La malaltia de les paparres és una de les més temudes pels pares de les mascotes, i amb una bona raó. El contagi passa quan una paparra infectada amb el paràsit mossega un cadell sa. Poc després, comencen a aparèixer els símptomes de la malaltia de les paparres. Una de les raons per les quals aquesta malaltia és tan perillosa és que els seus símptomes són tan variats i poden empitjorar ràpidament. La malaltia de les paparres és curable, però com més temps es triga a començar el tractament, més complicat es fa. Per ajudar-vos a entendre millor els perills de la malaltia de les paparres en els gossos, Paws of the House ha preparat la següent infografia. Fes-hi una ullada!

Hi ha quatre tipus de malaltia de la paparra

La malaltia de la paparra és, de fet, el conjunt d'hemoparàsits que es transmeten a través de la paparra mossegada. És el vector de diferents agents infecciosos que parasiten el torrent sanguini. Els tipus de malaltia de les paparres són:

• Babeesiosi (causada per protozous)

• Ehrlichiosi (bacteris)

• Febre tacada de les Muntanyes Rocoses (bacteris)

• Malaltia de Lyme (bacteris)

La babesiosi i l'erliquiosi són les més freqüents. Hi ha diferències entre tots ells (com els seus agents causants), però tots tenen la paparra com a vector i bàsicament els mateixos símptomes. La malaltia de les paparres, sigui quina sigui, comporta diversos perills per a la salut del gos.

Encara hi ha elmalaltia de les paparres en humans. La paparra que transmet el paràsit al gos també el pot transmetre a les persones. Els símptomes són molt semblants i també és una malaltia molt greu. Tanmateix, el gos no transmet la malaltia de les paparres als humans. És a dir, si el vostre cadell està malalt, no us el transmetrà, perquè només ho fa la paparra.

Símptomes de la malaltia de les paparres: les hemorràgies provoquen plaques vermelles i sagnat

Els agents causants de la malaltia de les paparres contaminen la sang. Es filtren al torrent sanguini i comencen a afectar els òrgans. Per tant, molts dels símptomes de la malaltia de les paparres estan relacionats amb problemes amb les cèl·lules sanguínies. El cos comença a tenir dificultats per dur a terme la coagulació i, amb això, apareixen hemorràgies a tot el cos. El gos malalt té petèquies, que són taques vermelles a la pell causades per l'hemorràgia als vasos sanguinis. A més, les hemorràgies nasals són un altre símptoma de la malaltia de les paparres, tot i que són menys freqüents. També és conseqüència de l'hemorràgia causada per la falta de coagulació, així com de la sang a les femtes i l'orina.

La malaltia de les paparres deixa l'animal sense menjar i cada cop més feble

Saber alimentar un gos amb malaltia de les paparres és complicat. Quan el gos està malalt, acostuma a sentir-se més nàusees i tranquil, perdent aixífamolenc. La manca de gana i la pèrdua de pes són un dels principals signes de la malaltia de les paparres. Símptomes com aquests són comuns a diverses malalties, així que tingueu en compte altres signes.

La falta de gana provocada per la malaltia de les paparres és preocupant perquè l'alimentació és essencial per enfortir el sistema immunitari, encarregat de combatre el paràsit. Sense menjar, la mascota es torna més feble i l'agent causant és més fort, cosa que dificulta una bona resposta al tractament. És important visitar un veterinari nutricionista en aquest moment. Indicarà la millor manera d'alimentar un gos amb malaltia de les paparres sense forçar l'organisme. No doneu mai menjar massa calòric, ja que fins i tot pot semblar que el gos està preparat en el moment, però de fet no està guanyant nutrients i el seu organisme encara pot rebutjar el menjar.

Malaltia de les paparres: són freqüents símptomes com la debilitat corporal i la indisposició

Una altra cosa habitual en un gos amb la malaltia és la pèrdua de vitalitat. Això és molt preocupant perquè el gos simplement no té la força per combatre els símptomes. La malaltia de les paparres provoca una disminució del nombre de plaquetes a la sang, la qual cosa fa que l'animal perdi la voluntat de fer qualsevol cosa, ja sigui menjar, jugar, caminar o qualsevol cosa que necessiti aixecar-se del llit. Així, es torna cada cop més feble, fins i tot contribuint a la pèrdua de pes. A mésA més, la malaltia de la paparra fa que el gos estigui tan indisposat que s'acaba posant molt trist, i en alguns casos fins i tot pot desenvolupar depressió.

La malaltia de les paparres en els gossos afavoreix l'aparició d'altres malalties

A mesura que la malaltia de les paparres avança, el cos es debilita i poden aparèixer altres malalties. És comú que el gos malalt tingui insuficiència renal greu. Un altre problema freqüent és l'anèmia, conseqüència de la pèrdua de cèl·lules sanguínies. És a dir, la malaltia de les paparres pot no venir sola. Deixa la immunitat tan feble que les noves malalties guanyen espai.

És rar, però la malaltia de les paparres pot causar símptomes neurològics

Els símptomes neurològics poden sorgir com a conseqüència de la malaltia de les paparres. No és tan comú, però com que el paràsit ataca tot el cos, també pot afectar el sistema nerviós. Les seqüeles neurològiques de la malaltia de tipus paparra inclouen principalment convulsions, debilitat i paràlisi de les extremitats. Els problemes dermatològics també són símptomes menys freqüents de la malaltia de les paparres, però poden aparèixer en alguns casos.