El gos que esternuda crida l'atenció pel seu fort soroll. Però sabíeu que esternudar als gossos no és tan estrany? L'olfacte caní és molt més agut i potent que el nostre. Només perquè us feu una idea, tenen 300 milions de receptors olfactius, mentre que els humans només en tenim al voltant de 6 milions. És a dir, poden captar olors 25 vegades més que nosaltres. És per això que les olors fortes provoquen encara més reaccions en els gossos. Els esternuts és una funció fisiològica d'expulsió d'un cos estrany de les vies respiratòries, però també pot ser un signe d'una malaltia a les vies respiratòries, com la grip. Per no deixar cap dubte, hem preparat el contingut a continuació per explicar millor aquesta condició i què desencadena un atac d'esternut en els gossos. Consulteu-ho!

Les causes dels esternuts del gos van des d'al·lèrgies a malalties més greus

L'esternut és un moviment involuntari de les vies respiratòries per expulsar la presència d'una partícula externa que ha va entrar a la cavitat nasal i està causant irritació. Durant aquest reflex, l'aire és empès des dels pulmons fins al nas. Això requereix molta força i sovint és intens. Igual que els humans, és impossible que un gos (o gat) esternudi amb els ulls oberts.

Les causes dels esternuts d'un gos (o gos) van des d'una raó simple fins a una més complexa. La brutícia o la pols són les causes més freqüents, així com el fum de la cigarreta. productes de neteja iEls perfums forts també poden causar al·lèrgies als gossos, provocant esternuts. Inclòs, una situació molt favorable per a això és durant una caminada. A més de les partícules (i bacteris) presents al medi extern, també pot esternudar amb l'olor d'una flor, sobretot durant la primavera.

Però això no és tot. Alguns factors que ens fan esternudar també afecten els gossos. L'exposició als corrents d'aire, l'aire condicionat, els àcars presents en els teixits i la baixa immunitat també fan que el gos esternudi. Les olors que no els agraden als gossos també són alerta. El pebre, per exemple, a més de provocar esternuts, també provoca ardor a la gola del gos.

Quan el gos no para d'esternudar, això és un senyal que encara està intentant expulsar aquest cos estrany (i la condició tendeix a cessar quan és expulsat). Tanmateix, quan això es torna recurrent i esternudar forma part de la rutina, és bo estar atent. Sobretot si això va acompanyat d'altres símptomes i un canvi sobtat de comportament. En aquest cas, s'ha de valorar què està desencadenant aquests esternuts, que poden estar relacionats amb una malaltia que com més aviat es diagnostiqui, millor serà el tractament.

Esternuts inversos: els gossos braquicefàlics o petits són més propensos a la malaltia

Els esternuts inversos, com el seu nom indica, són un fenomen en què el gos inhala un esternut.En general, aquesta condició és més recurrent en gossos braquicèfals (és a dir, de musell curt) o de mida petita, com ara el carlin o el pinscher. Però això no és una regla i altres races, així com els gossos mestissos, també poden patir un esternut invers. Però a causa del musell aplanat, els braquicefàlics són més propensos a patir malalties respiratòries, a més de poder esternudar amb més freqüència, desenvolupant l'esternut invers.

Els motius són els mateixos que els d'un esternut habitual. No obstant això, quan es produeix, pot ser força espantós per als tutors: el gos sembla que ronca amb més intensitat, a més de semblar que li falta l'alè. Tanmateix, això no sol ser motiu de preocupació. El tractament de l'esternut invers es fa amb l'ajuda d'un veterinari. Però per ajudar durant una crisi, es recomana tancar la boca i les fosses nasals del gos, a més de fer-li un massatge a la gola per estimular la ingesta de saliva (que atura la pintura). Sovint també es confon amb el col·lapse de la tràquea, una condició que en realitat dificulta la respiració d'un gos i genera un soroll similar.

Un gos que esternuda sang s'ha de portar al veterinari tan aviat com sigui possible

Un gos que esternuda sang no és gaire freqüent i és imprescindible buscar un veterinari ajudar a investigar què l'està causant. Els motius van des d'un hematoma local i internque porta sang al lloc, a alguna partícula que està lesionant la cavitat nasal, o fins i tot és un signe que el gos té la malaltia de la paparra (que també provoca hemorràgies nasals). En qualsevol cas, el gos s'ha de sotmetre a una analítica de sang per valorar les plaquetes, la qual cosa ajuda a descartar anèmia. L'esternut en si no és un problema, però la presència de sang és el que preocupa. El temps molt calorós també pot trencar els vasos sanguinis i provocar un sagnat lleu. Tot i així, demana ajuda a un professional.

A més, el color de la secreció durant l'esternut d'un gos també té molt a dir. La descàrrega densa amb colors verds o blancs està relacionada amb problemes bacterians. El moc groguenc sol indicar obstrucció. I un nas amb secreció aquosa i transparent és senyal que tot està bé, a més de ser la coloració més habitual.

Un gos esternuda molt sol ser un indici de malalties que cal tractar

Els gossos tenen rinitis i sinusitis i, en ambdós casos, poden patir crisis al·lèrgiques amb esternuts . Diverses malalties que afecten la comunicació oronasal dels gossos, com la infecció per bacteris i virus, també condueixen al símptoma. No tots són greus: un gos amb grip, per exemple, sol ser fàcil de tractar. Altres malalties que presenten el símptoma són:

• Gos refredat
• Pneumònia engos
• Momol
Vegeu també: Gatificació de la casa: com ajuda la instal·lació de nínxols, hamaques i prestatgeries en el benestar dels felins?
• Al·lèrgia al gos
• Leishmaniosi canina

Un dels símptomes que acompanyen un gos que esternuda i està malalt és un canvi de comportament

Normalment, un gos esternuda molt i té dificultats la respiració són símptomes que van junts quan té un problema a les vies respiratòries. Igual que la tos del gos, els esternuts relacionats amb la malaltia també produeixen els altres símptomes del problema. Però a més dels signes físics, el comportament del gos també canvia i és impossible que el propietari no noti que no li va bé. Per tant, si l'esternut no està aïllat, és bo estar preocupat. Aquests són alguns factors que cal tenir en compte.

• Febre
• Tos
• Somnolència
• Debilitat
• Apatia
Vegeu també: Malaltia de les paparres: símptomes, tractament, cura... Tot sobre el paràsit en gossos!
• Vòmits
• Secreció als ulls i al nas
• Dispnea (falta d'alè)
• Manca de gana
• Depressió
• Necessitat excessiva i sobtada
• Ulls vermells

El gos esternuda: què? fer a casa i quan portar-lo al veterinari

En casos lleus, com la grip o el refredat, un bon remei casolà per als esternuts del gos és oferir al gos verdures plenes de vitamina C que milloraran. la immunitat de l'animal. Tot i així, el gos ha de ser avaluat per un veterinari per descartar malalties greus iimpedir el desenvolupament del marc. L'especialista és l'únic que pot indicar el millor remei per als esternuts en els gossos, com descongestionants, antial·lèrgics, antihistamínics i fins i tot antibiòtics. Un bon consell és filmar una crisi d'esternuts en un gos, això ajudarà al veterinari a analitzar el problema. A més, pot demanar proves addicionals, com ara una radiografia o una tomografia computada. En general, també està indicat el descans i molta aigua fresca per mantenir el gos hidratat. La dieta d'aliments humits també és benvinguda. Hi ha casos en què també entra en joc l'ús de la nebulització.

Atencions bàsiques per evitar els esternuts del gos i altres malalties

Els gossos contrauen la grip i la cura per evitar aquesta malaltia també prevé altres problemes respiratoris que impliquen esternuts. Mantenir la salut i la immunitat del gos al dia és essencial. En el cas d'al·lèrgies, s'ha d'evitar els al·lèrgens (com els productes de neteja, per exemple) i mantenir net l'entorn. L'exposició a la brutícia local també és perjudicial per a ells. No és d'estranyar que algunes malalties s'adquireixen mitjançant la contaminació de bacteris, virus i paràsits del medi. Amb tot això al dia, és possible que el gos de la grip ni tan sols mostri ni desenvolupi els símptomes de la malaltia. Les races braquicèfales necessiten una cura addicional, ja que pateixen de manera natural dispnea i qualsevol problema pot arribar a ser greu entreells.