil o més protector, tot dependrà de la creació que rebrà el primer any de vida. Aquest gosset té una personalitat defensiva que fa que l'entrenament i la socialització siguin pràctiques imprescindibles per millorar la convivència.

Els pastors alemanys i belgues s'utilitzen com a gossos de treball i treballen a la policia i fins i tot en rescats

Una semblança en l'origen del pastor alemany amb el pastor belga és que ambdues races van ser criades per ser gossos de treball per a la pastura d'ovelles i altres animals. Actualment tots dos són grans animals de companyia, però el pastor alemany encara destaca com un gos de treball. Aquesta és una de les races més utilitzades per a la feina policial, i no és d'estranyar: la intel·ligència del pastor alemany fa d'aquest gos un dels millors candidats per a l'entrenament. Ho aprèn tot molt ràpidament i com que té un olfacte molt agut, aquest és un gos que pot ensumar fàcilment les pistes, ajudant també amb larescat de víctimes o detenció de materials il·lícits. El pastor belga, al seu torn, també s'utilitza àmpliament com a sniffer i la seva complexió atlètica fins i tot ajuda a mobilitzar els sospitosos de crims. L'entrenament adequat lligat a l'instint de caça de les dues races també els converteix en grans gossos de guàrdia, però la socialització no s'ha de deixar de banda i s'ha de produir en els primers mesos de vida.

Pastor alemany: el belga tendeix a tenir més energia

Tot i que el pastor belga té un nivell d'energia una mica més alt que el pastor alemany, és necessari passejar el gos diàriament, independentment de la raça. Explorar el costat més curiós i ensumar també està indicat per estimular i gastar l'energia d'aquests cadells. Per tant, invertiu en jocs que enforteixin els vincles amb la família i alhora estimulin les capacitats cognitives d'aquests animals, animant-los a posar en joc la seva alta intel·ligència.

Radiografia comparativa del pastor alemany amb el belga

• Talla : les dues races es consideren gossos grans;
• Mitjana d'alçada : 60 cm per belga i 65 cm per pastor alemany;
• Pes mitjà : 27 kg per belga i 40 kg per alemany;
• Esperança de vida : 12 anys per a un pastor belga i 14 anys per a un pastor alemany;
• Preu : el belga costa fins a R$ 6.000, mentre que el pastor alemany està en l'interval R$ $5.000.