El nas del gos és una regió plena de curiositats! Alguna vegada us heu parat a preguntar-vos com els gossos aconsegueixen reconèixer olors molt específiques i fins i tot ensumar els rastres que queden? Això passa perquè l'olfacte del gos és molt més precís que el nostre i és una de les principals maneres que tenen de relacionar-se amb el món. Tots els propietaris han de parar una atenció especial al nas del gos: de vegades el nas dóna alguns senyals que alguna cosa no va bé amb la salut del teu amic de quatre potes. Per aclarir algunes preguntes sobre aquesta part del cos caní, Paws of the House ha preparat un article ple d'informació important: des de l'anatomia del musell del gos fins a problemes de salut relacionats amb aquesta part del cos del gos. Mireu-ho!

L'anatomia del musell d'un gos està plena de particularitats

La forma del morrió d'un gos pot variar molt: alguns tenen aquesta part del cos més allargada, d'altres la tenen regió més curta, que és el cas dels gossos braquicèfals. Aquest és un aspecte que influeix certament en l'olfacte de l'animal, però en general el mecanisme de funcionament per a tots els gossos és el mateix: en inhalar, l'aire que "entra" per la fossa nasal és rebut per dos compartiments diferenciats -un. per respirar i un altre per olorar. Això vol dir que, en general, els gossos ni tan sols necessiten concentrar-seper olorar olors específiques, ja que això passa de manera totalment natural i involuntària.

A més, una gran curiositat pel nas d'un gos és que, com els dits humans, també té empremtes dactilars úniques. Fins i tot això és el que ajuda a registrar la "identitat" de cada animal. Són petites línies al voltant del morrió del gos que són úniques i cap altre cadell del món en tindrà un com aquest. Fins i tot es podria fer una "empremta nasal", igual que les empremtes dactilars humanes, però això no es recomana perquè no totes les races es podrien sotmetre a aquest procediment.

Nas de gos: entén com els gossos tenen un sentit tan agut

Per entendre com fan l'olor dels gossos, la primera pregunta que cal respondre és: "quantes cèl·lules olfactives té un gos?" Ho creieu o no, aquests animals tenen uns 200 milions de cèl·lules olfactives, la qual cosa significa que tenen un olfacte fins a 40 vegades més agut que els humans, que tenen al voltant de 5 milions de cèl·lules sensorials. Això és precisament el que ajuda els gossos a tenir un olfacte tan desenvolupat, capaç de distingir un gran nombre i varietat d'olors, fins i tot des de la distància. També val la pena esmentar que cada olor que senten els gossos queda “emmagatzemada” en la seva memòria, i és per això que algunes races s'utilitzen tant per a la feina, com ara situacions deoperacions de rescat i/o policia.

Un altre factor que contribueix a aquesta intensificació de l'olfacte és la separació que té lloc dins del propi nas, ja que hi ha un orifici nasal específic per a la respiració i un altre per a l'olor. A més, la inspiració i l'expiració també passen per diferents llocs: mentre que els humans inspiren i expiren pel mateix orifici, els gossos capturen l'aire per la fosa frontal i l'alliberen pels costats.

Boc: gos depèn del format per un olfacte més o menys desenvolupat

Com ja s'ha dit, els gossos poden tenir diferents formes de musell i també en diferents mides. Això és una cosa que interfereix directament amb la capacitat olfactiva de l'animal: el nas d'un gos massa llarg o massa curt acaba sent un obstacle en la percepció de les olors. Els gossos amb el musell pla, anomenats braquicèfals, per exemple, tenen certa dificultat per respirar i, en conseqüència, per olorar olors. Algunes races amb aquesta condició són: Shih Tzu, Pug, Bulldog Anglès i Francès. D'altra banda, també hi ha races de gossos que generalment tenen aquest sentit més agut, com el Labrador, el Beagle, el Pastor Alemany i el Basset Hound.

L'olfacte d'un gos és tan potent que l'animal és capaç d'emmagatzemar les diferents olors a la memòria Cada musell de gos té trets únics que s'assemblen a les empremtes digitals humanes Nas de gos:Algunes races tenen el nas més pla i curt, com el Bulldog Anglès i Francès Musell: un gos és un dels animals amb l'olfacte més agut! El musell d'un gos calent pot ser degut a l'exposició. La llum solar o indiquen un problema de salut

Algunes situacions concretes per vigilar el morrió del gos!

• Musell de gos fred

Quan toquem el musell del gos i notem que fa fred, fins i tot ens sorprèn. Després de tot, com pot ser que el musell sigui més fred que la resta del cos de l'animal? Però pots estar tranquil: el musell fred i humit del gos indica que el teu cadell està bé i súper sa. De fet, això passa perquè és una manera que troba l'animal per regular la seva temperatura corporal i, a més, la humitat del nas del gos ajuda a captar les olors de l'aire, ja que les molècules aromàtiques són transportades pel vent. Així doncs, no us preocupeu pel musell del gos gelat! El veritable problema és si s'escalfa, s'asseca o es lesiona, perquè en aquests casos alguna cosa probablement no va bé amb la salut del teu amic.

• Musell del gosset calent

Has tocat el nas del gos i has notat que fa més calor del que és habitual? Això podria ser un senyal d'alerta! Si no hi ha cap raó aparent per la qual va passar això (els dies calorosos poden provocar un musell de gossos calents)i el teu amic de quatre potes presenta el símptoma durant un període prolongat, la millor alternativa és portar-lo al veterinari. Aquest sol ser un dels signes que el cadell té febre i, en conseqüència, el seu cos està enfrontant-se a una infecció. Val la pena estar atent si el vostre amic també mostra altres signes, si està molt callat o ha deixat d'alimentar, per exemple.

• Morrió del gos sec o pelat

Si el morrió del gos ha començat a assecar-se o s'ha pelat del no-res, també és important parar atenció. Igual que el musell d'un gos calent, el temps també pot influir en aquesta situació, ja que si el gos està exposat al sol durant llargues hores, la zona es pot assecar. Si no és així, el nas d'un gos sec (i calent) durant molts dies és un senyal que l'animal té dificultats per respirar. A més de la descamació, altres evidències del problema són: hemorràgies nasals, picor intensa a la zona i secreció groga o verdosa al nas del gos. Els motius d'aquesta situació poden variar, però normalment s'associen amb una immunitat baixa o parvovirus caní. És imprescindible consultar un veterinari en aquesta situació.

• Morrió del gos ferit o inflat

Si heu vist que el musell del gos semblava diferent, val la pena redoblar l'atenció. Ferides que no cicatritzen,Les lesions, blanquejament i/o descamació de la pell són signes típics d'un gos amb leishmaniosi. Es tracta d'una malaltia molt greu que presenta símptomes variats, i les ferides al nas del gos són una d'elles. Tingueu en compte aquest i altres signes clínics de la malaltia i busqueu un especialista si hi ha alguna sospita del problema.

La inflamació, en canvi, es pot produir si l'animal és mossegat per insectes. Si és així, també és important l'assistència del veterinari per iniciar el millor tractament, ja que la inflor pot acabar perjudicant la respiració de l'animal.

Morrió: els gossos necessiten una cura específica per a la zona

Com que és una zona molt delicada, és important anar amb compte amb el nas d'un gos, sobretot quan es banya. Per començar, l'ideal és que el tutor preferisca els productes hipoal·lergènics, és a dir, un producte amb baix potencial per provocar qualsevol tipus d'al·lèrgia. A més, es recomana evitar el contacte directe del morrió amb aigua i sabó, per no córrer el risc que el cadell inhali els productes per accident.

Després de banyar-se, no oblidis assecar molt bé la teva mascota, però sempre amb cura: fer servir un assecador massa a prop del nas del gos podria acabar molestant l'animal. Per tant, eviteu utilitzar l'accessori massa a prop de la seva cara: la resta del cos no ho pateix tantmolèstia. Per la resta, assegura't sempre que el musell del gos estigui net i lliure de secrecions. Si sospiteu algun problema amb la respiració del vostre gos, no dubteu a consultar un metge. L'olfacte és una de les parts més importants del cos del gos i necessita cures.