Estic segur que us heu trobat amb un morro marró en algun lloc. Perquè fins i tot sense una raça definida, aquest to xocolata és el que garanteix l'encant d'aquest gosset. Aquest patró de color a l'abric desperta molta curiositat per com és la vida quotidiana amb aquest gos ple de personalitat. Per saber com és tenir-ne un, hem entrevistat la Mariana Fernandes, que és la tutora de Belchior, un gos mestill marró. Consulteu el seu testimoni a l'article següent.

Com és viure amb un morro marró? El tutor compta!

A més del moll de caramel, el moll blanc i marró també és extrovertit. Segons la Mariana, a Belchior li encanta xerrar amb altres gossos i els seus humans: “Al barri hi ha molts gossos, amb qui parla amb lladrucs i udols. Vocalitza molt i fa cas del que diem, com si fos comprensiu". Diu que Belchior també mostra molta destresa en la rutina familiar: "Es para davant de les portes i truca quan vol entrar. o fora i busca joguines quan ho demanem ( va saber el nom d'algunes concretes)".

Un altre detall interessant d'aquest mut marró és tenir els seus llocs preferits: "Li encanta el racó del sofà i sempre. tenia accés a totes les habitacions de la casa, així com al pati del darrere, que és gran i és on gasta les seves energies i pren el sol."

Els muts blancs i marrons tenen una personalitat curiosa i molt. d'afecte

Curiositat ila companyonia és el que no falta en el comportament del morro marró, que pot tenir un sotapell blanc, com és el cas del Belchior: “Li encanta mirar el moviment del carrer per la finestra i no té una persona preferida a casa: es porta bé amb tothom per igual!". Com a conseqüència, la família li retorna aquest afecte i Belchior rep molt d'amor: "Els meus pares tracten a Belchior com un nét, malcriant-lo molt!".

Fins i tot afectuós, no s'oblida de protegir la seva família i tenir cura d'on viu: “Amb les visites porta temps per agafar confiança. Fins i tot després que estigui relaxat, de vegades recorda que és el protector de la casa i borda.”

El morro negre i marró (o només marró) li encanta jugar

No es pot perdre una joguina per el gos mestill marró, ja que estan plens d'energia. La Mariana diu: “Hi va haver una vegada que vaig arribar a casa estressada. Després va portar una joguina i la va deixar al meu costat. M'emociono només de recordar-ho.”

El joc preferit de la mascota és l'estira i arrossegament: “Li encanta estirar les cordes. En aquest moment gruny, però també fa l'ullet com si digués ‘Estic fent broma’. I li encanta. mossega peluixos. Però la seva afició preferida és destruir caixes de cartró."

Al gos de carrer marró li encanta estar entre la gent

"Ens demana qualsevol menjar i tot. : fa cara de mendicitat, s'asseu a prop i de vegades ens estira la mà amb la pota o recolza el capa la nostra falda. Mai més ningú va menjar sol”, detalla la Mariana. Però no és només l'hora de l'alimentació: "A l'hora d'anar a dormir, ell tria si anar a un dels nostres llits o dormir sol".

El gos vagabund negre i marró no requereix gaires cures

Cuidar un gos mestill no sol ser difícil i fins i tot diuen que els gossos mestissos no es posen malalts, però encara que són més resistents a les malalties, els tutors han de mantenir les cures: "En 4 anys, només giardia una vegada. Quan li gruny la panxa, menja herba, de vegades vomita, i està bé."

La higiene i l'alimentació del gos mestill marró són altres detalls als quals parar atenció. dia, a més de les vacunes, prodigarà. la seva salut. "Sempre el banyem a casa, i les vacunes també. Sempre ha menjat aliments super premium i li agraden els aperitius naturals. Mai ens va demanar cap cura especial: té una salut de ferro."

Adopta un mestill marró: són grans companys

Belchior porta quatre anys a la família i actualment és entre set i vuit anys. La Mariana diu que abans de trobar el gos se li ignorava a les fires d'adopció i que tenia una expressió enfadada. Però el protector que el va rescatar no es va rendir i la vida de Belchior va canviar després que la Mariana s'enamorés de les fotos.que has vist a les xarxes socials. Va parlar amb els seus pares i tots dos van acceptar adoptar el gos de carrer marró.

Afirma que les primeres hores a casa van ser delicades: “El primer dia va ser molt sensible. Ens tenia por, buscava llocs aïllats i ens lladrava. Però això només va durar unes hores. A la nit, ja estava estirat al sofà, passant una bona estona. Avui és un súper company que forma part de la família!”

Consells per anomenar un gos de carrer marró

No falten motius per adoptar un gos de carrer. En el moment de l'adopció, escollir el nom de Belchior va ser força difícil: era ell qui volia escollir. Però la Mariana no va trigar gaire a trobar el nom (i els sobrenoms) perfectes!

“Vaig provar noms de futbolistes, però no li interessava cap d'ells. Alguns amics van suggerir Belchior, i ho va fer! Actualment té molts sobrenoms: Belchi, Belco, Bebelco, Bebelchinho i fins i tot alguns que no tenen res a veure amb el nom, però són maneres d'expressar la simpàtica: fonoll, chino, chimino, gingi, gino... Però Belchior és perfecte per aconseguir-ho. la seva atenció quan ho necessitis."

Si tens dubtes sobre els noms per a un mestill marró, fes un cop d'ull a aquests consells de noms per a gosses!