El llebrer anglès és conegut per ser un gos esvelt, atlètic i molt elegant. El títol de "el gos més ràpid del món" no és en va, ja que les seves llargues i ràpides potes són una de les seves marques comercials. El llebrer -com també se l'anomena- és un gos gran i dòcil. El Galgo és el company perfecte per a totes les famílies i té un origen molt antic. Per saber més sobre el gos Greyhound, des de les seves característiques físiques fins a com tenir cura del cadell de Greyhound anglès, consulta el següent article!

El Greyhound anglès es va originar a Egipte, però va tenir èxit entre la noblesa anglesa

El llebrer anglès té una història molt antiga. Tot i no saber exactament quan va aparèixer, es creu que el primer va aparèixer a Egipte a causa de les nombroses pintures en què apareix, present a les tombes egípcies d'aproximadament el 4000 aC. El gos Greyhound, però, s'ha establert definitivament a Gran Bretanya. Allà es va convertir en un gos de la noblesa per la seva mida esvelta i la seva gran velocitat, participant en curses i caça esportiva, principalment caçant llebres. A més de les curses, el llebrer anglès també és molt popular a les exposicions. L'origen del nom Greyhound té algunes possibilitats. La primera és que és una referència al pelatge gris, el més habitual en el passat. La segona és que prové de l'anglès antic on "grei" significa gos i "hundr" significa caçador.Una tercera possibilitat és que el llebrer provingui de "gradus", una paraula llatina que significa "grau alt".

Un llebrer anglès és un dels diversos tipus de gossos de la raça de gossos Galgo

El Greyhound English no és l'únic gos Greyhound que hi ha. De fet, hi ha moltes altres races que formen part d'aquest grup. En general, tots els gos Greyhound tenen similituds físiques, especialment el cos atlètic i les cames llargues. No obstant això, els colors del pelatge i la talla -que acostuma a ser entre mitjà i gran- varien entre ells. A més del gos llebrer, altres gossos de la raça de gos Galgo són el Saluki, el llebrer espanyol, el Whippet, el Sloughi, el Borzoi i el gos afganès.

Les potes llargues i el cos musculós del gos Galgo marquen el seu aspecte

La principal característica física del llebrer anglès és, sens dubte, el seu cos aerodinàmic. Té les potes llargues i el cap allargat, a més d'un tors fort, ben marcat i de cintura fina. Les orelles del gos llebrer són molt llargues i solen estar dretes. A més, té el musell llarg, les espatlles ben definides i té una cua gran. El pelatge del llebrer anglès és molt curt, cosa que ajuda a l'hora de córrer perquè no s'interposa. Els colors del pelatge de la raça Greyhound són variats: gris, blanc, cervatillo, vermellós i tigrat són els més comuns.

El llebrer anglès és el gos més ràpid del món

El llebrer anglès té una estructura corporal queet permet ser extremadament àgil i ràpid. Les cames primes i llargues fan que pugui caminar llargues distàncies. A més, el seu cos esvelt, prim i musculós, garanteix una agilitat extrema. Per tant, si cerqueu "Quin és el gos més ràpid del món" la resposta serà fàcilment el Greyhound. El Greyhound pot arribar a una velocitat de fins a 68 km/h! tan bé amb activitats físiques. Després de tot, és el més ràpid gos al món!

Greyhound: la personalitat tranquil·la i dòcil són característiques de la mascota

Un resum del temperament del Greyhound anglès: dòcil, personalitat tranquil·la i independent.El Greyhound és reservat, tranquil i molt fàcil d'entendre.És molt afectuós i lligat a la família, però també és discret i es gestiona bé per si sol.L'agressivitat no forma part de la personalitat del Greyhound. Els gossos de la raça són coneguts per la seva enorme paciència, és a dir, amb ell no hi ha confusió. Al contrari! Es porta bé amb humans i altres mascotes. Impossible no enamorar-se del Greyhound i la seva manera dòcil! Fins i tot tot i que són excel·lents corredors, al gos Galgo li encanta fer migdiades durant tot el dia i estirar-se de tant en tant. Per aquest motiu, tot i que el llebrer anglès té una grandària gran, també li va bé vivint en apartaments, sempre que tingui una rutina adequada d'exercicis ambcamina i corre a l'aire lliure. A més, és una mica sensible, així que evita deixar-ho sol.

Viure amb la família: A causa de la personalitat pacífica i amorosa del llebrer anglès, la convivència a la casa sol ser molt tranquil·la. El gos llebrer no borda gaire i, en general, és més reservat, sense fer gaire embolic ni embolic. No són un tipus de gos agressiu ni molt enfadat. Quan al Greyhound anglès no li agrada alguna cosa, simplement marxa.

Conviure amb desconeguts: Com que el gos llebrer és una mica tímid, pot ser més reservat en presència d'altres persones. No té l'hàbit d'atacar ni de ser agressiu. Només poden allunyar-se més. Però, en general, la raça Greyhound no té cap problema amb els estranys.

Conviure amb nens: El llebrer és una bona opció per a un gos per a nens perquè es porta molt bé amb ells i acostumen a tenir una relació molt harmònica. El Greyhound és molt curós i té la paciència per tractar amb els més petits. No sent un tipus de gos agressiu, els llebrers no faran mal als nens si s'enfaden i simplement marxaran.

Conviure amb animals: El gos llebrer tampoc acostuma a tenir molts problemes amb altres mascotes de la casa, portant-se molt bé. Tanmateix, el procés de socialització és important perquè la relació sigui encara millor. A mésA més, el llebrer pot veure petites mascotes, com els conills, com a possibles preses. En aquests casos, la convivència entre ambdós no és molt recomanable.

Ensinistrament i socialització: L'entrenament i socialització del gos llebrer és important, igual que qualsevol altra raça de gos. Els llebrers solen respondre bé a l'entrenament a causa de la seva intel·ligència, però pot ser que calgui una mica de paciència, ja que són força independents. A més, el llebrer anglès és sensible, per la qual cosa és important ser amable en tot moment. Els trucs i les recompenses sovint faciliten el procés. Pel que fa a la socialització, el gos Galgo no té gaires dificultats ja que es porta bé amb persones i animals, malgrat la seva timidesa. L'ideal seria que es realitzin quan encara sigui un llebrer anglès jove.

El cadell de llebrer anglès ja és molt tranquil i fàcil de tractar.

El cadell de llebrer anglès té una personalitat tranquil·la i amable des de petit. No solen causar problemes i es fan molt bé amb els nens. És important estimular el cadell de llebrer anglès amb exercicis físics, ja que això ajuda en el seu desenvolupament. Tanmateix, és important parlar amb el veterinari per saber quin nivell d'activitat pot realitzar la vostra mascota en cada etapa de la vida. A més, és important que el cadell de llebrer anglès tingui el calendari de vacunacions actualitzat, a més d'una dieta específica per als cadells.

Comtenir cura del llebrer anglès: conèixer les principals cures que s'han de tenir amb la raça

Raspallar el pelatge: tenir cura d'un gos llebrer no és una tasca molt difícil. Els seus cabells curts no solen caure per casa, però tot i així, el raspallat és necessari un cop a la setmana. A més, com que el llebrer té un pelatge curt i un cos més prim, és un gos que acostuma a sentir-se més fred a l'hivern. Així que prepareu un lloc molt càlid i mantingueu-lo embolicat.

Exercicis físics: El Greyhound encara necessita fer exercici, així que sempre reserva una estona durant el dia perquè la teva mascota pugui córrer. Però compte: el Greyhound pot voler córrer darrere de qualsevol cosa que consideri interessant, cosa que podria posar-lo en perill. Així que sempre estigueu a prop per evitar fer-vos mal. A més, no cal passar moltes hores fent exercicis. Tot i ser àgil i ràpid, el gos llebrer no necessita exercicis molt llargs.

Dents: Es recomana raspallar les dents del teu cadell Greyhound diàriament o almenys tres vegades per setmana. Aquesta cura és fonamental perquè el Greyhound no acumuli brutícia, evitant l'aparició de tàrtar i mal alè.

Ungles: Com que el llebrer corre molt, fa servir molt les seves potes, que poden desgastar les ungles. Per aquest motiu, les ungles del gos llebrer sempre s'han de retallar, per evitar que s'interposin durantcórrer o altres activitats. Tallar les ungles del Greyhound també evita que accidentalment es rasqui a si mateix o als altres durant el joc.

Bany: Banyar-se amb freqüència és una cura essencial per a la raça de gos Greyhound o qualsevol altra. Aquesta cura és fonamental per mantenir al dia la higiene de la mascota i es pot fer un cop al mes. Recorda utilitzar sempre productes específics per al teu tipus de cabell.

El llebrer anglès és generalment sa, però pot tenir problemes gàstrics

El llebrer anglès La raça de gossos no sovint té problemes de salut. És poc probable que vegis un gos llebrer malalt si manté visites freqüents al veterinari i una dieta saludable, a més de l'activitat física. Tanmateix, estigueu atents als casos de torsió gàstrica que puguin aparèixer pel seu tronc més profund i la seva gran mida. Algunes races de llebrers anglesos també poden tenir hemofília, cosa que els fa sensibles als esteroides, que s'utilitzen sovint per a les carreres. També estigueu atents per evitar lesions per córrer o displàsia de maluc. Amb una cura adequada, el vostre llebrer anglès estarà bastant sa.

La dieta del Greyhound ha de ser de bona qualitat per mantenir-lo saludable

El Greyhound anglès acostuma a ser molt saludable, però per mantenir-ho és important, a més de l'activitat física freqüent, un dieta saludableequilibrat. Una alimentació de qualitat ajuda a mantenir l'animal sa, amb una forta immunitat. És important oferir racions segons la seva mida i grup d'edat. Recordeu que un llebrer anglès jove necessita nutrients diferents que un llebrer més gran. Per saber la quantitat i el tipus d'aliment a donar al teu llebrer, val la pena parlar amb el veterinari.

Curiositats sobre el Galgo: el gos té moltes sorpreses que no us podeu imaginar

• Per córrer, el gos Galgo fa servir una mena d'engranatge de doble suspensió. Això vol dir que, a cada pas, totes les potes surten del terra, amb el cos contraint-se i relaxant-se com si fos una molla

• El Greyhound és el símbol del gos de l'abric de la família York. d'armes , una dinastia important de reis anglesos, ja que era una raça estimada del rei Enric VIII

• El llebrer anglès era realment un gos de la noblesa. Hi havia una llei anglesa que va estar en vigor entre els segles XI i XIV, que prohibeix a qualsevol que no fos noble tenir un gos llebrer.

Llebrer anglès: el valor pot canviar segons el llinatge

Quan es compra un llebrer anglès, el valor pot variar. En general, un cadell de llebrer anglès es pot trobar entre 1400 i 5000 R$. En la venda del llebrer anglès, el valor té aquesta diferència segons, principalment, amb el llinatge d'on procedia. Però abans de comprar un Greyhound, recordeu-vos de miraruna gossera fiable, per garantir que sigui un lloc que ofereixi una bona qualitat de vida als animals.

Radiografia del llebrer anglès: consulta les característiques principals de la raça

• Talla: Gran
• Mitjana alçada: 72 cm
• Pes: 33 Kg
• Colors: Gris, blanc, cervatillo, vermellós i tigrat
• Abat: Curt
• Esperança de vida: 12 anys