El mestí és el gos més estimat i present a les cases brasileres. I no és per menys, oi? Intel·ligent, juganer i ple d'amor per donar, és un gran candidat per transformar la teva llar en un lloc més divertit i, a més, per ser un acompanyant durant totes les hores. Anomenat oficialment mestill (SRD), el gos mestill no té un origen clar i té unes característiques que el fan únic. El cadell SRD planteja moltes preguntes entre els tutors: quant de temps viu un mestilí? Com saber si el gos és mestí o no? És més sa que els gossos de raça pura? Per desentranyar tots els misteris que hi ha darrere d'aquests animals tan especials, hem recopilat la informació principal sobre ells i hem creat una galeria súper maca amb extraviats de la vida real!

Després de tot, com saps si el gos és un gos perdut. ?

La resposta a aquesta pregunta és ben senzilla: un gos mestill és sempre el resultat de l'encreuament de diferents races o entre gossos de cap raça definida. Normalment, el resultat són barreges poc habituals, com ara el Yorkiepoo (Yorkshire i Caniche) i el Labsky (Labrador i Husky siberià). En el cas del mestilí que coneixem, és pràcticament impossible conèixer el llinatge exacte de l'animal, ja que es tracta d'una combinació de diversos encreuaments diferents. Per tant, el gos mestilí és impredictible en tots els aspectes.

Origen de la raça de gos mestilí: seure allàAquí ve la història!

El mestí és un gosset amb una història molt curiosa. Resulta que, com que és una combinació de diferents races, l'animal no té un origen definit. Precisament per això, s'especula molt sobre la trajectòria de l'arbre genealògic d'aquest estimat gos entre els brasilers. Tot i així, es pot afirmar que el llinatge del mestilí està directament lligat a l'evolució dels gossos en general. Per tant, és descendent de llops salvatges i cosí de guineus. Tot i que durant anys va ser considerat un gos vagabund -que, literalment, havia de girar els contenidors d'escombraries a la recerca de menjar-, des de fa un temps, s'ha tornat molt comú a tot el món. Al Brasil, ell és l'estimat de la població: no és d'estranyar que el mestilí de caramel esdevingui pràcticament un símbol brasiler!

Malgrat tota aquesta fama, el mestí encara marca una trista realitat: la de l'abandonament! L'Organització Mundial de la Salut calcula que només al Brasil hi ha uns 20 milions de gossos abandonats. Molt sovint víctimes de maltractaments, moltes només sobreviuen gràcies a iniciatives i protectors que els rescaten. Encara que avui dia hi ha diversos projectes que fomenten l'adopció, alguns cadells es passen tota la vida en refugis esperant una llar.

Darrere de cada despistat hi ha una història d'amor! Veure alguns cadells de la vidareal

Les característiques del gos mestí poden variar molt

Les característiques físiques del mestí són una caixa sorpresa. La mida, per exemple, pot variar molt, ja que hi ha cadells petits, mitjans i grans. A més, la forma de les orelles i el musell de l'animal pot ser, respectivament, caigudes o erectes, allargades o aplanades, etc. Tot i així, alguns gossos mestissos tenen l'aspecte popular i no és difícil detectar-ne un. Un altre factor impredictible és l'abric: pots trobar un moll pelut o gairebé sense pèl. El color també és força variat. Tot i que el caramel és el més conegut, la raça té diverses combinacions de matisos. Entre els més comuns es troben el gos mestill blanc, el mestilí blanc i negre i el mestilí negre. També és normal trobar muts amb taques variades, i alguns fins i tot es confonen amb gossos de raça pura.

Mutts: la personalitat tranquil·la i amorosa són els trets distintius d'aquest gosset

Com hem comentat abans, el mestí és una combinació de diferents gossos, la qual cosa el converteix en un animal únic. . Per tant, igual que les característiques físiques, el comportament i la personalitat del cadell també poden variar. Al cap i a la fi, tot dependrà de la teva ascendència i lamanera com va ser creat. Tot i així, hi ha alguns trets comuns entre els SRD, com l'amistat i la lleialtat, que el converteixen en un company per a totes les hores. Carismàtic i dòcil, el mestí acostuma a desenvolupar una relació molt afectuosa i afectuosa amb els propietaris. Quan se senten estimats pel seu humà, no hi ha res que els impedeixi mostrar doble amor i gratitud. Un altre punt fort de l'animal és la seva intel·ligència, que facilita (i molt!) l'hora d'ensenyar al teu amic ordres, regles i límits bàsics.

Un cadell mestilí: un petit paquet d'energia

Si un gos mestill gran ja és emocionant, us imagineu la versió petita de la raça? El cadell mestilí és extremadament actiu i alegre. La raça té molta energia i, per tant, ha de tenir prou espai per passar-la corrent i jugant. Per tant, és important oferir un entorn enriquit perquè el teu amic no es converteixi en un gos destructiu en el futur. Recorda: el benestar de la teva mascota ha de ser una prioritat!

Més fotos de gossos de carrer perquè t'enamores!

El gos mestill viu més temps?

És habitual escoltar denúncies de famílies que han adoptat un animal perdut i han conviscut amb l'animal durant anys. Amb una alta esperança de vida, el gos d'aquesta raçapot viure fins a 16 anys. La raó d'això és senzilla: la barreja de races. L'absència d'encreuament d'individus similars i la major variabilitat genètica ajuden a evitar algunes malalties comunes en gossos de raça pura, com l'hipotiroïdisme i l'epilèpsia. A més, els gossos petits de carrer tendeixen a viure més temps. Tot i així, val la pena esmentar que el factor determinant per saber quant de temps viu un gos mestill és la qualitat de vida de l'animal. Si està ben cuidat, fa una bona alimentació, va sovint al veterinari, rep totes les vacunes, fa exercici regularment i viu en un entorn saludable, pot viure molts anys.

Un gos mestilí requereix una cura com qualsevol raça

Independentment de la mida, l'aparença o la personalitat del vostre mestilí, hi ha una cura essencial per a qualsevol gos. Un factor que mereix l'atenció del tutor és la salut del gos. Tot i que el mestí és una mica més resistent que altres animals, això no vol dir que el cadell sigui immune i lliure de cap malaltia. Per tant, és important mantenir al dia la vacunació del teu amic i portar-lo al veterinari regularment. A més, has d'assegurar-te que l'alimentació correspon a les necessitats físiques i l'edat del teu cadell. A més, no us oblideu de mantenir el medicament de les paparres i el vermífug sempre al dia. Només ambaquestes cures permetran garantir que la teva mascota tingui una qualitat de vida adequada i estigui sempre forta i sana.